Understanding how human societies adapted to past environmental and climatic variability is fundamental to face present and future climatic events, particularly in highly vulnerable arid and semi-arid regions. Northern Gujarat (northwestern India) is a semi-arid ecotone where high intra- and inter-annual precipitation variability has a great impact on the availability of resources and, consequently, on human populations that depend upon them. The main aim of this thesis is to understand how and why plant-related subsistence strategies changed throughout the Holocene in northern Gujarat, with special emphasis on the transition from gathering to farming. This study considers macro and microbotanical remains from two hunter-gatherer occupations (Vaharvo Timbo and the Mesolithic levels at Loteshwar) and two agro-pastoral camps (Datrana IV and the Anarta levels at Loteshwar) to understand how early and middle Holocene populations interacted with the environment in terms of livelihood strategies. Moreover, archaeobotanical remains from one late Holocene urban settlement (Shikarpur) are also analysed to ascertain how urban societies exploited this semi-arid environment in terms of plant acquisition and consumption. The results show that hunter-gatherer groups that inhabited northern Gujarat during the early-mid (semi)permanent water bodies, including grasses, pulses, sedges, tubers and sesame. Holocene exploited a wide range of wild plants originating from The progressive weakening of the Indian Summer Monsoon ca. 7000 years ago compelled human populations to adopt semi-nomadic pastoralism and plant cultivation, which resulted in the domestication of several small millet species, pulses and sesame. With the advent of settled urban life in the late Holocene the inhabitants of northern Gujarat developed a more intensive land-use strategy involving a cereal-pulse intercropping agricultural system. This study is an illustrative example of human adaptation to climatic and environmental changes in semi-arid regions. From a methodological perspective, the results of this thesis show that an integrated multi-proxy approach, in which several botanical proxies and a broad-spectrum sampling strategy are used together, is the best possible way to explore diet and plant use strategies in past societies. Future research will integrate archaeobotanical data in a multi-disciplinary perspective to help designing sustainable land use strategies in northern Gujarat and other marginal areas worldwide. / Aquesta tesi s’ha dut a terme en el marc del projecte NoGAP (North Gujarat Archaeological Project), un acord de col·laboració entre el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) del Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IMF-CISC, Barcelona), i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la Maharaja Sayajirao University of Baroda (MSUB, Vadodara, Índia). Les mostres arqueològiques analitzades com a part d’aquesta tesi doctoral provenen de tres excavacions desenvolupades dins el marc del projecte NoGAP (Loteswar al 2009, Datrana IV al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011), i una excavació del Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la MSUB (Shikarpur al 2012). El treball de laboratori es dugué a terme majoritàriament al laboratori BioGeoPal de la IMF-CSIC. Aquesta tesi es presenta com a compendi de sis articles publicats a revistes de reconegut prestigi internacional. Alguns dels articles són metodològics i d’altres es centren en un cas d’estudi, però tots tenen una mateixa finalitat: entendre el paper dels recursos vegetals en la subsistència de les poblacions que ocuparen el Gujarat del Nord durant l’holocè. Dos d’aquests articles versen sobre la identificació de mills petits (el principal cultiu al Gujarat del nord durant la prehistòria) al registre arqueològic mitjançant l’estudi de col·leccions de referència de plantes modernes, i estan publicats a Archaeological and Anthropological Sciences (Madella et al. 2013) i Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació a). Els altres quatre articles discuteixen els resultats de l’anàlisi de les restes arqueobotàniques dels quatre jaciments mencionats, i estan publicats a Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. 2015), Current Anthropology (García-Granero et al. en premsa), Archaeological and Anthropological Sciences (García-Granero et al. enviat per publicació b) i de nou Vegetation History and Archaeobotany (García-Granero et al. enviat per publicació c). Aquesta tesi està organitzada en dues parts principals: la Introducció (Capítols 1-4) i la Discussió (Capítols 5-7). La Introducció inclou la Presentació de la tesi (Capítol 1), les Preguntes de la Recerca (Capítol 2), el Marc de la Recerca (Capítol 3) i els Materials i Mètodes emprats (Capítol 4); mentre que la Discussió inclou els Resultats Principals (Capítol 5), la Discussió d’aquests resultats (Capítol 6) i les Conclusions (Capítol 7). Els sis articles que formen part d’aquesta tesi es presenten a continuació, ja sigui en format final (articles publicats) o adaptats a l’estil de la resta de la tesi (articles encara en procés de revisió/publicació). Finalment, s’inclouen una sèrie d’apèndixs amb les dades en brut de les anàlisis arqueobotàniques
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/351960 |
| Date | 22 June 2015 |
| Creators | García-Granero Fos, Juan José |
| Contributors | Madella, Marco, Lancelotti, Carla, Gurt, Josep M. (Josep Maria), 1951-, Gurt, Josep M. (Josep Maria), 1951-, Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 317 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0024 seconds