L’organització territorial de Catalunya, i la definició del règim jurídic dels seus governs locals, i llur finançament, ha estat una qüestió clau en la història del país. Des de l’inici del catalanisme polític aquest ha maldat per tenir un lliure desenvolupament en els instruments bàsics per poder definir tal realitat. I és que aquest pòsit institucional català, en clau local, que té els seus orígens als segles IX-X, i salvant totes les distàncies, és una realitat institucional secular fins als Decret de Nova Planta a partir del 1714. Des de llavors, amb la consegüent unificació política, institucional i jurídica, amb Castella, passant pel constitucionalisme espanyol i la decimonònica divisió provincial de 1833, Catalunya no ha disposat d’un marc jurídic propi on poder definir obertament el seu model territorial local, ni tampoc el seu règim jurídic i financer. Ho va intentar novament amb el brillant període de la Mancomunitat de 1914, però fou un primer intent que ràpidament la dictadura va esborrar. Es va tornar a intentar amb la II República Catalana i la divisió comarcal i veguerial, però l’aixecament militar del 1936 no la va deixar desenvolupar amb normalitat. Serà després amb la recuperació de les llibertats on es podrà definir un model a partir de la CE de 1978 i l’Estatut de 1979. Però tota la construcció jurisprudencial del TC del 1981 ençà, amb la garantia institucional provincial i local, en dificultarà molt la seva possible implantació. Des d’un punt de vista jurídic i financer la constant interpretació centralista no ha posat tampoc les coses més fàcils. Amb l’EAC de 2006 semblava que aquesta situació es podia capgirar, però després d’un procés d’aprovació final polèmic, i la consegüent STC 2010 s’ha vist que s’està encara gairebé al punt d’inici, malgrat els avatars de la història. Aquests darrers mesos s’ha confirmat ja que, al no disposar d’una norma local que desenvolupi amb tota força l’EAC en matèria local, s’ha acabat imposant la definició d’una nova llei estatal de reforma local, la LRSAL. Una llei que desconeix la realitat dels governs locals catalans, i que situa novament la província com a element de referència en perjudici de molts municipis, i tot en base no a criteris democràtics sinó merament econòmics i centralistes.
A l’any 2015 però som a les portes d’una necessària redifinició del nostre model local. Un model que serà durant els propers anys centralista, o en canvi estarà a disposició del Parlament en la mesura que s’haurà fet un gran salt polític: a través d’un procés de creació d’un nou Estat o de l’establiment d’un nou marc català asimètric i diferenciat dintre de l’Estat espanyol. És per això que ara és l’hora de definir novament, i de forma duradora, un nou model territorial català, des de la perspectiva de la seva planta, el seu règim jurídic i el seu sistema de finançament. I és que creiem que no és possible bastir un nou model local sense interrelacionar, ni que sigui gradualment, la realitat de la planta territorial, la delimitació i definició jurídica i competencial dels seus governs locals, i l’equilibri de llur sistema financer.
En aquestes pàgines hem justificat el per què d’aquesta situació, i sobretot hem apuntat elements de referència per tal de definir els governs locals del segle XXI. Convençuts com estem que Catalunya, sens cap mena de dubte, serà més plena quan els seus governs locals estaran totalment desenvolupats. / The territorial organization of Catalonia, its local legal systems and its financing have been key elements in the history of the country. Since the creation of the Catalan politic system, it’s has tried to have the liberty necessary for develop his basics legal instruments since this Catalan government footpath, with origins between 900 and 1000 AC, is an institutional fact until the Decrets de Nova Planta, from 1714 onwards. Since then, due to the political, institutional and juridical unification with Castilla, the subsequent Spanish constitutionalism and the 19th provincial division in 1833, Catalonia does not possess neither an own legal system to define its own local territorial pattern nor an own financial system.
During the period of the 1914's Mancomunitat de Catalunya, the inclusion of an own legal and financial system was tried, but the dictatorship rapidly cancelled them. Furthermore, during the raising of the II Catalan Republic and the district and veguerial division, a incorporation was tried again for the last time, but the military uprising in 1936 did not permit its development. It will be with a recovery of freedoms that a model will be defined based on the Spanish constitution of 1978 and the Estatut of 1979. However, the jurisprudential setting-up of the Tribunal Constitutional of 1981 will difficult its potential implantation.
From a legal and financial point of view, the centralist movement has not facilitated the process. With the implantation of the Estatut d’Autonomia de Catalunya of 2006, the situation seemed to be changing, but after a controversial final approval process and the STC 2010, it has been shown that the process is just starting. In the last few months, it has been confirmed that, due to the unavailability of a local rule which develops the Estatut de Catalunya of 2006 robustly, a new local reform state law has been imposed, named LRSAL. This law denies the reality of the Catalan local governments and places the province as a reference element in prejudicial of many villages, based on economic and centralist criterion, instead of democratic ones.
Nowadays, a necessary redefinition of the Catalan local system is about to be implemented; a model that will be either centralist for the first years or at the Parlament de Catalunya disposition, i.e. through the creation of a new Estate or through the development of a new Catalan territorial system, both legal and financial. And we believe it is not possible to build a new local model without interrelate, and it gradually, the reality of the territorial plant, the legal and jurisdictional delimitation and definition of their local governments, and the balance of its financial system.
Summing up, this report justifies the origins of this situation and, especially, shows the basics to define the local governments of the 21st century. In addition, it is a real fact that Catalonia will be mightier once all its local governments are completely established.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/298305 |
| Date | 10 June 2015 |
| Creators | Forcadell Esteller, F. Xavier |
| Contributors | Gifreu Font, Judith, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 500 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds