[EN] The involvement of local communities in the management of sites that contain natural and cultural heritage, is one of the strategies adopted this past decade by international organizations dedicated to the conservation and protection of heritage. On the other hand, heritage sites constitute a basic reference of cultural and natural acclaimed tourism destinations in many countries, especially is the case of sites that have been included in the UNESCO World Heritage List.
The theory that underpins the participatory approach is that greater levels of community integration in the planning and management of heritage, facilitates the implementation of efficient conservation policies. From the tourism viewpoint, the support and participation of the community in the planning of a tourism destination entails higher levels of community empowerment, improves the distribution of benefits in the host community, saves time and money as the community can help identify problems that may have been overlooked. Also it is assumed that a happier community may be responsible for a better visitor satisfaction. Despite the many advantages of participatory approaches, the full participation of local communities in the management of heritage resources remains unattended in most tourist destinations. As a result many conflicts between the involved parties have been detected.
Given this problem, this research seeks to identify the factors that help implement participatory models, as well as the obstacles and constrains for participation. Consequently, an analysis of case studies has been done in order to determine how these communities participate in heritage sites. Furthermore an analysis of participation has been conducted taking the Petra Archaeological Park in Jordan as a case study.
The results of this research have shown that there are several factors that encourage and enhance community participation in the conservation and tourism development of a destination. Forming associations, conflict resolution, and participation in the distribution of economic and social benefits. Implementing participatory instruments in management plans showing how a community should be involved in the decision making process, helps improve the relationships between those who behold power and those without.
The results obtained from the Petra Region show that the site is still in an early stage of local community involvement. The most notable obstacles detected are the centralization of power by local authorities, low participation of local community in the decision making process, lack of training of the local community to make sound decisions. Furthermore, cultural impediments related to local traditions and customs prevent the participation of women in the management of this destination.
The results and recommendations of this research contribute to the body of tourism literature in that it provides elements and guidelines that can improve the management and planning of heritage destinations. Encouraging better relationships between the involved parties and finding a balance between conservation, tourism and local development. / [ES] Involucrar a las comunidades locales en la gestión de los sitios con patrimonio sea este natural, cultural o paisajístico, es una de las estrategias adoptadas en la última década por los organismos internacionales que se dedican a la conservación y protección del patrimonio. Por otra parte, los sitios con patrimonio constituyen un referente básico de la oferta de turismo cultural y natural de muchos países, especialmente si se trata de sitios que han sido incluidos en la Lista del Patrimonio mundial de la UNESCO.
La teoría que subyace bajo el enfoque participativo es que una mayor integración de las comunidades en la gestión del patrimonio facilita la implementación de políticas de conservación más eficientes. Desde el punto de vista turístico, el apoyo y la participación de la comunidad en la planificación de un destino conlleva mayores niveles de empoderamiento de la población, mejora la distribución de beneficios en las comunidades receptoras, ahorra tiempo y dinero ya que las comunidades pueden identificar problemas que pueden haber sido pasadas por alto por los expertos. Además se asume que una población más contenta ayuda a tener visitantes más satisfechos. A pesar de la multitud de ventajas que conllevan adoptar un modelo participativo, la plena participación de las comunidades locales en la gestión de los recursos patrimoniales, sigue sin implementarse en la mayoría de los destinos turísticos. Esto ha acarreado diversos conflictos entre las autoridades locales, los grupos conservacionistas, las ONGs y las poblaciones locales.
Frente a esta problemática, la presente investigación busca determinar cuáles son los factores que ayudan a implementar modelos participativos y determinar los obstáculos y limitaciones a la participación. Para ello, se realizó un análisis de estudios en los que se ha estudiado cómo participan e interactúan las comunidades locales en varios destinos Patrimonio de la Humanidad. Posteriormente se ha realizado un análisis de la participación tomando como caso de estudio el Parque Arqueológico de Petra en Jordania.
Los resultados han demostrado que existen varios factores que alientan y mejoran la participación de las comunidades en el proceso de conservación y de desarrollo turístico de un destino. El asociacionismo, la resolución de conflictos, la participación en la distribución de beneficios económicos y sociales. Implementar instrumentos participativos en los planes de gestión que indiquen cómo se debe involucrar a la comunidad local y los grupos de interés en los procesos de toma de decisiones mejoran las relaciones entre los que tienen el poder y los que no.
