La desfraseologització és un dels procediments freqüents de la llengua de la premsa i de la publicitat, però també un important recurs estilístic de la poesia moderna. Definim la desfraseologització com un procediment lingüístic que consisteix en modificar el significat i, sovint, el significant d’un frasema i que té com a resultat el desbloqueig de les seves restriccions semàntiques i sintàctiques. La desfraseologització es considera com a tal sempre i quan l’enunciat final (enunciat meta) suggereixi al receptor el frasema original (frasema font). La funció metalingüística, els mecanismes de transformació, les metamorfosis semànticas i els efectes estilístics de la desfraseologització tenen, al nostre parer, interès científic per als lingüistes.
Prenem com a objecte de la recerca els enunciats desfraseologitzats en els textos poètics contemporanis en sis idiomes (francès, espanyol, català; rus, belarús i polonès) en una perspectiva multilingüe contrastiva. Els nostres objectius són: 1) analitzar un gran corpus de poemes mitjançant les eines conceptuals desenvolupades principalment dins de la Teoria Sentit-Text; 2) identificar i sistematitzar els exemples de desfraseologització en cada un dels sis idiomes; 3) proporcionar elements lingüístics formals per definir els efectes estilístics de desfraseologització en la poesia moderna.
Proposem tres tipologies principals de desfraseologització que es complementen (segons el mecanisme de transformació d’un frasema inicial; segons la seva classse i subclasse semàntico-sintàctica; segons la seva categoria gramatical o la seva funció sintàctica en la frase), la qual cosa ens ajuda a aconseguir una organització i una descripció més adequada dels exemples identificats en els corpora.
Estructuralment, dividim la nostra recerca en dues parts: la part teòrico-metodològica i la part pràctica, dedicada a l’anàlisi dels exemples. D’aquesta manera, comencem la tesi per un estat de la qüestió en què resumim enfocaments existents per a l’estudi de la desfraseologització; a continuació, introduïm els conceptes teòrics de base sobre els diferents tipus de fixació fraseològica. La part pràctica del treball conté una descripció detallada de les col·locacions, les locucions i les unitats fràstiques desfraseologitzades. La part de les conclusions generals inclou els resultats de la investigació i els comentaris sobre possibles perspectives científiques d’aquest estudi. Els corpora, que proporcionen el material per a la nostra recerca, ocupa la secció dels apèndixs. / Un des recours courants du langage de la presse et de la publicité, le défigement, apparaît aussi comme une ressource stylistique importante de la poésie moderne. Nous définissons le défigement comme un recours linguistique qui consiste en la modification du signifié et, souvent, du signifiant d’un phrasème ayant pour résultat le déblocage de sa contrainte sémantique et syntaxique. Le défigement a lieu à condition que l’énoncé final (cible) suggère au récepteur le phrasème initial (source). La fonction métalinguistique, les mécanismes de transformation, les métamorphoses sémantiques et les effets stylistiques du défigement présentent, à notre avis, un intérêt scientifique pour les linguistes.
Nous prenons comme objet de recherche les énoncés défigés dans des textes poétiques contemporains et ce en six langues (français, espagnol catalan ; russe, bélarusse, polonais) dans une perspective contrastive plurilingue. Nos objectifs visent à : 1) analyser un vaste corpus de textes poétiques au moyen des outils conceptuels développés, principalement, dans le cadre de la Théorie Sens-Texte ; 2) identifier et systématiser les exemples de défigement dans chacune des six langues mentionnées ; 3) fournir des éléments linguistiques formalisés pour définir les effets stylistiques du défigement dans la poésie moderne.
Nous avançons trois principales typologies de défigement qui se complètent (selon le mécanisme de transformation d’un phrasème initial ; selon sa classe et sa sous-classe sémantico-syntaxique ; selon sa catégorie grammaticale ou sa fonction syntaxique dans la phrase), ce qui nous permet d’aboutir à une organisation et une description plus adéquate des exemples repérés dans les corpora.
Structurellement, nous divisons notre recherche en deux grandes parties : la partie théorico-méthodologique et la partie pratique, consacrée à l’analyse des exemples. Ainsi, nous commençons la thèse par un état de la question où nous résumons des approches existantes sur l’étude du défigement ; nous introduisons ensuite les concepts théoriques de base concernant surtout les différents types de figement. La partie pratique du travail contient une description détaillée des collocations, des locutions et des unités phrastiques défigées. La partie des conclusions générales inclut les résultats de la recherche et les observations sur d’éventuelles perspectives scientifiques de la présente étude. Les corpora, qui fournissent le matériel constituant la base de notre recherche, occupent la section des annexes. / As a regular device of the language of press and advertising, the defrosting is also an important stylistic resource of modern poetry. We define the defrosting, or unfrozeness, as a linguistic device that consists in modifying the signifier and often the signified of a phraseme and which results in the unblocking of its semantic and syntactic restriction. The defrosting is considered as such only when the final statement (the target statement) suggests to the reader or listener the original phraseme (the source phraseme). In our opinion, the metalinguistic function, the transformation mechanisms, the semantic metamorphosis and the stylistic effects of the defrosting are of scientific interest to the linguists.
We take as object of research the unfrozen statements in modern poetic texts in six languages (French, Spanish, Catalan; Russian, Belarusian, Polish) in a multilingual contrastive perspective. Our purposes are: 1) to analyze a large corpus of poems by means of conceptual tools developed mainly within the framework of the Meaning-Text Theory; 2) to identify and systematize the examples of defrosting in each of the six languages; 3) to provide formal linguistic elements to define the stylistic effects of defrosting in modern poetry.
We propose three main typologies of defrosting that complete each other (a typology according to a transformation mechanism of a initial phraseme; a typology according to its semantic and syntactic class and subclass; a typology according to its grammatical category or syntactic function in the sentence), which helps us to achieve a better organization and a more adequate description of the examples identified in corpora.
Structurally, we divide our research into two parts: the theoretical and methodological part and the practical part that is dedicated to the analysis of the examples. Thus, we begin the thesis with the state-of-art, a brief review of the different approaches to the study of defrosting; we introduce then the basic theoretical concepts concerning especially the different types of phraseological fixation, or frozening. The practical part of the work contains a detailed description of the unfrozen collocations, idioms and phrasal units. The part of the general conclusions includes the results of our research and the comments about possible scientific perspectives of this study. Our corpora, that provide the material forming the basis of our research, occupy the section of the appendices.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/291815 |
| Date | 06 May 2015 |
| Creators | Yakubovich, Yauheniya |
| Contributors | Català Guitart, Dolors, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | fra |
| Detected Language | French |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 589 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0021 seconds