En aquesta investigació s’ha treballat el parlamentarisme en la Dècada
Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com
a objecte d’estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits
d’anàlisi. En primer lloc, s’ha ofert un perfil comú dels representants estudiats,
mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode
prosopogràfic, alhora que s’han considerat els motius que portaren aquests homes a ser
polítics. A continuació, s’ha avaluat la concepció de la política, especialment en l’àmbit
electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els
ciutadans en la seva condició d’electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés
electoral també s’ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els
districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació
causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D’altra banda, s’ha estudiat
el rol que els polítics desenvoluparen des d’una perspectiva representativa. En altres
paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l’electorat, així
com el contacte que establien amb l’electorat per a respectar els seus desitjos.
En cinquè lloc, s’ha analitzat l’acció parlamentària catalana, tenint en compte
tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d’Estat
solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el
que se sentien més propers. En contrast, s’uniren quan algunes problemàtiques
emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d’una política fiscal
menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació
catalana. Finalment, s’han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a
aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant
per l’acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de qüestions referents a
l’àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i
finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de
manera diferent al gabinet de torn.
Metodològicament, s’ha usat el llenguatge per analitzar alguns dels episodis
avaluats. Des dels fonaments teòrics del Critical Discourse Analysis (CDA) s’ha
examinat l’ús del llenguatge com un instrument usat pels polítics per a mantenir
relacions de supremacia i de poder polític. Això és, com un mecanisme que reflectia
visions hegemòniques d’una qüestió determinada o reproduïa relacions de subordinació.
L’objectiu principal de l’estudi és entendre la relació entre els polítics catalans i els
espanyols de l’època, així com l’encaix de la concepció territorial de la sobirania que
tenien els primers en l’Espanya liberal, evidenciant que el problema de relació entre les
elits polítiques catalanes i espanyoles tenia sobretot a veure amb la concepció territorial
de la sobirania. En general, les autoritats liberals espanyoles creien que el centralisme i
l’uniformisme legislatiu eren les millors opcions per a preservar la unitat i la equitat
entre els ciutadans i els diversos territoris de la monarquia. Per contra, els representants
dels districtes catalans pensaven que l’Estat havia d’integrar la diversitat de sistemes
legislatius, així com donar més competències a les institucions provincials, ja que
representaven millor els interessos territorials. / This investigation has worked on parliamentarism during the
Moderate Decade (1843-54), with the deputies elected by the Catalan electoral districts
as the subject of study. This approach has been materialized in six major areas of
analysis. First of all, it has been introduced a common profile of the representatives
studied through a sociological analysis from the resources provided by the
prosopographical method, as well as considering the motives for becoming politicians.
Then, it has been evaluated the conception of politics, mainly in the electoral field,
which had liberal Spanish political parties and MPs, citizens from their condition of
electors and people without the right to vote. The electoral process has also been
considered, highlighting a distinctive political profile within the Catalan districts, with a
significant political diversity and a low participation caused by the dissatisfaction of the
Moderate regime. It has also been studied the role that the politicians developed from a
representative point of view. In other words, how deputies acted to represent the
interests of the electorate, as well as the contact they established in order to respect
voters’ wishes.
Fifthly, Catalan parliamentary action has also been explored by focusing on both
coordinated and opposed strategies. The debates on issues related to the State used to
divide those politicians, who were inclined to give their support to the party or faction
to which they felt closest. In contrast, Catalan politicians joined together when some
specific topics arose, such as a protectionist political economy or a desire for a less
aggressive fiscal system. This coordinated action was known as Diputació catalana
(Catalan council). Finally, it has been examined the response of the Spanish public
opinion to such actions. They differed according to the context and the issues involved,
so the response could imply acceptance or refusal, especially when demands concerning
industrial matters were involved in the discussion, as well as claims that were
understood as particular Catalan benefits or when the Catalan deputies, also progovernment
moderates, used to vote with autonomy from the government.
Methodologically, it has been used language to analyse some of the episodes
evaluated. From the theoretical basis of Critical Discourse Analysis (CDA) it has been
examined the use of language as an instrument used by politicians to maintain relations
of supremacy and political power. That is, as a mechanism that reflected hegemonic
visions of a topic or reproduced relations of subordination. The aim of the analysis is to
understand the relationship between Catalan and Spanish politicians at that time and
how the former’s conception of territorial sovereignty fit into the Spanish liberal State,
showing that the problem of comprehension between Catalan and Spanish political
elites was a matter regarding territorial sovereignty. On the whole, the Spanish liberal
authorities believed centralism and legislative uniformity were the best options to
preserve unity and the equality among citizens and the various territories of the
monarchy. By contrast, representatives of the Catalan districts thought that the State
should integrate the diversity of legislative systems, as well as give greater capacities to
provincial institutions, since they better represented territorial interests.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/368191 |
| Date | 25 January 2016 |
| Creators | Luján Feliu, Oriol |
| Contributors | Rubí i Casals, Maria Gemma, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 618 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0032 seconds