[EN] ABSTRACT(English)
Cultural miscegenation and nacionalism in iberoamerican electroacustic music in the first decade of the 21th century: The case of Venezuela
The cultural miscegenation is a philosophical theory of José Briceño Guerrero, which is a part of his studies about identity in Latin America. This approach is about the interaction of the three speeches of the American thought; three visions of the world that are constantly connected and confronted since the sixteenth century until today. The research of this Venezuelan philosopher agree with many similar studies in the region, mainly with the contributions of Octavio Paz and the approach about transculturation of Fernando Ortíz.
The general objective of this research is to realize an aesthetic approach to music of written tradition in Latin America, in the context of recent Globalization and based on cultural miscegenation. Principally is focused on the case of electroacoustic music created by Venezuelan composers in the first decade of the 21th century.
The specific objectives are: find out the relevance of musical nationalism in Latin America and its connection with the socio-political changes in the region; establish the theoretical foudations needed for the studying of national identity and the use of cultural references in the context of Globalization; enfatize the relevance and the need for make a change on the approach about esthetic studies of music of written tradition in Latin America; and realize an aesthetic approach to electroacoustic works created by Venezuelan composers in the first decade of the 21th century.
The lack of previous aesthetic studies about the music of written tradition in Latin America has imposed to use a multidisciplinary methodology on this research, in order to approach the study of history and understand the socio-political context in which develop the national identities. This way we make an historical review about the evolution of musical nationalism; focused on its relationship with the socio-political processes of nationalism and Globalization. On the other hand, we have conducted a critical study around the common historical assumptions from the traditional Eurocentric musicology.
In other ways, the approach of cultural miscegenation is the philosophical base of the aesthetic analysis of the chosen repertoire. Also our study of nationalism as an aesthetic choice and the development of multicultural identities in the region have been focused on this approach; in order to find the necessary theoretical bases for the study of the repertoire in its context and for discover the creative concepts developed in the works.
The results achieved in this research show the presence of the three speeches of the American thought in the electroacoustic works created by Venezuelan composers, in the first decade of the 21th century. Also expose the predominance of multicultural identities as the subjectivity of cultural miscegenation in Latin America. On the other hand, we realized that the importance of nationalism as an aesthetic dilemma is because it's a product of the historical interaction of the three speeches of American culture. In parallel, we found that the musical nationalism in Latin America began in the 19th century at the same time than Europe, being from its origin an effective tool for promote the national identities by the nation states.
Keywords: cultural miscegenation, identity, Latin America, electroacustic, nationalism, composition, Venezuela. / [ES] RESUMEN (Castellano)
Mestizaje cultural y nacionalismo en la música electroacústica iberoamericana de la primera década del S. XXI:
El caso concreto de Venezuela
El mestizaje cultural es un planteamiento filosófico de José Briceño Guerrero que se enmarca dentro de los estudios en torno a la problemática de la identidad en Latinoamérica. Dicho planteamiento se entiende como la interacción de los tres discursos del pensamiento americano; tres visiones del mundo que se conectan y se enfrentan constantemente desde el siglo XVI hasta nuestros días. La visión de este filósofo venezolano está en consonancia con diversos enfoques sobre la problemática de la identidad en la región, principalmente con los aportes de Octavio Paz y la propuesta en torno a la transculturación de Fernando Ortíz.
El objetivo general de la presente investigación consiste en realizar un acercamiento estético a la música de tradición escrita en Iberoamérica, dentro del marco de la reciente Globalización y en base al mestizaje cultural; enfocándonos en el caso concreto de la música electroacústica creada por compositores venezolanos en la primera década del siglo XXI.
Los objetivos específicos se orientan a: determinar la relevancia del nacionalismo musical en Iberoamérica y su conexión con los cambios socio-políticos de la región; establecer las bases teóricas necesarias para el estudio de la problemática de la identidad nacional y del uso de los referentes culturales en el marco de la Globalización; resaltar la pertinencia y necesidad de un cambio de enfoque en torno a los estudios históricos y estéticos de la música de tradición escrita de Iberoamérica; y realizar un acercamiento estético a las obras electroacústicas creadas por compositores venezolanos en la primera década del siglo XXI.
La carencia de estudios estéticos previos en torno a la música de tradición escrita en Iberoamérica nos ha impuesto adoptar una metodología de investigación de carácter multidisciplinar, con el fin de abordar los antecedentes y comprender el contexto socio-político donde se desarrollan las problemáticas relacionadas con la identidad nacional. De este modo, hemos realizado una revisión histórica sobre la evolución del nacionalismo musical; indagado sobre su relación con los procesos socio-políticos del nacionalismo y la Globalización. Por otro lado, hemos llevado a cabo un estudio crítico en torno a supuestos históricos heredados de la musicología tradicional de corte eurocentrista.
Por su parte, el planteamiento del mestizaje cultural es el eje filosófico que sustenta los análisis estéticos del repertorio escogido. A partir de este enfoque hemos abordado el estudio del nacionalismo como disyuntiva estética y del desarrollo de las identidades de la multiculturales región; a modo de sentar las bases teóricas necesarias para abordar el repertorio dentro de su contexto y develar los conceptos creativos desarrollados en las obras.
Los resultados obtenidos demuestran la presencia de los tres discursos de la cultura americana en las obras electroacústicas creadas por compositores venezolanos en la primera década del siglo XXI. Se devela así la predominancia de la identidad multicultural como subjetivación del mestizaje cultural propio de Latinoamérica. Por otro lado, hemos determinado que la importancia del nacionalismo como disyuntiva estética radica en ser producto de la interacción histórica de los tres discursos de la cultura americana. Paralelamente, hemos encontrado que el nacionalismo musical en Iberoamérica ha podido tener sus inicios en el S.XIX a la par de Europa, siendo desde su origen una herramienta eficaz de difusión de las identidades nacionales por parte de los Estados-nación.
Palabras clave: Mestizaje cultural, identidad, Iberoamérica, electroacústica, nacionalismo, composición, Venezuela. / [CA] RESUM (Valencià)
Mestissaje cultural i nacionalisme en la música electroacústica d'Iberoamèrica de la primera dècada del segle XXI:
El cas concret de Veneçuela
El mestissatge cultural és un plantejament filosòfic de José Briceño Guerrero que s'emmarca dins dels estudis entorn de la problemàtica de la identitat a Llatinoamèrica. Aquest plantejament s'entén com la interacció dels tres discursos del pensament americà; tres visions del món que es connecten i s'enfronten constantment des del segle XVI fins als nostres dies. La proposta d'aquest filòsof veneçolà està d'acord amb diversos estudis sobre la problemàtica de la identitat en la regió, principalment amb les aportacions de Octavio Paz i la proposta entorn de la transculturació de Fernando Ortíz.
L'objectiu general de la present recerca consisteix a realitzar un acostament estètic a la música de tradició escrita a Iberoamèrica, dins del marc de la recent Globalització i sobre la base del mestissatge cultural; enfocant-nos en el cas concret de la música electroacústica creada per compositors veneçolans en la primera dècada del segle XXI.
Els objectius específics s'orienten a: determinar la rellevància del nacionalisme musical a Iberoamèrica i la seua connexió amb els canvis soci-polítics de la regió; establir les bases teòriques necessàries per a l'estudi de la problemàtica de la identitat nacional i de l'ús dels referents culturals en el marc de la Globalització; ressaltar la pertinència i necessitat d'un canvi d'enfocament entorn dels estudis històrics i estètics de la música de tradició escrita d'Iberoamèrica; i realitzar un acostament estètic a les obres electroacústiques creades per compositors veneçolans en la primera dècada del segle XXI.
La manca d'estudis estètics previs entorn de la música de tradició escrita a Iberoamèrica ens ha imposat adoptar una metodologia de recerca de caràcter multidisciplinari, amb la finalitat d'abordar els antecedents i comprendre el context soci-polític on es desenvolupen les problemàtiques relacionades amb la identitat nacional. D'aquesta manera hem realitzat una revisió històrica sobre l'evolució del nacionalisme musical i indagat sobre la seua relació amb els processos soci-politicos del nacionalisme i la Globalització. D'altra banda, hem dut a terme un estudi crític entorn de supòsits històrics heretats de la musicologia tradicional eurocentriste.
Per la seua banda, el plantejament del mestissatge cultural és l'eix filosòfic que sustenta els estudis estètics del repertori escollit. A partir d'aquest enfocament hem abordat l'estudi del nacionalisme com una problemàtique estètica i del desenvolupament de les identitats multiculturals de la regió, a manera d'asseure les bases teòriques necessàries per a abordar el repertori dins del seu context i desvetllar els conceptes creatius desenvolupats en les obres.
Els resultats obtinguts demostren la presència dels tres discursos de la cultura americana en les obres electroacústiques creades per compositors veneçolans en la primera dècada del segle XXI. Descobrint així la predominança de la identitat multicultural com subjetivació del mestissatge cultural propi de Llatinoamèrica. D'altra banda, hem determinat que la importància del nacionalisme com dilema estètic radica a ser producte de la interacció històrica dels tres discursos de la cultura americana. Paral·lelament, hem trobat que el nacionalisme musical a Iberoamèrica ha pogut tenir els seus inicis en el S.XIX al mateix temps que a Europa, sent des dels seus inicis una eina eficaç de difusió de les identitats nacionals per part dels Estats-nació.
Paraules clau: Mestissatge cultural, identitat, Iberoamèrica, electroacústica, nacionalisme, composició, Veneçuela. / Rojas Ramírez, Y. (2015). MESTIZAJE CULTURAL Y NACIONALISMO EN LA MÚSICA ELECTROACÚSTICA IBEROAMERICANA DE LA PRIMERA DÉCADA DEL S. XXI: EL CASO CONCRETO DE VENEZUELA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53566 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/53566 |
| Date | 22 July 2015 |
| Creators | ROJAS RAMÍREZ, YOLY |
| Contributors | Molina Alarcón, Miguel, Universitat Politècnica de València. Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte - Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Coverage | east=-66.58973000000003; north=6.42375; name=Bolívar, Veneçuela |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0046 seconds