En la región de Petra se observa que aún se encuentra en una fase inicial en cuanto a la participación de la comunidad local. Siendo los obstáculos más notables la centralización de los poderes por parte de las autoridades locales, la poca participación de la comunidad local en la toma de decisiones, la poca capacitación de la comunidad local. Además se han observado que existen impedimentos culturales relacionados con las tradiciones y costumbre locales que por ejemplo impiden la plena participación de la mujer en la gestión de este destino.
Los resultados y propuestas de esta investigación aportan al cuerpo de la literatura turística con elementos que pueden mejorar la gestión y planificación de destinos con patrimonio, favoreciendo mejores relaciones entre las partes involucradas y permitiendo conciliar entre el ámbito de la conservación, el turismo y el desarrollo local. / [CA] Involucrar a les comunitats locals en la gestió dels llocs amb patrimoni sigui aquest natural, cultural o paisatgístic, és una de les estratègies adoptades en l'última dècada pels organismes internacionals que es dediquen a la conservació i protecció del patrimoni. D'altra banda, els llocs amb patrimoni constitueixen un referent bàsic de l'oferta de turisme cultural i natural de molts països, especialment si es tracta de llocs que han sigut inclosos en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La teoria subjacent sota l'enfocament participatiu és que una major integració de les comunitats en la gestió del patrimoni facilita la implementació de polítiques de conservació més eficients. Des del punt de vista turístic, el suport i la participació de la comunitat en la planificació d'un destí comporta majors nivells d'apoderament de la població, millora la distribució de beneficis en les comunitats receptores, estalvia temps i diners ja que les comunitats poden identificar problemes que poden haver estat passades per alt pels experts. A més s'assumeix que una població més contenta ajuda a tindre visitants més satisfets. Tot i la multitud d'avantatges que comporten adoptar un model participatiu, la plena participació de les comunitats locals en la gestió dels recursos patrimonials, segueix sense implementar-se en la majoria de les destinacions turístiques. Això ha comportat diversos conflictes entre les autoritats locals, els grups conservacionistes, les ONGs i les poblacions locals.
Front aquesta problemàtica, la present investigació busca determinar quins són els factors que ajuden a implementar models participatius i determinar els obstacles i limitacions a la participació. Per a això, es va realitzar un anàlisi d'estudis en els quals s'ha analitzat com participen les comunitats locals en diversos destins amb la denominació de Patrimoni de la Humanitat. Posteriorment s'ha realitzat una anàlisi de la participació prenent com a cas d'estudi el Parc Arqueològic de Petra a Jordània.
Els resultats han demostrat que hi ha diversos factors que encoratgen i milloren la participació de les comunitats en el procés de conservació i de desenvolupament turístic d'una destinació. L'associacionisme, la resolució de conflictes, la participació en la distribució de beneficis econòmics i socials. Implementar instruments participatius en els plans de gestió que indiquen com s'ha d'involucrar a la comunitat local i els grups d'interès en els processos de presa de decisions, milloren les relacions entre els que tenen el poder i els que no.
A la regió de Petra s'observa que encara es troba en una fase inicial en quant a la participació de la comunitat local es refereix. Sent els obstacles més notables la centralització dels poders per part de les autoritats locals, la poca participació de la comunitat local en la presa de decisions, la poca capacitació de la comunitat local. A més s'ha observat que hi ha impediments culturals relacionats amb les tradicions i costums locals que per exemple impedeixen la plena participació de la dona en la gestió d'aquesta destinació.
Els resultats i propostes d'esta investigació aporten al cos de la literatura turística amb elements que poden millorar la gestió i planificació de destins amb patrimoni, afavorint millors relacions entre les parts involucrades i permetent conciliar entre l'àmbit de la conservació, el turisme i el desenvolupament local. / Mukles-Halasa Del Carmelo, Z. (2016). Analisis de la participación de las comunidades locales en la gestión de sitios Patrimonio de la Humanidad. El caso del Parque Arqueológico de Petra (Jordania) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61993
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/61993 |
| Date | 21 March 2016 |
| Creators | Mukles-Halasa del Carmelo, Zeina |
| Contributors | Viñals Blasco, Mª José, Universitat Politècnica de València. Departamento de Ingeniería Cartográfica Geodesia y Fotogrametría - Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0047 seconds