Introducción:
La alfa-1 antitripsina (AAT) es una proteina con capacidad antiproteasa cuyo principal órgano diana es
el pulmón. Las variantes proteicas deficitarias más frecuentes son las denominadas Z y S que presentan
tendencia a formar polímeros hepáticos por lo que su concentración plasmática es muy pequeña. En el
déficit de AAT la ausencia de la proteina en el pulmón predispone al desarrollo de enfisema.
En España, según los estudios de prevalencia, se esperarían unos 160.000 individuos con déficit de AAT
moderado o grave.
En los individuos con déficit grave los factores que se han relacionado con la pérdida de función
pulmonar son la exposición acumulada al tabaco y otros tóxicos inhalados, las infecciones respiratorias
y la hiperreactividad bronquial y se ha identificado el FEV1 como el predictor más importante de
mortalidad.
Objetivos principales:
1. Analizar las características demográficas, genéticas, clínicas y funcionales de pacientes incluidos en el
Registro Español de Pacientes con Déficit de alfa-1 antitripsina (REDAAT).
2. Conocer la historia natural de la enfermedad, especialmente los predictores de mortalidad.
3. Comparar la cohorte española con la población de pacientes del Registro Internacional (AIR).
4. Evaluar el registro como herramienta para la recogida sistemática de datos en condiciones de práctica
clínica real.
Pacientes y método:
La población de estudio se compone de los individuos incluidos en la base de datos del REDAAT
alojada en la web: www.redaat.es .
Resultados:
La población estudiada está formada por 511 individuos que representan el 0,1% del total de afectados
esperados y cerca del 15% de los EPOC con déficit grave de AAT. La población adulta se distribuye en: 348 Pi*ZZ (74,2%), 100 Pi*SZ (21,3%) y 21 portadores de 14
variantes raras (4,5%).
Estos pacientes han sido registrados por 124 médicos de 103 centros sanitarios.
La media de casos registrados por médico es de 4 (DE: 8). La mediana de seguimientos por paciente es
de 2 registros de seguimiento (RIC: 1.4) y la mediana de tiempo de seguimiento es de 36 meses (RIC:
12-84).
Un total de 364 (81%) individuos presentaba enfermedad pulmonar. En la población Pi*ZZ un total
de 112 (32,2%) pacientes tenían el diagnóstico de bronquiectasias. El antecedente de neumonía estaba
presente en 95 (27,3%) de los registros. Un total de 158 (45,4%) pacientes habían recibido tratamiento
sustitutivo.
La caída media anual de FEV1 fue de –23ml/año. La edad media de los fallecidos fue de 59 años (DE:10).
El tiempo medio de supervivencia tras la inclusión en el registro fue de 104,8 meses (DE:4,17).
El análisis multivariado de mortalidad muestra que el FEV1 basal, la edad y el antecedente de neumonía
son las variables relacionadas con mortalidad.
Conclusiones:
El REDAAT es una herramienta útil para recoger información sobre los pacientes afectados por DAAT.
Los pacientes incluidos presentan en su mayoría por enfermedad pulmonar. Nuestros datos apoyan que
la edad y el FEV1 bajo son predictores de mortalidad al igual que el antecedente de neumonía.
Existen diferencias en las características entre los países integrantes de AIR. / Background:
The alpha-1 antitrypsin (AAT) is a protein with antiprotease activity mainly in the lung tissue. The most
prevalent deficient variants are named Z and S. Both polymerise easily inside the liver cells and their
serum levels are reduced defining the deficiency. The lack of protein is a predisponent factor for the
development of emphysema.
In Spain, based on prevalence published studies, 160,000 individuals are expected to have a moderate to
severe AAT deficiency.
Factor related with lung function impairment are: tobacco compsumption and other inhaled polutants,
infections and bronchial hiperrresponsiveness and the FEV1 has been identified as the major predictor
of mortality.
Objectives:
To analyse the characteristics and natural history of patients included at the Spanish Registry of Patients
with alpha-1 antitrypsin deficiency (REDAAT).
To evaluate the registry as a tool for collecting data under real clinical practise conditions.
Patients and methods:
The study population included the individuals registered in the REDAAT’s database www.redaat.es . Results:
The study population included 511 individuals who represent the 0.1% of the total expected cases and
the 15% of COPD and AAT deficiency patients.
The adult population phenotypes distribution is: 348 Pi*ZZ (74.2%), 100 Pi*SZ (21.3%) and 21
carriers of rare variants (4.5%).
