Guerra i quotidianitat militar a la Catalunya del canvi dinàstic (1705-1714) és un estudi que
persegueix dos objectius principals. Primerament, reconstruir les etapes evolutives del conflicte
que va sobrevenir al front català com a conseqüència de la disputa successòria espanyola. Fins a
l’actualitat, la historiografia no comptava amb treballs d’aquestes característiques. Les prioritats
per abordar els primers decennis del segle XVIII s’han focalitzat en altres aspectes: el teixit
socioeconòmic del territori, la conjuntura política i els diversos posicionaments entre les
institucions catalanes, la repressió que va existir a partir de la Junta de Braços (juliol de 1713),
l’exili, la implementació del nou ordenament borbònic, entre altres. El segon objectiu passa per
caracteritzar la societat militar que participa a la guerra de Successió (i els elements que hi
interactuen) per conèixer els seus condicionants vitals en ple front de lluita (quotidianitat militar).
Per abordar el primer aspecte, l’estudi segueix un fil cronològic que transcorre des de la mort
de Carles II (novembre de 1700) fins la caiguda de Barcelona i les illes d’Eivissa i Mallorca (1714-
1715). En aquesta part es descriuen els principals fets politicomilitars mitjançant el contrast de
documentació arxivística primària de grans arxius estatals (Madrid, Londres, Lisboa) i altres
estudis i cròniques ja publicats. Això permet aportar dades noves sobre els setges de Barcelona de
1705, 1706 i 1713-14, el setge de Lleida de 1707, el setge de Cardona de 1711, així com d’altres
moments rellevants.
Seguint encara amb aquesta metodologia de treball, el segon bloc de la tesi doctoral es vertebra
mitjançant un eix temàtic. Aquesta part aborda el perfil sociològic dels combatents, tant dels
homes que practicaven la guerra regular (exèrcits convencionals), com dels que ho feien a través
de la mobilització auxiliar (miquelets, voluntaris, sometents i coroneles). A continuació es dóna
resposta a la manera com els militars duien a terme la guerra al front català, estudiant el tipus de
manutenció alimentària i monetària rebudes, així com l’equipament i la sanitat existent.
Finalment, s’acoten les repercussions d’exercir a la milícia, doncs la documentació mostra traces
d’un modus vivendi miserable com a conseqüència de les insuficiències logístiques militars (malaltia,
deserció, empresonament, mort).
Els resultats obtinguts mostren com més enllà de les resolucions derivades dels tractats de pau
de 1713-1714, existeix un conflicte que afecta molt severament el territori català i la seva població
civil, així com els combatents que participen a la disputa. Com en altres moments de la història, la
guerra s’inicia amb alts graus de politització i interessos socioeconòmics; a la fi, acaba esdevenint
una qüestió de pura supervivència que afecta a totes les esferes de la societat. Aquest dinàmica es
deriva del tipus de conflicte practicat a l’Antic Règim, on predomina una guerra basada en el desgast tant econòmic com humà. / War and Military Day-to-day in the Dynastic Change of Catalonia (1705-1714) is a study with two
main objectives. Firstly, the reconstruction of the evolutionary stages within the conflict that took
place in the Catalan front as a result of the Spanish succession dispute. To this date,
Historiography had no work available of this kind. The priorities to address the first decades of
the eighteenth century have focused on other aspects: the socioeconomic context of the territory,
the political situation and the different positions between the Catalan institutions, the repression
that took place after the establishment of the Junta de Braços (July 1713), the exile, the
implementation of the new Bourbon constitution, among others. The second objective is to
characterize the military society participating in the War of Succession (and elements that
interact) to learn about their life conditions in the battlefront (the military day-to-day).
To address the first issue, the study follows a chronological thread that runs from the death of
Charles II (November 1700) until the fall of Barcelona and The islands of Majorca and Ibiza
(1714-1715). This section describes the main politico-military events contrasting primary archival
documentation of large national archives (Madrid, London, Lisbon) and other studies and reports
already published. This allows to provide new information about the siege of Barcelona in 1705,
1706 and 1713-14, the siege of Lleida 1707, the siege of Cardona on 1711, and other important
moments.
Following this methodology, the second part of the thesis is structured using a specific theme.
This part deals with the sociological profile of the combatants, both men who practiced regular
war (conventional forces) and those who did so through the mobilisation of irregulars (miquelets,
volunteers, sometents militias and coroneles). Right after, will answer how the military carried out
war in the Catalan front, studying the provisions received (food and money), as well as equipment
and the health assistance available. Finally, we detailed the impact of fighting in the militia, since
records show traces of a miserable modus vivendi as a result of military logistical inadequacies
(disease, desertion, imprisonment, death).
The results show that beyond the resolutions arising from the peace treaties of 1713-1714,
there is a conflict that severely affects the Catalan territory and its civilian population along with
the combatants involved in the dispute. As in other periods of history, the war began with a high
degree of politicization and social and economic interests, in the end, ends up being a matter of
sheer survival that affects the whole society. This dynamic is derived from the type of conflict
practiced in the Ancien Régime, predominantly a war based on wearing down economic and human
resources.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/121642 |
| Date | 25 January 2013 |
| Creators | Cases Ibáñez, Adrià |
| Contributors | Espino López, Antonio, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 429 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0019 seconds