El comportament hidrodinàmic de les aigües subterrànies en conques intramuntanyoses ve condicionat principalment per la geologia, i especialment pel context estructural i els materials sedimentaris que reomplen la conca. L'estudi d'aquestes àrees requereix un enfocament a gran escala per poder determinar les zones de recàrrega i descàrrega dels diferents sistemes de flux que conformen els recursos hídrics de la zona. Aquestes zones solen estar afectades per un fort desenvolupament humà que pot donar lloc a una modificació de la quantitat i la qualitat de l'aigua subterrània de diferents formes. En aquest sentit, en conques intramuntanyoses és un aspecte clau entendre la importància de la geologia i de les pressions humanes en el flux d'aigua subterrània per arribar a assolir una gestió correcta dels recursos hídrics, així com per assegurar llur disponibilitat a llarg termini. En aquesta tesi s'ha estudiat la depressió de la Selva com a un cas paradigmàtic on té lloc una important pressió sobre els recursos hídrics subterranis. Per tal d'estudiar el paper hidrogeològic que juguen les falles regionals en conques intramuntanyoses, en primer lloc, s'ha realitzat un model hidrogeològic conceptual a partir de la modelització del flux subterrani. Per fer‐ho, s'ha dut a terme una simulació d'una zona de falla subjacent a una formació al∙luvial, on la falla pot recarregar o drenar l'aqüífer al∙luvial. S'han considerat diferents valors de permeabilitat per la zona muntanyosa, la zona de falla i els materials sedimentaris, així com diferents gruixos de falla i condicions de contorn. Els resultats mostren que es poden produir fluxos verticals ascendents i descendents a la part superior de la zona de falla degut a l'acció de la formació al∙luvial, i fins i tot a través del sòcol, influenciant per tant la recàrrega dels materials sedimentaris de la depressió. En segon lloc, s'ha caracteritzat el sistema hidrogeològic de la depressió de la Selva mitjançant mesures del nivell piezomètric i dades hidroquímiques e isotòpiques (δ18O, δD) al llarg de diverses campanyes de camp amb un doble objectiu: (i) caracteritzar un sistema hidrodinàmic on els elements tectònics juguen un paper important en la hidrodinàmica subterrània, i (ii) descriure la influència de l'explotació d'aigües subterrànies en la hidrodinàmica del sistema. Els resultats piezomètrics han posat de manifest la relació existent entre les formacions situades a les zones de muntanya que envolten la depressió i els materials sedimentaris que rebleixen aquesta. Les zones de falla tenen un efecte directe en la recarrega, permetent l'existència de fluxos verticals ascendents des del sòcol cap a diferents aqüífers sedimentaris. Les dades hidroquímiques i isotòpiques han validat aquestes observacions. En aquest sentit l'ió fluor (< 15 mg/l) i nitrat (< 217 mg/l) han estat usats com a traçadors dels fluxos profunds i superficials respectivament i han permès posar de manifest l'efecte dels bombejos en la distribució de les línies de flux. La composició isotòpica de la molècula de l'aigua (18OH2O, D) ha evidenciat canvis estacionals en les aigües captades pels pous posant de manifest l'existència de dos sistemes de flux: un sistema de flux regional amb llargs temps de trànsit i originat a les zones circumdants més elevades, i un sistema de flux local recarregat a la zona de la depressió. Els dos sistemes contribueixen de manera diferent als recursos hídrics que s'estan explotant, i la seva aportació específica defineix el potencial de la depressió per una explotació sostenible a llarg termini. S'han caracteritzat les aigües des d'un punt de vista hidroquímic a partir de la composició en elements majoritaris, minoritats i traça (fluor, brom, liti, TOC) i de dades isotòpiques (18OH2O, D, triti, 34SSO4, 18OSO4). Aquesta caracterització ha permès una descripció acurada dels processos geoquímics que defineixen les fàcies hidroquímiques de l'aigua subterrània al llarg de la depressió de la Selva. Així, s'han definit dos sistemes de flux regional i diferents qualitats de l'aigua associada a la recarrega local, i alhora s'ha corroborat el model hidrogeològic conceptual de la depressió de la Selva. Des d'un punt de vista regional, a la depressió de la Selva el control estructural defineix sistemes de flux locals, intermitjos i regionals, els quals son responsables de la hidrodinàmica a gran escala, fins al punt que aquests son responsables de la recuperació dels descensos del nivell piezomètric després del període de màxima extracció (estiu). A la zona d'estudi, l'origen de la recarrega, a escala regional, és atribuïda a la serralada Transversal, a la