These patients were registered by 124 physicians from 103 centers.
The mean number of cases per physician was 4 (SD:8). The mean number of follow-up data per patients
was 2 (RIC:1.4) and the mean follow-up was 36 months (RIC:12-84).
A total of 364 (81%) individuals were afected of lung disease. Within the Pi*ZZ group, 112 (32.2%)
patients had been also diagnosed with bronchiectasis. Pneumonia had been present in 95 (27.3%) of
registered cases. A total number of 158 (45.4%) patients had been administered replacement therapy.
The mean FEV1 decline was –23ml/year. The mean age of death was 59 years (DE:10). The mean
survival after registration was 104.8 months (SD:4.17).
The mortality multivariant analysis showed that baseline FEV1, age and pneumonia were the variables
directly related with mortality.
Conclusions:
The REDAAT is a useful tool for collecting information about AATD patients.
Included patients are mainly afected from lung disease. Our data suggested that age, FEV1 and
pneumonia were mortality predictors.
We found differences among REDAAT and AIR patients. / Introducció:
L’ alfa-1 antitripsina (AAT) és una proteina amb capacitat antiproteasa i el seu principal organ diana és
el pulmó. Les variants proteiques deficitàries més freqüents són anomenades Z i S i presenten tendència
a polimeritzar al fetge i degut a això la concentració plasmàtica és molt baixa. En la deficiència d’ AAT la
absència de proteina al pulmó predisposa al desenvolupament d’emfisema.
A Espany, tal i com mostren els estudis de prevalença, haurien d’haver-hi uns 160.000 individus amb
deficiència d’ AAT moderada o greu.
Els factors que s’han relacionat amb la perdua de funció pulmonar en els individus amb deficiència greu
han estat: exposició acumulada al tabac i altres tòxics inhalats, infecciones respiratòries i hiperreactivitat
bronquial i s’ha identificat el FEV1 com predictor més important de mortalitat.
Objetius principals:
Analitzar les característiques i la historia natural dels pacients inclosos al Registro Español de Pacientes
con Déficit de alfa-1 antitripsina (REDAAT).
Evaluar el registre com eina per a la recolllida sistemàtica de dades en condicions de pràctica clínica real. Pacients i métode: 16
La població d’estudi es composa dels individus inclosos a la base de dades del REDAAT ubicada a la
web www.redaat.es .
Resultats:
La població estudiada está formada per 511 individus que representen el 0,1% del total d’ afectats
esperats i a prop del 15% dels malalts amb MPOC i deficiència d’ AAT.
La població adulta es distribueix en: 348 Pi*ZZ (74,2%), 100 Pi*SZ (21,3%) i 21 portadors de variants
rares (4,5%).
Aquests malalts van estar registrats per 124 metges de 103 centres sanitaris.
La mitjana de casos registrats per metge va ser de 4 (DE:8). La mitjana de seguiments per pacient va ser
de 2 (RIC:1.4) i la mitjana de seguiments va ser de 36 mesos (RIC:12-84).
Un total de 364 (81%) individus presentava malaltia pulmonar. En la població Pi*ZZ un total de 112
(32,2%) pacients tenien el diagnóstic de bronquiectasis. L’ antecedent de pneumònia va estar present en
95 (27,3%) dels registres. Un total de 158 (45,4%) pacients van rebre tractament sustitutiu.
La caiguda mitjana anual de FEV1 va ser de –23ml/any. La edat mitja de mort va ser de 59 anys (DE:10).
El temps mitjà de supervivència va ser de 104,8 mesos (DE:4,17).
L’ análisis multivariat de mortalitat ha mostrat que el FEV1 basal, la edat i l’antecedent de pneumònia són
las variables relacionades amb mortalitat.
Conclusions:
El REDAAT és una eina útil para recollir informació sobre els pacients afectats per DAAT.
Els pacients inclosos estàn afectats en su major part per malaltia pulmonar.
Les nostres dades indiquen que la edat, el FEV1 i la pneumònia són predictors de mortalitat.
Existeixen diferèncias en les característiques dels malalts inclosos al REDAAT i a AIR.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/285533 |
| Date | 26 September 2014 |
| Creators | Lara Gallego, Beatriz |
| Contributors | Barbé Illa, Ferran, Miravitlles Fernández, Marc, Universitat de Lleida. Departament de Medicina |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 216 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.028 seconds