Background and objectives: Recent research has shown an
association between a healthy diet and reduced chronic obstructive
pulmonary disease (COPD) incidence. However, the potential role
of diet in COPD prognosis is unknown. This thesis aimed to
describe the characteristics of diet in COPD patients and to
estimate its association with the disease evolution, in terms of
pathophysiological impairment and hospitalizations. A secondary
objective was to study the role of diet in asthma, as a COPDrelated
phenotype.
Methods: A dietary ancillary protocol was included in a well
phenotyped cohort of 342 COPD patients recruited during their first
admission for a COPD exacerbation in Spain. Dietary data of the
last 2 years was assessed using a validated food frequency
questionnaire (122 items). Levels of oxidative stress and
inflammatory markers were measured in serum. Hospital
admissions during follow-up were obtained from national datasets.
Additionally, data from the International Study of Asthma and
Allergies in Childhood (ISAAC) in Mexico was used to assess the
effect of diet in childhood asthma.
Results: (i) COPD patients report an adequate intake of the main
food groups and macro- and micro-nutrients according to local
recommendations, excepting vitamin D; (ii) vitamin E and olive oil
intakes are associated with reduced oxidative stress in COPD
active smokers; (iii) intake of _3 and _6 fatty acids is related to the
levels of serum inflammatory markers; (iv) cured meat intake
increases the risk of COPD admission during follow-up; and (v)
children adherence to a Mediterranean dietary pattern relates to
reduced childhood asthma prevalence.
Conclusions: Dietary habits may modify COPD prognosis and
childhood asthma. Therefore, advice on healthy diet should be
considered in chronic respiratory diseases guidelines. / Antecedents i objectius: Estudis recents mostren associacions
entre una dieta sana i reduccions en la incidència de malaltia
pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Tanmateix, el possible rol
de la dieta en l'evolució de l'MPOC és desconegut. L'objectiu
d'aquesta tesi és descriure les característiques de la dieta en
pacients amb MPOC i estimar-ne l’associació amb l'evolució de la
malaltia en termes d’alteracions fisiopatològiques i
hospitalitzacions. Com a objectiu secundari, també es vol estudiar
el paper de la dieta en l'asma, com a malaltia estretament
relacionada amb l'MPOC.
Mètodes: Es va aniuar un protocol d’epidemiologia nutricional en
una cohort de 342 malalts d’MPOC, ben fenotipats, reclutats a
Espanya durant la seva primera hospitalització per agudització de
l'MPOC. Es va administrar un qüestionari de freqüència de consum
d'aliments (122 ítems) preguntant per la dieta dels darrers 2 anys.
Es van mesurar en sèrum els nivells de marcadors d'estrès
oxidatiu i d'inflamació. Les hospitalitzacions durant el temps de
seguiment s’obtingueren a partir de registres nacionals. Per últim,
s'utilitzaren dades de l'International Study of Asthma and Allergy in
Childhood (ISAAC) a Mèxic per a estimar l'efecte de la dieta en
l'asma infantil.
Resultats: (i) El consum d'aliments i macro- i micro-nutrients fou
considerat adient respecte a les recomanacions locals, exceptuant
la vitamina D; (ii) la ingesta de vitamina E i oli d’oliva s’associà a
menors nivells d’estrès oxidatiu en pacients fumadors actius; (iii)
els nivells de ingesta d'àcids grassos _3 i _6 es va relacionar amb
els nivells d’inflamació sistèmica; (iv) la ingesta d’embotits i carns
curades va incrementar el risc d'hospitalització per MPOC durant el
seguiment; i (v) l’adherència a un patró mediterrani d'alimentació
s’associà a menor prevalença d'asma infantil.
Conclusions: Els hàbits alimentaris poden modificar l'evolució de
l'MPOC i el desenvolupament d'asma infantil. Per tant, s’hauria de
considerar l’inclusió de consells alimentaris en les guies clíniques
per a malalties respiratòries cròniques.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/52896 |
| Date | 09 May 2011 |
| Creators | Batlle Garcia, Jordi de |
| Contributors | García Aymerich, Judith, Antó i Boqué, Josep Maria, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 182 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0014 seconds