- Introducción. Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular. - Contenido de la investigación En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se dieron. - Conclusiones. La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo. Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza, espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde 1718 y hasta entrado el siglo XIX. / - Introduction. This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social context - Research content. This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in the Town Hall matters. The role and function of the Accountant’s Office and of the Army Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to the economy of the island territory, including different management models and economic agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as social relations and power that existed. - Conclusions. The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination. Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even into the nineteenth century. / - Introducció. Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular. -Contingut de la investigació. En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar. - Conclusions. La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre 1715 i 1788 setze individus diferents s’ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells, tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el 60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del que s’ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni, seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent. Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet, l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s’havien teixit en el període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.

El objeto de estudio de la tesis es analizar la evolución de la manufactura de la lana en Mallorca entre el siglo XV y XVII, tanto en sus aspectos cuantitativos como cualitativos. Se examina la normativa que rigió el sector durante estos siglos, aspecto que se complementa con los datos aportados por la documentación notarial que nos ofrece mas información sobre las condiciones reales en que se desarrollaba la producción (organización laboral, relaciones entre capital y trabajo, relaciones entre industria rural y urbana, etc.). Para los siglos XVI y XVII se establece una cronología de la evolución de la producción en su vertiente cuantitativa, llegándose a la conclusión de que el período de mayores volúmenes de producción se situó entre 1609 y 1630, sobre todo gracias a la exportación de manufacturas. A partir de 1645 el sector entro en una crisis que puede hacerse extensiva a toda la segunda mitad del siglo XVII. Tras estudiar la evolución del sector en su conjunto se pasa al estudio de artesanos y mercaderes concretos.

A partir dels protocols notarials i d'altres fonts, es reconstrueix un període clau i frontissa entre la història moderna i la història contemporània en una vila rural valenciana: Borriol. A banda d'establir els principals canvis històrics i socials, es ret un espai important a l'esdevenir de l'economia local. La tesi pretà©n aportar dades al conjunt de la historiografia valenciana i espanyola per tal de seguir construint la història total a partir de les diferents històries locals dels nostres pobles.

Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir.S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges).Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits. / The purpose of the research is to analyze the institution of the "gravamina" (claims, grievances, petitions; i.e., in Catalan "greuges") presented to the king in the Catalan parliamentary assembly meetings mainly during the 16th Century, focusing the research in those claims issued by private individuals instead of those considered of general interest that lead to some types of law (i.e. the so called "Constitucions y altres drets de Cathalunya"), where are complied under the abolished dispositions section, but also in the proceedings of each assembly, as far as in every reunion it was neede to renew the commitment between the subjects and the king, and, equally, to rule the way the claims should be treated; for this purpose, it was usted the "capitol del donatiu" (the chapter of the subsidy) and the delegation of power from the king and the assembly to the commission in charge of the claims. It is also shown that the largest part of private claims is not based upon what the largest part of private claims is not based upon what we should consider "gravamina" (grievances, or claims, or petitions) in a true sense of the word, but it claims lying mainly on salary debts from king to his officers, or on similar cases related to other king's debts, instead of the type of claims that many 19th Century historians (some of them Catalan)m would have liked them to be. A short description of those "gravamina" sentenced between 1503 and 1537 can be found in chapter IV. The research has its sources and bibliography and two appendixes; the first one including the most interesting documents found related to the matter; the second one, listing all the private individuals that presented claims in the Catalan assembly during the 16th Century and reached a verdict.

Esta investigació estudia l'acció de les dones en l'època moderna valenciana des del punt de vista de les relacions de gènere: tant pel que fa a l'anàlisi de situacions dins de l'àmbit familiar com de les relacions de les dones amb el seu cercle social no relacionat directament amb la família. La utilització d'un punt de vista teòric i metodològic multidisciplinar amb aportacions de la historia demogràfica o econòmica, de l'antropologia social o de la història social, junt amb el posicionament teòric del gènere ha fet que ens acostàrem a l'estudi des de quatre punts. L'acostament legal analitza la situació de les dones i de la família en el relatiu, sobretot, al patrimoni familiar i als elements que formen el que denominem mercat matrimonial. L'acostament social situa les dones dins de les xarxes socioeconòmiques de l'època, incidint més en la part patrimonial i en el paper de les dones dins de la família entesa com a cèl·lula de producció, reproducció i consum. L'acostament sentimental ens mostra la visió que la societat castellonenca moderna tenia de les dones, com es veien elles mateixes i com actuava l'entramat social, però des d'un punt de vista no exlcusivament patrimonial. Situacions de violència i de relacions dins de la vida quotidiana a través dels testimonis dels processos judicials. Finalment, l'acostament espacial ens configura la situació física de les dones i del món familiar en la ciutat de Castelló de la Plana, a través de documentació notarial i de les aportacions de l'antropologia.