- Introducción.
Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca
dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos
III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados
a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular.
- Contenido de la investigación
En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la
imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al
estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando
su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las
áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta
como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el
funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones
presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos
modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se
desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se
dieron.
- Conclusiones.
La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo.
Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del
corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás
ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a
ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos
componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería
se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía
fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más
variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más
polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la
década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad
institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por
la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo
sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de
hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la
gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la
Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se
viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se
tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue
la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza,
espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que
un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde
1718 y hasta entrado el siglo XIX. / - Introduction.
This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the
army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the
end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals
linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social
context - Research content.
This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition
and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study
of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their
functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with
their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in
the Town Hall matters. The role and function of the Accountant’s Office and of the Army
Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to
the economy of the island territory, including different management models and economic
agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants
and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the
problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as
social relations and power that existed.
- Conclusions.
The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination.
Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the
corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as
interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a
similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that
took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury
was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from
two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the
formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the
utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the
revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct
administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive
economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some
signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family
sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of
partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands
meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks
that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central
government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated
to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation
of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even
into the nineteenth century. / - Introducció.
Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular.
-Contingut de la investigació.
En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la
imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de
l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu
funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de
l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i
valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la
Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb
l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents
econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com
comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els
problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres
institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar.
- Conclusions.
La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre
1715 i 1788 setze individus diferents s’ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de
Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells,
tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el
60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar
al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del
que s’ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització
de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni,
seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent.
Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i
impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors
com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis
generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El
nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet,
l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió
econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració
central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més
similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s’havien teixit en el
període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per
l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual
fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la
intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UIB/oai:www.tdx.cat:10803/382816 |
| Date | 22 December 2015 |
| Creators | Coll Coll, Ana María |
| Contributors | Juan Vidal, Josep, Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts |
| Publisher | Universitat de les Illes Balears |
| Source Sets | Universitat de les Illes Balears |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 580 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0038 seconds