INTRODUCCIÓ: La radioteràpia preoperatòria, en el càncer de recte, ha mostrat la seva eficàcia millorant el control local de la malaltia i la supervivència. També s'ha demostrat que la RT administrada en el preoperatori és més eficaç que la que se administra després de la cirurgia. Por tot això, a principis de l'any 1996, vàrem posar en marxa, un estudi prospectiu de RT-QT preoperatòria. Analitzarem els resultats terapèutics aconseguit i els compararem amb els obtinguts en pacients tractats segons el nostre estàndard de RT-QT postoperatòria.PACIENTS I MÈTODES: El tractament consistia en administrar radioteràpia, 45 Gy, a 1.8 Gy por sessió, concurrent amb quimioteràpia, 5 fluorouracilo en infusió continua durant tota la radioteràpia; la intervenció quirúrgica es programava a las 6-8 setmanes de finalitzar el tractament preoperatori i després de la cirurgia s'administrava 5 fluorouracil en bolus i leucovorin x 4 cicles.Els pacients que arribaven ja operats al nostre centre amb intenció radical i estadificats com T3-T4, N0 o qualsevol T amb N+, entraven en l'esquema de tractament postoperatori: 45 Gy a 1.8 Gy por sessió, concurrent amb quimioteràpia, basada en el 5 Fluorouracil. Entre els anys 1996 i 2000 varen entrar en l'estudi de radio-quimioteràpia preoperatòria 94 pacients. D'aquests, 15 presentaven malaltia irresecable i, entre els pacients amb malaltia resecable, el 77% d'ells eren estadificats com un T3-4,N+. En el mateix període de temps es tractaren 237 pacients intervinguts de càncer de recte amb RT-QT postoperatòria. En 18 pacients la cirurgia fou incompleta. RESULTATS: Vàrem observar una taxa de remissions completes al tractament neoadjuvant de 17% y una taxa de respostes globals del 68%. La taxa de preservació d'esfínter anal ha estat del 38.5%. La supervivència global als 5 anys ha estat del 67% y la supervivència lliure de malaltia del 70%. La taxa de recidiva local ha estat del 9% (recidiva local exclusiva del 3.3%) y la sistèmica del 26%. Respecte la toxicitat tardana per la RT varen observar 5 pacients amb enteritis ràdica grau 3. Cap pacient es va haver d'intervenir por aquest problema. Supervivència global segons la resposta al tractament: del 87% en els pacients en els que s'observà una remissió completa de la tumoració, del 75% en los que hi hagué una remissió parcial, del 48% si els que s'observà una estabilització de la malaltia i en els pacients que progressaren, la supervivència mitjana fou de 0.84 anys. p<0.05. En el grup control: la supervivència global ha estat del 66.5% i la lliure de malaltia del 65.4% y no hi ha diferències estadístiques amb el grup de l'estudi. La taxa de recidiva local ha estat del 7.3% (1.8% de recidiva local aïllada), amb una taxa de recidiva sistèmica del 33.3%. Les diferències respecte el grup de l'estudi tampoc han estat estadísticament significatives (p=0.54). Respecte la toxicitat tardana, en forma d'enteritis ràdica, 13 pacients presentaren una enteritis grau 3 (5.5%) i 10 (4.2%) es varen haver d'intervenir per aquesta causa (enteritis grau 4). Les diferències respecte el grup de l'estudi són estadísticament significatives, presentant menys toxicitat quan la radioteràpia s'ha administrat preoperatoriament (p=0.022). CONCLUSIONS: Es recomana el tractament preoperatori en el càncer de recte localment avançat ja que produeix un alt índex de respostes al tractament, cosa que permet cirurgies preservadores de l'esfínter anal en una tercera part dels pacients amb tumors rectals baixos; també, amb el tractament preoperatori, hi ha una clara disminució de la toxicitat tardana. Per altra part, la resposta al tractament preoperatori selecciona un grup de pacients amb millor pronòstic. / "PREOPERATIVE RADIOCHEMOTHERAPY (RT-CT) IN CANCER OF THE RECTUM. PROSPECTIVE STUDY WITH POSTOPERATIVE RT-CT GROUP CONTROL".INTRODUCTION: Between 1996 and 2000 the Department of Surgery of Hospital Universitario de Bellvitge and Institut Català d'Oncologia carried out a non randomized prospective study of preoperative radiochemotherapy in locally advanced tumours of the rectum. Herein we expound our results.On the other hand, in the same interval of time, patients already intervened for locally advanced cancer of the rectum were received and on whom postoperative radiochemotherapy was carried out according to our standard protocol. We compare the results obtained in both series.MATERIAL AND METHODS: The preoperative RT-CT group includes 94 patients, diagnosed with adenocarcinoma of the rectum T3-T4, any N, MO. They were treated with radiotherapy concurrent with chemotherapy. The surgical intervention was programmed 6 - 8 weeks from finalizing the preoperative treatment and after surgery chemotherapy was administered once again.The 237 patients that arrived at our centre already intervened and staged as T3 - T4 and/or N+, MO received postoperative RT - CT.RESULTS: In the preoperative treatment group we observe a rate of complete and overall remissions to RT - CT of 17% and 68% respectively. The anal sphincter was preserved in 38.5 % of patients with low rectal tumours. The overall survival and disease free survival were different at 5 years, with statistical significance according to the response obtained with preoperative treatment, being better in those patients that responded. When we compare the two groups studied, out of the pre and postoperative RT - CT, we do not observe any difference with respect to survival or local control. As regards late toxicity, there were indeed differences, presenting less toxicity when radiotherapy was administered preoperatively (p=0.022).CONCLUSIONS: Preoperative treatment is recommended in locally advanced cancer of the rectum as it produces a high index of responses to the treatment, allowing preservative surgery of the anal sphincter in one third of the patients with low rectal tumours; also with preoperative treatment there is a clear decrease of late toxicity. On the other hand the response to preoperative treatment selects a group of patients with a better prognosis.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1091 |
| Date | 19 June 2006 |
| Creators | Cambray i Amenós, Maria |
| Contributors | Pera Fàbregas, Joan, Germà Lluch, José Ramón, Universitat de Barcelona. Departament de Ciències Clíniques |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds