Als Països Catalans, durant la segona meitat del segle XX, tingué lloc el moviment
anomenat com La Nova Cançó, que segons el meu parer, podem considerar que
s’originà i mantingué vigència entre els anys 1961 i 1986. Nascut en plena etapa de
dictadura a l’estat espanyol, durant la qual la llengua catalana era prohibida en quasi tots
els àmbits i marginada en l’esfera pública, aquest moviment tenia per objectiu
normalitzar la llengua nacional, el català, en l’àmbit de la cançó, i crear una cançó
nacional a l’estil d’altres com ara la cançó italiana o la chanson francesa. Al llarg d’aquest
moviment, que malgrat tot aconseguí reeixir i consolidar-se, aparegué una gernació de
cantants de tot l’àmbit del territori català i una extensa producció de cançons de
diversos gèneres, dintre de la qual es pot distingir una tipologia de cançons de caire
reivindicatiu, de les quals, fent-ne una abstracció, en aquest treball anomenem Nova
Cançó Combativa. N’hem seleccionat un corpus de 150 cançons d’un total de 27
autors i grups.
El treball, que és eminentment lingüístic, tracta de l’anàlisi dels textos de les cançons
des del punt de vista retòric i lingüístic, i els situa en el context històric, polític i
sociològic en què van aparèixer, la qual cosa requereix una anàlisi detallada i rigorosa
dels fets socials i polítics ocorreguts durant aquest període, per tal de contextualitzar les
cançons i comprendre els textos. En aquests context, els autors enfoquen la
problemàtica de la societat catalana des del punt de vista de dues menes d’opressió. Per
un cantó, l’opressió nacional que pesa sobre el conjunt de la nació catalana d’ençà de la
Guerra de Successió, partint de la batalla d’Almansa, el 1707. Cal aclarir que, per al
conjunt de cantants de la Nova Cançó Combativa, la dictadura franquista no era sinó
l’episodi en què llavors es manifestava aquesta opressió de caire colonial que arrencava
de dos segles enrere, per molt que la major part d’analistes contemporanis hagin volgut
veure en l’aspecte combatiu de la Nova Cançó una mera manifestació de resistència a la
dictadura. Per altre cantó, els mateixos autors que incideixen en el tema nacional ho fan
també sobre l’opressió de classe. Són temps de reivindicacions laborals i de forta
repressió contra lluites obreres, amb el resultat de morts de manifestants i d’obrers en
vaga a mans de la policia.
Pel que fa al factor lingüístic, que és el tema central de la tesi, cal dir que, de resultes de
l’anàlisi retòrica i lingüística, es dedueix l’existència d’uns esquemes retòrics recurrents
a manera de fils argumentals i temàtics que guarden una estructura similar i que són
perfectament classificables, i que anomenem fils conductors tematicoargumentals. L’objecte
principal de la tesi consisteix, doncs, a demostrar-ne l’existència i a descriure aquests fils
conductors tematicoargumentals, estructures espontànies i peculiars que resulten coincidents
en autors diversos dins una mena de discurs propi d’aquest vessant combatiu del
moviment de la Nova Cançó.
Per completar el marc contextual necessari per comprendre el perquè d’aquests
esquemes retòrics peculiars, analitzem també els trets ideològics i psicosocials que
feien connectar la societat catalana amb el missatge d’aquestes cançons. / In the Catalan countries during the second half of the 19th Century, a movement
named La Nova Cançó took place which, in my opinion, originated and kept going
between 1961 and 1986. Born in full Spanish dictatorship when the use of the Catalan
language was forbidden in nearly all contexts and marginated in the public sphere, the
aim of this movement was to normalize the Catalan language in the area of song
creation, and to create a national song in the style of the Italian song or the French
chanson. During this movement, which managed to succeed and take roots in spite of
the difficulties, a large number of singers appeared all around the Catalan territory as
well as an extensive production of songs of a wide range of genres. Among this
production there is a group of protest and vindicatory songs, which in this work is
named as Nova Cançó Combativa (Combative New Song). For this thesis a corpus of
150 songs have been selected from 27 authors and groups.
This work, eminently linguistic, deals on the text analysis of the songs from a rethoric
and linguistic point of view, and places them in their historical, political and
sociological context. This requires a detailed and rigorous analysis of social and
political issues arised during that period, in order to put songs in context and
undertand their texts. In this context, the authors focalized problems in the Catalan
society considering two kinds of oppression. On one hand, national oppression
weighting on the whole of the Catalan nation since the Guerra de Successió (War of
the Spanish Succession), starting from the Almansa Battle in 1707. It’s necessary to
clarify that for singers of the Nova Cançó Combativa, the Francoist dictatorship was a
period when this oppression of a colonial nature was evident but had in fact originated
two centuries before, no matter that most contemporary analysts have chosen to see in
the combative character of the Nova Cançó a mere expression of resistence to the
dictatorship. On the other hand, the same authors that make emphasis on national
issues also do it on class oppression. Those times witnessed constant working demands
and a strong reppression against workers’ struggles, resulting in demonstrators and
striking workers dying at hands of the police.
Regarding the linguistic factor, which is the central topic of the thesis, it is necessary to
point that as a result of rethorical and linguistic analysis, some rethoric and recurring
schemes are identified that act as plot and thematic threads with a similar structure and
are perfectly classifiable. They are named here fils conductors tematicoargumental (conducting
thematic threads). The principal aim of this thesis is to prove the existence and describe
these fils conductors tematicoargumental, that are spontaneous and peculiar structures
common in different authors within a discourse that is characteristic of this combative
side of the Nova Cançó movement.
In order to complete the contextual frame needed to understant the reason of these
peculiar rethorical schemes, the ideological and psychosocial features that connected
Catalan society with these songs message are analysed.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/319444 |
| Date | 21 September 2015 |
| Creators | Pardo Ayuso, Antoni |
| Contributors | Segarra Neira, Mila, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Unknown |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 688 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
Page generated in 0.0076 seconds