Es va realitzar un únic experiment amb una mostra inicial de 103 truges Landrace x Large White de genètica PIC, de entre 0 i 4 parts amb l'objectiu de determinar el efectes de l'alimentació de la truja gestant durant la part mitja de la gestació en el desenvolupament de les fibres musculars de la progènie y els rendiments productius de les mares. Aquestes truges van ser distribuïdes en dos grups experimentals, control (C, n = 49) i suplementat (S, n = 54). Les truges control van ser alimentades seguint el patró normal d'alimentació de la granja durant el període de gestació (2.5-3.0 kg/dia; 12.1 MJ EM/kg i 0.62 % de lisina de mitja). Les truges suplementades van rebre un suplement de +50% i +75% del mateix pinso, en el cas de truges nulípares i multípares respectivament, entre els dies 45 i 85 de gestació. Aquest mateix tractament es va aplicar durant tres cicles consecutius. Els garrins mascles (castrats) provinents dels cicles 1 i 3 es van dividir al naixement en dos grups (Control, C i Suplementat, S) segons el tractament nutricional rebut per les seves mares. Els rendiments productius d'aquests animals es van avaluar en les fases de transició (n = 958) i engreix (n = 636). Al sacrifici, diversos paràmetres de qualitat de la canal i de la carn (n=90) així com diferents característiques de les fibres musculars de la progènie (nombre total de fibres musculars, àrea mitja i tipus de fibres, n=70) varen ser estudiats. Els garrins nascuts de mares suplementades presentaren majors guanys de pes diaris i consums mitjos en el cicle 1 (P<0.05) i una superior eficiència de conversió en el cicle 3 (P<0.05) durant el període de transició, però aquestes diferències van desaparèixer a la fase d'engreix. Respecte als paràmetres de qualitat de la carn, els animals S presentaren un pH més elevat a les 24 hores després del sacrifici (pH24) en el múscul semimembranosus i una menor lluminositat (L*) mesurada en una secció transversal del múscul longissimus thoracis, en relació amb els porcs del grup C, de forma consistent en els cicles 1 i 3 (P<0.05). El tractament experimental també va provocar diferències en les característiques histològiques de les fibres musculars. Els garrins nascuts de mares suplementades van desenvolupar un menor nombre de fibres musculars però de major àrea mitja en ambdós cicles estudiats (P < 0.15), mentre que la relació entre el nombre de fibres secundàries i el nombre de fibres primàries es va mantenir constant entre tractaments. En l'animal adult, els porcs S presentaren un menor nombre de fibres tipus IIB (P<0.05) però amb una major àrea transversal (P<0.10) en relació als porcs C. Pel que fa a les truges, el pes viu (BW) i els nivells de reserves corporals [Gruix de greix dorsal (BF), profunditat de llom (LD) i nota de condició corporal (BCS)] van ser mesurats en diferents moments del cicle reproductiu en els tres cicles estudiats. La productivitat al moment del part i als 18 dies de lactació així com la longitud del interval deslletament-cobrició (WEI) varen ser enregistrats. Les truges que començaren l'experiment com a truges nulípares van ser capaces d'acumular teixit magre però també teixit lipídic en resposta a l'augment del nivell d'alimentació en gestació durant tres cicles consecutius, mentre que les truges multípares (>2 parts) dipositaren majoritàriament teixit gras. En termes productius, aquesta estratègia d'alimentació va resultar en un increment en el pes mig al naixement dels garrins nascuts de truges primípares en el cicle 3 (+300 g/garrí en el grup de truges S) però va tenir efectes negatius en quant a nombre de garrins deslletats en el grup de truges S. No es van trobar diferències en entre tractaments experimentals en el WEI. Un estudi exploratori de les dades del cicle 1 va demostrar que els nivells de reserves corporals al part (BW, BF i LD) estaven associats positivament amb les seves respectives pèrdues durant el període de lactació, però també positivament amb els seus nivells de reserves al deslletament. A més a més, es va trobar una associació dèbil però positiva entre la pèrdua de BF en lactació i el WEI (r=0.25, P<0.05). En aquest estudi, les truges primípares donaren lloc a garrins de menor pes al naixement i al deslletament i a WEIs més llargs en comparació amb aquells de les truges multípares (P<0.05). Finalment, la nota de condició corporal visual (BCS) va presentar una associació moderada (r=0.54-0.49, P<0.01) amb el nivell de reserves corporals de la truja mesurats mitjançant ultrasons (BF i LD). En resum, un increment del nivell