zona més septentrional de la conca, i a les Guilleries, especialment a la zona oest. Aquests sistemes hidrogeològics impliquen un flux vertical ascendent des del sòcol que recarrega els nivells aqüífers neògens de la depressió. Els sistemes de flux locals i intermitjos s'originen a la pròpia depressió o a les zones circumdants més properes, els quals estan menys afectats per les zones de falla. La pressió antròpica crea una barreja entre els diferents sistemes de flux modificant la qualitat de l'aigua al llarg de l'any. Els resultats d'aquest estudi mostren que en conques intramuntanyoses per obtenir una caracterització integrada del sistema hidrogeològic i el coneixement necessari per formular estratègies específiques cap a una gestió sostenible dels recursos hídrics, i en concret a la depressió de la Selva, és necessari: i) la utilització de diferents metodologies per abordar l'estudi d'aquests tipus de sistemes hidrogeològics. Així, en el present treball primerament s'aborda des de la caracterització de camp fins a la modelització numèrica passant per l'estudi de nivell piezomètrics i dades hidroquímiques e isotòpiques; ii) caracteritzar l'evolució piezomètrica de les diferents formacions geològiques juntament amb les característiques hidroquímiques/isotòpiques i els processos geoquímics relacionats que defineixen les mostres d'aigua, i per tant, cada un dels extrems de barreja de la recarrega (local, intermitja i regional) que participen en el conjunt del sistema de flux; iii) finalment, identificar les pressions humanes, fins i tot en els sistemes a més gran escala, com una verdadera alteració al comportament natural. Aquesta tesi defineix els sistema hidrogeològic de la depressió de la Selva com a exemple de funcionament hidrodinàmic sota pressions antròpiques aplicable a altres conques intramuntanyoses. Aquest coneixement és necessari per formular estratègies de gestió dels recursos hídrics des d'un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, com a eina indispensable per satisfer la demanda lligada a una millora socioeconòmica sense produir un empitjorament de la qualitat ambiental a llarg termini. / Groundwater hydrodynamics in range‐and‐basin areas are essentially determined by their geology, including the tectonic structure and the basin sedimentary infilling. Their study requires a large‐scale approach to determining the location of the recharge and discharge areas of each flow system providing the basin with water resources. Furthermore, most of these areas have undergone heavy human development that can modify groundwater quantity and/or quality in different ways. Understanding geological and human influences on groundwater flow in these areas is a key aspect in achieving an adequate water resources management and therefore its future availability. In this dissertation, the Selva Basin has been studied as a paradigmatic case of a range‐and¬basin area with severe human pressure on its groundwater resources.A conceptual hydrogeological model emphasizing the role of the main fault zones has been developed and tested using numerical flow modeling as a first step. Groundwater flow has been simulated in a range‐and‐basin area affected by a significant fault zone, which may drain or recharge an overlying alluvial aquifer. Various hydraulic conductivity values for the range rocks, the fault¬zone, and the sedimentary infilling of the basin are considered, as well as different fault‐zone widths and boundary conditions. The results show that upward and downward fluxes develop in the upper part of the fault zone controlled by the action of the alluvial aquifer, and even through the basement floor, which influence the recharge of the sedimentary infilling of the basin.Second, the Selva range‐and‐basin hydrogeological system is described using potentiometric, hydrochemical, and isotopic data (δ18O, δD) taken from different field surveys, in order to achieve a twofold objective: (i) to describe a hydrogeological system in which tectonic elements play a significant role in the flow dynamics, and (ii) to show the influence of groundwater exploitation on the hydrodynamics of the system. Hydraulic head data indicate the relationships between the geological formations in the range areas and the sedimentary infill of the basin. In this context, fault zones and a fracture network have a direct effect on the recharge, and allow an upward vertical flow from the basement to the sedimentary aquifers. Hydrochemical and isotopic data support this observation. The use of fluoride (up to 15 mg/l) and nitrate (up to 217 mg/l) as tracers for the contribution of deep and shallow flow systems respectively provides a detailed portrait of the effects of pumping on the flowpath distribution. Isotopic data depict seasonal trends in groundwater captured by wells. Two distinct flow systems are differentiated: a regional, large‐scale, long residence time system, originating in the surrounding ranges, and a local flow system constituted by infiltration in the lower areas of the basin. The two systems contribute differently to the resources that are withdrawn, and their specific contributions define the potential for sustainable future water exploitation in the basin. The final part of this hydrogeological study is a more specific description of the geochemical processes that determine the hydrochemical characteristics of groundwater across the Selva basin, based on the interpretation of major, minor and trace elements (such as fluoride, bromide, lithium, TOC, and their ratios to some major elements), and isotope data (18OH2O, D, tritium,34SSO4,18OSO4). It defines two different regional flow systems and different water qualities of local recharge anduses this specific data to corroborates the overall hydrogeologic conceptual model for the Selva range‐and‐basin area. From a methodological perspective, this chapter explores the use of minor elements and isotopes in the interpretation of regional scale system hydrodynamics. It also discusses their use as tracers of the distinct ground water flows originating in distinct recharge areas and influenced by an intricate tectonic setting. The results of this dissertation describe the flow system of the Selva basin. In this basin, structural control defines the local, intermediate and regional flow systems responsible for the large‐scale hydrodynamics of the basin and, more importantly, the recovery of drawdown after the main withdrawal period (summer). The origin of the recharge of the large‐scale, regional flow systems is assigned to the Transversal range on the northern side and to the Guilleries range, especially in the western part. These hydrogeological systems include a groundwater flow within the basement and an upward vertical recharge from the basement to the overlying Neogene sedimentary layers. The local and intermediate flow systems originate in the basin itself or in the less‐elevated surrounding ranges, and the fault system has a minor effect on their flowpaths. Human development modifies the flow paths mixing the different flow systems and changing the water quality along the year seasons. From a broader point of view, this highlights the value of using different methodological insights in the study of these hydrogeological systems, as well as addressing the problem of water management in complex geological environments. First, it presents the outcome of various methodologies ranging from field work to numerical modeling, together with the analysis of hydraulic head, hydrochemical and isotopical data. Second, it shows the relevance of potentiometric evolution in different geological settings, and the treatment of the hydrochemical/isotopic features and related geochemical processes that define groundwater samples and therefore each of the recharge end‐members (local, intermediate, and regional) that participate in the overall flow systems. Finally, it identifies the effect of human pressures even on large‐scale flow systems, as true alterations of natural behavior. The recognition of these effects, together with an integrated characterization of the hydrogeological system, provides the necessary knowledge for formulating specific strategies for assessment focusing on sustainability of water resources management in these geological contexts. In specific terms, these strategies must be based on the importance of the groundwater flow terms in the water balance for a given hydrological basin. These terms are usually overlooked, yet they play an important role, especially when groundwater resources from deep confined (or leaky) aquifers are exploited. In the case of the Selva basin, identifying this contribution is fundamental in establishing potential future exploitation rates that further socio‐economic developments may generate. This dissertation shows the scope of several approaches to describing this term in the water budget in range‐and‐basin areas in order to determine the availability of water resources therein, as a first essential step towards sustainability.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/3452 |
| Date | 15 June 2010 |
| Creators | Folch Sancho, Albert |
| Contributors | Bach i Plaza, Joan, Mas‐Pla, Josep, Soler i Gil, Albert, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0045 seconds