La tesi es planteja com una aportació a l'estudi urbanístic de ciutats mediterrànies, que van créixer vinculades a rambles o rieres, l'exemple més significatiu el constitueixen les Rambles de Barcelona. L'objectiu de la tesi és analitzar el paper que han exercit les rambles en diferents períodes històrics, a partir de diferents funcions com a eix d’escorrentia, límit territorial, passeig o espai públic.
La metodologia utilitzada va consistir en indagació literària, històrica i cartogràfica antiga de diferents ciutats mediterrànies vinculades a rambles. El material d'arxiu recopilat es va comparar amb fotografies satèl·lit i arxius digitals actualitzats en format CAD. La documentació obtinguda es complementa amb un estudi empíric basat en l'observació, realitzat a partir de visites de camp.
La tesi està estructurada en tres capítols:
En el primer, s'exposen les generalitats de les rambles, les formes de creixement urbà i intervencions en diferents ciutats mediterrànies. Es complementa aquest primer capítol amb dos annexos. L'annex I, descriu els antecedents de l'ús de les rambles en ciutats pròpies del desert com Shibam al Iemen i Jerash a Jordània. L'annex II descriu el creixement de ciutats mediterrànies on les rambles han estat el configurador principal de la forma urbana.
A partir del capítol II, la tesi se centra en les Rambles de Barcelona. En aquesta ciutat, la història i creixement urbà han estat estretament vinculats i condicionats a les Rambles. Abans del segle XIII, la Rambla avançava pel pla sense afectar la ciutat emmurallada romana. Les Rambles van passar més tard a constituir-se com un límit territorial complementat amb les muralles que van ser demolides al segle XIX, igual que en diferents ciutats europees. L'enderroc es va basar en les teories higienistes i nous models de ciutat implementats pel Baró de Haussmann, a París i l'estudi d'Edwin Chadwick, a Londres.
En el tercer capítol s'exposen les intervencions urbanes realitzades a les avingudes actualment denominades "les Rambles", que són un espai públic de traçat irregular, la morfologia de les quals denota la permanent presència de l'antiga riera. Certament, diferents autors entre els quals es destaquen geògrafs, periodistes i historiadors han estudiat l'evolució històrico-social d'aquest carrer. No obstant això, malgrat l'interès que han propiciat les Rambles, són escassos els estudis orientats per professionals de la urbanística pel que fa al seu caràcter com a espai públic.
El material d'arxiu inèdit constitueix una de les principals aportacions de la tesi. El pla anònim del segle XVIII va permetre reconèixer la transformació de cada un dels trams de la Rambla un cop enderrocades les muralles. També s'analitzen les propostes de convertir la Rambla en bulevard en els anys 1863 i 1924. L' estudi de l'espai públic a les Rambles permetre reconèixer i valorar les diferents intervencions en l'arbrat, mobiliari, il·luminació i altres elements de l'espai públic, així com les seves característiques formals. / La tesis se plantea como una aportación al estudio urbanístico de ciudades mediterráneas, que crecieron vinculadas a ramblas o rieras, cuyo ejemplo más significativo lo constituyen las Ramblas de Barcelona. El objetivo de la tesis es analizar el papel que han desempeñado las ramblas en diferentes periodos históricos, a partir de diferentes funciones como eje de escorrentía, límite territorial, paseo o espacio público.
La metodología utilizada consistió en indagación literaria, histórica y cartográfica antigua de diferentes ciudades mediterráneas vinculadas a Ramblas. El material de archivo recopilado se comparó con fotografías satelitales y archivos digitales actualizados en formato CAD. La documentación obtenida se complementa con un estudio empírico basado en la observación, realizado a partir de visitas de campo. La tesis está estructurada en tres capítulos:
En el primero, se exponen las generalidades de las ramblas, las formas de crecimiento urbano e intervenciones en diferentes ciudades mediterráneas. Se complementa este primer capítulo con dos anexos. El anexo I, describe los antecedentes del uso de las ramblas en ciudades propias del desierto como Shibam en Yemen y Jerash en Jordania. El anexo II describe el crecimiento de ciudades mediterráneas donde las ramblas han sido el configurador principal de la forma urbana.
A partir del capítulo II, la tesis se centra en las Ramblas de Barcelona. En esta ciudad, la historia y crecimiento urbano han estado estrechamente vinculados y condicionados a las ramblas. Antes del siglo XIII, la rambla avanzaba por el llano sin afectar la ciudad amurallada romana. Las Ramblas pasaron más tarde a constituirse como un límite territorial complementado con murallas que fueron demolidas en el siglo XIX, al igual que en diferentes ciudades europeas. El derribo se basó en las teorías higienistas y nuevos modelos de ciudad implementados por el Barón de Haussmann, en París y el estudio de Edwin Chadwick, en Londres.
En el tercer capítulo se exponen las intervenciones urbanas realizadas en la calle actualmente denominada “las Ramblas”, que son un espacio público de trazado irregular, cuya morfología denota la permanente presencia de la antigua riera. Ciertamente, diferentes autores entre los que se destacan geógrafos, periodistas e historiadores han estudiado la evolución histórico-social de esta calle. Sin embargo, a pesar del interés que han propiciado las Ramblas, son escasos los estudios orientados por profesionales de la urbanística en lo referente a su carácter como espacio público.
El material de archivo inédito constituye una de las principales aportaciones de la tesis. El plano anónimo del siglo XVIII, permitió reconocer la transformación de cada uno de los tramos de las Ramblas una vez demolidas las murallas. También se analizan las propuestas de convertir las Ramblas en bulevar en los años 1863 y 1924. El estudio del espacio público en las Ramblas permitió reconocer y valorar las distintas intervenciones en el arbolado, mobiliario, iluminación y demás elementos del espacio público, así como sus características formales. / This thesis is presented as a contribution to the study of urban Mediterranean cities that grew attached to streams or watercourses, whose most significant example is the Ramblas of Barcelona.
The aim of the thesis is to analyze the role played by the streams in different historical periods, from different functions as runoff axis, territorial limit, promenade or public space.
The methodology of the study consisted on a literary inquiry of ancient historical and cartographic materials from different Mediterranean cities linked to ramblas. The footage collected was compared with satellite photographs and digital files updated in CAD format. The documentation obtained was complemented by an empirical study based on observation, made from field visits. The thesis is divided into three chapters:
The first chapter contains generalities about the streams, forms of urban growth and interventions in different Mediterranean cities. This chapter includes two annexes. Annex I describes the stream transformations in desert cities as Shibam in Yemen and Jerash in Jordan. Annex II describes the growth of some Mediterranean cities in which the stream has been the main configurator of the urban form. Chapter II focuses in the Ramblas of Barcelona. In this city, history and urban growth have been closely linked and conditioned by the streams. Before the thirteenth century, the stream crossed the field without affecting the Roman walled city. Later on, the Ramblas played the role of a territorial limit, supplementing the walls that were demolished in the nineteenth century, as in other European cities. The demolition was based on hygienists theories and new models of city implemented by Baron Haussmann in Paris and Edwin Chadwick in London.
The third chapter contains a detailed study of the urban interventions performed on the street now called "Las Ramblas" that are today a public irregular space, whose morphology denotes the permanent presence of the old stream. Different authors, like geographers, journalists and historians have studied the historical and social evolution of this street. However, despite the great interest related to the Ramblas, there are a few studies targeted on its urban dimension, regarding their character as a public space.
Unpublished archive material constitutes one of the main contributions of the thesis. An anonymous plan of the eighteenth century allowed to recognize the transformation of each of the sections of the Ramblas, once demolished the walls. The proposals to turn the Ramblas into a boulevard, in 1863, and again in 1924, are also discussed. Finally, the study of the Ramblas as a public space has led to evaluate different interventions in the furniture, lighting, trees and other elements of the public space, and their formal characteristics.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/145721 |
| Date | 10 June 2014 |
| Creators | Ospina Tascón, Juan José |
| Contributors | Ferrer i Aixalà, Amador, Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 253 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0037 seconds