d'alimentació en la part central de la gestació va provocar un efecte en les característiques de les fibres musculars i la qualitat de la carn de la progènie, sense afectar als rendiments productius. A més a més, aquesta estratègia d'alimentació va presentar efectes beneficiosos en el pes dels garrins al naixement en les truges de primer part, però no en truges multípares. / In order to study the effects of pregnant sow nutrition on progeny muscle fibres development and sow performance, a study involving an initial pool of 103 Landrace x Large White PIC sows from 0 to 4 parities was designed. Sows were divided into two experimental groups, control (C, n=49) and supplemented (S, n=54). Control sows were fed according to the feeding strategy routinely followed on the farm throughout gestation (2.5 to 3.0 kg/day; 12.1 MJ ME/kg and 0.62 %lysine). Supplemented sows were provided with an extra feed allowance of +50% and +75% of the same feed for both gilts and multiparous sows, respectively, from day 45 to day 85 of gestation. The same feeding strategy was applied over three consecutive reproductive cycles. Male (castrated) progeny from cycles 1 and 3 were assigned at birth to one of the two treatments (Control, C and Supplemented, S) according to the dietary treatment received by their mothers. Growth performance throughout the nursery (n=958) and growing-finishing periods (n=636) was evaluated. Additionally, carcass and meat quality traits (n=90) and muscle fibre characteristics (total number of muscle fibres, mean cross-sectional area and fibre types, n=70) were studied at slaughter. Pigs born from supplemented mothers showed higher daily weight gains and feed consumption rates in cycle 1 (P<0.05) and higher feed efficiencies in cycle 3 (P<0.05) during the nursery period, but these differences disappeared in the growing-finishing phase. Regarding meat quality, S pigs showed a higher ultimate pHs (pH24h) in the semimembranosus muscle and a lower lightness (L*) in the cross-section of longissimus thoracis muscle compared to the C group of pigs, consistently in cycles 1 and 3 (P<0.05). Differences in muscle fibre characteristics were also found between treatment groups. The S pigs showed a lower number of muscle fibres with higher mean areas in both cycles (P<0.15), and an invariable estimated secondary to primary fibres ratio. In the adult animal, S pigs showed a lower number of type IIB fibres (P<0.05), but with larger sizes (P<0.10, cross-sectional area) compared to C pigs. Regarding sows, body weight (BW) and body reserves [backfat (BF), loin depth (LD) and body condition score (BCS)] were measured at different times throughout the reproductive cycle over the three cycles studied. Productive performance at farrowing and on day 18 of lactation and weaning to oestrus interval (WEI) were also recorded. Sows which started the study in their first parity accumulated both, lean and fat tissue in response to the increased gestation feed allowance over the three cycles, while multiparous sows (>2 parities) mainly accreted fat tissue. Additionally, the extra feeding enhanced primiparous piglet weight at birth in cycle 3 (+300 g/pig in the S group of sows) but impaired lactation performance in terms of weaned pigs in the S group of sows. No differences were found between treatments regarding WEI. An exploratory study in the sows of cycle 1 revealed that body reserves levels at farrowing (BW, BF and LD) were positively associated with their respective losses during the lactation period, but also with their levels at weaning. Additionally, BF losses during lactation showed a low but positive association with WEI (r = 0.25, P<0.05). Also, in this study, first parity sows showed lower piglet weights at farrowing and at weaning and larger WEIs compared to multiparous sows (P<0.05). Finally, the visual body condition score (BCS) appeared to be moderately correlated (r=0.54-0.49, P<0.01) with sow body reserves measured by ultrasounds (BF and LD). Overall, an extra feed allowance during mid-pregnancy affected progeny muscle fibre characteristics and meat quality traits without leading to differences in growth performance. Moreover, this feeding strategy had beneficial effects on piglet birth weight in first parity sows, but not in multiparous sows.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/5684 |
| Date | 22 June 2007 |
| Creators | Cerisuelo García, Alba |
| Contributors | Sala Pallarès, Roser, Baucells Sánchez, María Dolores, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds