Una de les complicacions més greus de les Úlceres per Pressió (UPP) és la infecció. Tot i que la
presència de gèrmens al llit de les UPP és un fet generalitzat, això no implica que totes les UPP
estiguin infectades, només ho estan si aquests aconsegueixen envair teixits submarginals,
provocant un quadre clínic en l'hoste. Existeixen diferents tècniques per identificar aquesta
invasió i establir un diagnòstic i indicació terapèutica correcta.
Es porta a terme un estudi amb disseny transversal i multicèntric en el qual s’estudien 77
persones amb UPP (33 dones i 44 homes) i que presenten 117 UPP. S'analitza la prevalença
d'infecció depenent de la tècnica diagnòstica utilitzada: frotis superficial, signes clínics clàssics
d'infecció o punció percutània (PIAP), destacant l'alta prevalença en tots els casos. Es descriu
l'epidemiologia dels microorganismes trobats a la superfície i els teixits profunds, sent el
microorganisme més freqüent en ambdós casos el Staphylococcus aureus. S'analitza la
concordança de les diferents tècniques entre si i es descriu la sensibilitat i especificitat del frotis i
els signes clínics clàssics a l'hora d'identificar els microorganismes a les UPP. Els resultats
qüestionen l'ús del frotis com a eina diagnòstica d'infecció en UPP basant-se en la seva baixa
especificitat i en la manca de concordança entre els cultius de superfície i profunditat, cosa que
implica una sobreestimació de la infecció si s'utilitza el frotis.
Es realitza també una estimació dels costos derivats de la utilització d'una o altra tècnica de
recollida de mostres i s’estima el cost mitjà de tractament per a qualsevol estadiu/categoria d’UPP
en 96,95 € al dia utilitzant el frotis i en 76,38 € si s'utilitza la PIAP, el que suposa un cost un
26,9% inferior. / Una de las complicaciones más graves de las Úlceras por Presión (UPP) es la infección. Aunque
la presencia de gérmenes en el lecho de las UPP es un hecho generalizado, eso no implica que
todas las UPP estén infectadas, solo lo están si éstos consiguen invadir tejidos submarginales,
provocando un cuadro clínico en el huésped. Existen diferentes técnicas para identificar dicha
invasión y establecer un diagnóstico e indicación terapéutica correcta.
Se lleva a cabo un estudio con diseño transversal y multicéntrico en el que estudian 77 personas
con UPP (33 mujeres y 44 hombres) y que presentan 117 UPP. Se analiza la prevalencia de
infección dependiendo de la técnica diagnóstica utilizada: frotis superficial, signos clínicos
clásicos de infección o punción percutánea (PIAP), destacando la alta prevalencia en todos los
casos. Se describe la epidemiología de los microorganismos hallados en la superficie y los tejidos
profundos, siendo el microorganismo más frecuente en ambos casos el Staphylococcus aureus. Se
analiza la concordancia de las diferentes técnicas entre sí y se describe la sensibilidad y
especificidad del frotis y los signos clínicos clásicos a la hora de identificar los microorganismos
en las UPP. Los resultados cuestionan el uso del frotis como herramienta diagnóstica de infección
en UPP basándose en su baja especificidad y en la falta de concordancia entre los cultivos de
superficie y profundidad, lo que implica una sobreestimación de la infección si se utiliza el frotis.
Se realiza también una estimación de los costes derivados de la utilización de una u otra técnica
de recogida de muestras y se estima el coste medio de tratamiento para cualquier
estadio/categoría de UPP en 96,95 € al día utilizando el frotis y en 76,38 € si se utiliza la PIAP, lo
que supone un coste un 26,9% inferior. / One of the most serious complications of pressure ulcers (UPP) is infection. Although
the presence of germs in the bed of the UPP is widespread, it does not mean that all the
UPP are infected, it is the case only if these germs invade submarginal tissues, causing
clinical symptoms in the host. There are different techniques to identify such invasion
and establish a correct diagnosis and therapeutic indication.
It is carried out a cross-sectional, multicentre study with 77 people with UPP (33
women and 44 men) presenting 117 UPP. We analyse the prevalence of infection
depending on the diagnostic technique used: surface swab, classical clinical signs of
infection or percutaneous puncture (PIAP), highlighting the high prevalence in all cases.
We describe the epidemiology of the microorganisms found in the surface and deep
tissues, being the Staphylococcus aureus the most common organism in both. We
analyse the consistency of the different techniques together and describe the sensitivity
and specificity of the swab and the classical clinical signs in identifying the
microorganisms in UPP. The results question the use of the swab as a diagnostic tool in
UPP infection based on its low specificity and lack of consistency between the surface
and deep cultures, implying an overestimation of infection when using the swab.
We also do an estimation of the costs derived from using either technique for any UPP,
being the cost of the treatment using the swab as the diagnostic method of 96.95 € per
day and 76.38 € if using the PIAP, which is 26.9% lower.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/112160 |
| Date | 17 April 2013 |
| Creators | Blanco Blanco, Joan |
| Contributors | Escobar Bravo, Miguel Ángel, Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 339 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
Page generated in 0.0024 seconds