In this thesis we discover a model of city developed jointly by the architect Mies van der Rohe and the city planner Ludwig Hilberseimer, which we have called the Metropolis as a Garden City. This name comes from a sketch by Hilberseimer in 1927, where we can see how he wanted to incorporate the architectural prototype of the Weissenhof colony in his city planning schemes. The Metropolis as a Garden City is a model of an ecological, sustainable, and socially just city, which remained completely hidden because of the disciplinary division their own authors established. To reconstruct it, we have decided to establish a double look analyzing the architecture of Mies through the eyes of Hilberseimer, and the city planning of Hilberseimer through the eyes of Mies.
In the first part, we analyze the historical and cultural context where the Metropolis as a Garden City is produced, that is to say, its SUPERSTRUCTURE. From the analysis of a text by Mies and another by Hilberseimer, we discover that the antecedents of the Metropolis as a Garden City are in the theory of the Linear City by Arturo Soria (1882), and in the theory of the Garden Cities by Ebenezer Howard (1898).
In the second part, we analyze the city planning model of the Metropolis as a Garden City. We arrive to the conclusion that the great contribution of Hilberseimer is produced in the field of the INFRASTRUCTURES, and we create the hypothesis that the first city planning models by Hilberseimer are applications of the theory of the Linear City. The next step was to introduce the variable of the landscape through the architectural model of the Weissenhof.
In the third part, we analyze the transformation of the urban space from the architecture, which Mies calls STRUCTURES. Mies propose to redefine the texture of the city from the concept of mixed height, that is to say, mixing the architecture of the city and the architecture of the suburb. We create the hypothesis that this mixture is an application of the theory of the Garden Cities. The first example is the Weissenhof colony.
If we bear in mind the refusal which the city planning of Le Corbusier suffered after the Second World War; the necessity to “deconstruct” the political and philosophical systems in the 60s and 70s; and the serious social and environmental pathologies we suffer now, maybe we would appraise the possibility to put the Metropolis as a Garden City in practice, and to convert it in a framework to our own generation and to the future generations / En aquesta tesi es descobreix un model de ciutat desenvolupat conjuntament per l'arquitecte Mies van der Rohe i l'urbanista Ludwig Hilberseimer, el que hem anomenat la metròpoli com la Ciutat Jardí. Aquest nom prové d'un esbós de Hilberseimer el 1927, en el qual podem veure com es volia incorporar el prototip arquitectònic de la colònia Weissenhof en els seus esquemes de planificació de la ciutat. La Metròpoli com Ciutat Jardi és un model d'una ciutat ecològica, sostenible i socialment justa, que va quedar completament ocult a causa de la divisió disciplinària seus propis autors van establir. Per reconstruir-lo, hem decidit establir una doble mirada analitzar l'arquitectura de Mies a través dels ulls de Hilberseimer, i la planificació de la ciutat de Hilberseimer a través dels ulls de Mies .
A la primera part, s'analitza el context històric i cultural en què es produeix la metròpoli com a ciutat jardí, és a dir, la seva superestructura. A partir de l'anàlisi d'un text de Mies i un altre per Hilberseimer, vam descobrir que els antecedents de la Metròpoli com Garden City estan en la teoria de la Ciutat Lineal d'Arturo Soria ( 1882 ), i en la teoria de les Ciutats Jardí d'Ebenezer Howard ( 1898 ).
A la segona part , s'analitza el model de planificació de la ciutat de la metròpoli com la Ciutat Jardí. Arribem a la conclusió que la gran aportació de Hilberseimer es produeix en el camp de les infraestructures, i vam crear la hipòtesi que els primers models de planificació de la ciutat per Hilberseimer són aplicacions de la teoria de la Ciutat Lineal. El següent pas va ser la introducció de la variable del paisatge a través del model arquitectònic de la Weissenhof.
A la tercera part, s'analitza la transformació de l'espai urbà de l'arquitectura, que Mies diu ESTRUCTURES. Mies proposa redefinir la textura de la ciutat des del concepte d'altura mixt, és a dir, la barreja de l'arquitectura de la ciutat i l'arquitectura del barri. Creem la hipòtesi que aquesta barreja és una aplicació de la teoria de les ciutats - jardí. El primer exemple és la colònia Weissenhof .
Si tenim en compte la negativa que la planificació de la ciutat de Le Corbusier va patir després de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de "deconstruir" els sistemes polítics i filosòfics en els anys 60 i 70 , i les greus patologies socials i ambientals que patim ara, potser podríem avaluar la possibilitat de posar la metròpoli com ciutat jardí a la pràctica, i per convertir-lo en un marc per a la nostra generació i per a les generacions futures / En esta tesis se descubre un modelo de ciudad desarrollado conjuntamente por el arquitecto Mies van der Rohe y el urbanista Ludwig Hilberseimer, lo que hemos llamado la metrópoli como la Ciudad Jardín. Este nombre proviene de un boceto de Hilberseimer en 1927, en el que podemos ver cómo quería incorporar el prototipo arquitectónico de la colonia Weissenhof en sus esquemas de planificación de la ciudad. La metrópolis como ciudad jardin es un modelo de una ciudad ecológica, sustentable y socialmente justa, que quedó completamente oculto debido a la división disciplinaria sus propios autores establecieron. Para reconstruirlo, hemos decidido establecer una doble mirada analizar la arquitectura de Mies a través de los ojos de Hilberseimer, y la planificación de la ciudad de Hilberseimer a través de los ojos de Mies .
En la primera parte, se analiza el contexto histórico y cultural en el que se produce la metrópoli como ciudad jardín, es decir, su superestructura. A partir del análisis de un texto de Mies y otro por Hilberseimer, descubrimos que los antecedentes de la Metrópoli como Garden City están en la teoría de la Ciudad Lineal de Arturo Soria (1882), y en la teoría de las Ciudades Jardín de Ebenezer Howard (1898).
En la segunda parte, se analiza el modelo de planificación de la ciudad de la metrópoli como la Ciudad Jardín. Llegamos a la conclusión de que el gran aporte de Hilberseimer se produce en el campo de las infraestructuras, y creamos la hipótesis de que los primeros modelos de planificación de la ciudad por Hilberseimer son aplicaciones de la teoría de la Ciudad Lineal. El siguiente paso fue la introducción de la variable del paisaje a través del modelo arquitectónico de la Weissenhof.
En la tercera parte, se analiza la transformación del espacio urbano de la arquitectura, que Mies llama ESTRUCTURAS. Mies proponen redefinir la textura de la ciudad desde el concepto de altura mixto, es decir, la mezcla de la arquitectura de la ciudad y la arquitectura del barrio. Creamos la hipótesis de que esta mezcla es una aplicación de la teoría de las ciudades-jardín. El primer ejemplo es la colonia Weissenhof.
Si tenemos en cuenta la negativa que la planificación de la ciudad de Le Corbusier sufrió después de la Segunda Guerra Mundial, la necesidad de "deconstruir" los sistemas políticos y filosóficos en los años 60 y 70, y las graves patologías sociales y ambientales que sufrimos ahora, tal vez podríamos evaluar la posibilidad de poner la metrópoli como ciudad jardín, en la práctica, y para convertirlo en un marco para nuestra generación y para las generaciones futuras
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPC/oai:www.tdx.cat:10803/127155 |
| Date | 12 May 2005 |
| Creators | Llobet Ribeiro, Xavier |
| Contributors | Codinachs Riera, Marcià, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics |
| Publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Source Sets | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 578 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0033 seconds