Característiques de pacients amb fractura de maluc, els seu factors pronòstics. Comparació l'eficàcia d’una atenció geriàtrica integral en una Unitat Geriàtrica d’Aguts (UGA) versus atenció ortopèdica convencional.
Mètodes: Primera part : estudi longitudinal, prospectiu (Juny 2010 - Maig 2013) cohort de pacients (>69 anys) amb fractura de maluc ingressats en una UGA (responsabilitat equip de geriatria) (atenció integral: model UGA). S’ha registrat capacitat funcional prèvia a la fractura [índex Lawton, Barthel i Functional Classification Ambulation (FAC)], estat cognitiu previ (GDS Reisberg), capacitat funcional (ingrés i alta) (Barthel), comorbiditat (índex Charlson), fàrmacs, risc anestèsic (ASA), temps d’espera quirúrgic, complicacions i mortalitat durant l’ingrés, dies estada i destinació a l’alta. Es va fer seguiment als 6 i 12 mesos de la fractura. Es va considerar que es mantenia la capacitat funcional si en el seguiment es registrava la mateixa puntuació en l’Índex de Barthel que abans de la fractura (o una diferencia <20 punts). Segona part : estudi comparatiu de la cohort de pacients “model UGA” amb una cohort d’un període previ (juny 2007-maig 2010), on els pacients amb fractura de maluc ingressaven en planta de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (model COT).
Resultats: Primera part : Pacients model UGA (n=371). Dels 273 pacients que prèviament a la fractura vivien al domicili, 130 (47,6%) van tornar al mateix a l’alta de la UGA, 189 (70,0%) vivien al domicili als sis mesos i 169 (63,5%) als dotze. Factors associats amb l’alta de la UGA al domicili (multivariant): capacitat funcional a l’alta (Barthel), estat cognitiu i dies estada. Factors associats amb viure al domicili als 6 i 12 mesos (multivariant): edat, capacitat funcional a l’alta de la UGA (Barthel), estat cognitiu, comorbiditat i temps d’espera quirúrgica. Dels 366 pacients donats d’alta de la UGA als 6 mesos quedaven 290 (76 defuncions); d’aquests, 158 (54,7%) van recuperar un nivell funcional similar al previ a la fractura. Factors associats amb aquesta recuperació (multivariant): millor capacitat funcional prèvia a la fractura (Lawton), localització intracapsular i absència de alteracions hidroelectrolítiques. Als 12 mesos quedaven 271 (95 defuncions) dels quals 148 (54,8%) van recuperar un nivell funcional similar al previ. En aquests casos factors predictors (multivariant): edat i capacitat funcional prèvia (Lawton). Defuncions als 6 mesos 81 (22,0%) i 100 als 12 (27,5%). Factors associats amb mortalitat als 6 i 12 mesos (multivariant): capacitat funcional prèvia a la fractura (Lawton), absència de deteriorament cognitiu, temps d’espera quirúrgica i presencia d’alteracions hidrolectrolítiques. Segona part: Model COT (n=481) versus model UGA (n=371); temps d’espera prequirúrgic (2,7±1,7 dies vs 1,8±1,1) (p<0,001); estada mitja (15,7±8,3 dies vs 5,9±2,5) (p<0,001); mortalitat intrahospitalària [19 (4,5%) vs 5 (1,3%)] (p<0,02).
Conclusions: 1. Capacitat funcional prèvia, estat cognitiu, comorbiditat, alteracions hidroelectrolítiques i temps d’espera quirúrgic, son variables que influiran en el manteniment de la capacitat funcional, el lloc de residencia i la mortalitat als 6 i 12 mesos de la fractura. 2. Els pacients atesos en un model integral per un equip de geriatria (model UGA), presenten millors resultats de gestió y una mortalitat intrahospitalària inferior. / Patients characteristics with hip fracture and their prognostic factors were analyzed. Comparison between efficacy of a comprehensive assessment geriatric model in an Acute-care Geriatric Unit (AGU), versus conventional ortopedic hospitalization has been evaluated.
Methods: First part: prospective longitudinal study (Juny 2010 - May 2013) cohort of patients (>69 y) with hip fracture admitted to an AGU (geriatric assessment team) (AGU model). Functional capacity previous to the fracture [Lawton, Barthel index and Functional Classification Ambulation (FAC)], previous cognitive status (GDS Reisberg), funcional capacity (admission and discharge) (Barthel), comorbidity (Charlson index), drugs, anesthetic risk (ASA), surgical waiting days, complications and mortality during hospital stay, average stay and discharge destination were registered. A 6 and 12 month follow up was performed. It was considered that the functional capacity is maintained during the follow up periode, if Barthel index scores were similar to those before fracture (or differ <20 points). Second part: comparative study, cohort of patients from the “AGU model” with another cohort of patients from a previous periode (juny 2007-maig 2010), in which patients with hip fracture were admitted to a conventional ortopedic hospitalization (COT model).
Results: First part: Patients “UGA model” (n=371). Of the 273 patients who previously to the fracture lived at home, 130 (47,6%) returned to the same place after AGU discharge, 189 (70,0%) lived at home after 6-month follow-up and 169 (63,5%) after 12-month. Factors associated with living at home after AGU discharge (multivariated analysis): funcional capacity at discharge (Barthel), cognitive status and days of stay. Factors associated with living at home after 6 and 12 month follow-up (multivariated analysis): age, functional capacity at AGU discharge (Barthel), cognitive status, comorbidity and surgical waiting days. Of the 366 patients that were discharged from the AGU, after 6-month follow-up there were 290 (76 died),158 of these (54,7%) improved their functional capacity to a similar level to that they had previously the fracture. Factors associated with this improvement (multivariated analysis): better previous to the fracture funcional capacity (Lawton), intracapsular localization and absence of hydroelectrolytic disturbances. After 12-month follow-up there were 271 (95 died), 148 of these (54,8%) improved their functional capacity to a similar level to that they had previously the fracture. Factors associated with this improvement (multivariated analysis): age and previous functional capacity (Lawton). Deaths at 6-month follow-up 81 (22,0%) and 100 at 12-month (27,5%). Factors associated with mortality at 6 and 12 month fllow-up (multivariant analysis): funcional capacity previous to the fracture (Lawton), absence of cognitive impairment, surgical waiting days and the presence of hydroelectrolytic disturbances.
Second part: COT model (n=481) versus AGU model (n=371); surgical waiting days (2,7±1,7 dies vs 1,8±1,1) (p<0,001); mean lengh stay (15,7±8,3 dies vs 5,9±2,5) (p<0,001); mortality during hospital stay [19 (4,5%) vs 5 (1,3%)] (p<0,02).
Conclusions: 1. Previous functional capacity, cognitive status, comorbidity, hydroelectrolytic disturbances, and surgical waiting days are variables that may influence on the funcional capacity, place of residence and mortality at 6 and 12 month follow-up. 2. Patients of “AGU model” had better results i management parameters and lower mortality during hospital stay.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/385728 |
| Date | 03 February 2016 |
| Creators | Duaso Magaña, Enric |
| Contributors | Miralles Basseda, Ramon, Tomàs Veciana, Santiago, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 251 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0058 seconds