Els trets de personalitat juguen un paper rellevant en les diferències individuals en la secreció
del cortisol. No obstant això, la naturalesa i els mecanismes subjacents d'aquesta relació tot i
romanen poc clars. El cortisol, producte final de l'eix Hipotàlem-pituïtari-Adrenal (HPA), és un
glucocorticoide que el nostre cos secreta naturalment seguint un pronunciat cicle diürn, amb
nivells elevats davant de situacions particularment estressants (reactivitat del cortisol). La
present tesi doctoral té com a objectiu elucidar com els trets de personalitat influeixen en la
resposta del cortisol d'estudiants universitaris en tres condicions diferents: estressant, basal i
de relaxació. Aquest treball comença avaluant la resposta del cortisol davant d'una situació
estressant (parlar en públic) en estudiants de psicologia. Esperàvem que la reactivitat del
cortisol estigués positivament relacionada amb Obertura, Amabilitat i Responsabilitat, i
negativament amb Extraversió, Neuroticisme i Psicoticisme. En el nostre segon estudi,
avaluem el perfil de secreció de cortisol basal en estudiants universitaris amb puntuacions
extremes en Neuroticisme (N) tractant de demostrar una associació teòrica esperat entre N i la
secreció de cortisol diürn. Pensàvem que participants amb puntuacions altes en N exhibirien
constantment nivells elevats de cortisol diürn basal comparat amb aquells amb puntuacions
baixes en N. Finalment, volíem examinar si una setmana de Relaxació Muscular Progressiva
Abreujada (APMR) era eficaç per reduir nivells totals d'estrès psicològic i fisiològic de
participants amb puntuacions extremes en N. Els nostres resultats confirmen, en primer lloc,
que parlar en públic augmenta significativament la secreció de cortisol en comparació amb una
activitat acadèmica no estressant. A més a més, Responsabilitat ha estat associada amb un
augment significatiu dels nivells de cortisol, i Psicoticisme amb una a la baixa. En segon lloc,
trobem que Neuroticisme ha estat associat amb una elevada secreció de cortisol davant de
situacions d'estrès diari, encara que només després dels primers 45 min. després de despertar
(CAR). Aquesta associació ha estat independent del gènere i edat dels participants, si
fumaven o no, l'hora de despertar, o del dia de l'estudi. Finalment, en tercer lloc, APMR és una
eina eficaç per disminuir tant l'estrès psicològic com fisiològic en tots els participants,
independentment de puntuacions altes o baixes en Neuroticisme, el gènere, o l'edat dels participants. / Los rasgos de personalidad juegan un papel relevante en las diferencias individuales en la
secreción del cortisol. Sin embargo, la naturaleza y los mecanismos subyacentes a esta
relación aún permanecen poco claros. El cortisol, producto final del eje Hipotálamo-Pituitario-
Adrenal (HPA), es un glucocorticoide que nuestro cuerpo secreta naturalmente de acuerdo a
un ciclo diurno pronunciado, con niveles elevados ante situaciones estresantes (reactividad del
cortisol). El objetivo de la presente tesis doctoral ha sido elucidar cómo los rasgos de
personalidad influyen en la respuesta del cortisol de estudiantes universitarios en tres
condiciones distintas: estresante, basal y de relajación. Este trabajo comienza evaluando la
respuesta del cortisol ante una situación estresante (hablar en público) en estudiantes de
psicología. Esperábamos que la reactividad del cortisol estuviera positivamente relacionada
con Apertura, Amabilidad y Responsabilidad, y negativamente con Extraversión, Neuroticismo
y Psicoticismo. En nuestro segundo estudio, evaluamos el perfil de secreción de cortisol basal
en estudiantes universitarios con puntuaciones extremas en Neuroticismo (N). Con ello
pretendíamos demostrar de forma experimental una asociación planteada a nivel teórico entre
N y secreción de cortisol diurno. Así esperábamos que los participantes con puntuaciones
altas en N exhibieran niveles elevados de cortisol diurno basal comparado con participantes
con puntuaciones bajas en este rasgo. Por último, queríamos examinar si una semana de
Relajación Muscular Progresiva Abreviada (APMR) era efectiva en reducir los niveles totales
de estrés psicológico y fisiológico de participantes con puntuaciones extremas en N. Nuestros
resultados confirman, en primer lugar, que hablar en público aumenta significativamente la
secreción de cortisol en comparación con una actividad académica no estresante. Además,
Responsabilidad se asoció con un aumento significativo de la respuesta de cortisol, y
Psicoticismo con una respuesta a la baja. En segundo lugar, encontramos que altos niveles de
Neuroticismo se asociaron con una secreción elevada de cortisol en situaciones de estrés
diario, aunque solo después de los primeros 45 min después de despertar (CAR). Esta
asociación fue independiente del género y edad de los participantes, si fumaban o no, de la
hora de despertar, o del día del estudio. Por último, en tercer lugar, APMR fue eficaz en
disminuir tanto el estrés psicológico como fisiológico en todos los participantes,
independientemente del género, la edad o de la puntuación de Neuroticismo de los
participantes. / Personality traits play a significant role in individual differences in cortisol response (LeBlanc,
Ducharme, & Thompson, 2004). However, the nature and underlying mechanisms of the
relationship between cortisol secretion and personality traits still remain unclear. Cortisol, an
end product of the Hypothalamic-Pituitary-Adrenal axis (HPA), is a glucocorticoid that our body
naturally secretes according to a pronounced diurnal cycle with increased values under
stressful situations (cortisol reactivity). The aim of the present PhD dissertation was to
elucidate how personality traits influence the cortisol secretion of undergraduate students in
three different conditions; stressful, baseline, and relaxation. This work began by evaluating the
cortisol response facing a stressful situation (public speaking) of psychology students. We
believed that cortisol reactivity would be positively related to Openness, Agreeableness, and
Conscientiousness, and negatively to Extraversion, Neuroticism and Psychoticism. In our
second study, we assessed the baseline cortisol in students with extreme scores in Neuroticism (N) attempting to prove a theoretical expected association between N and diurnal
cortisol secretion. We postulated that high N participants would display elevated diurnal
background levels of cortisol compared to low N participants. Finally, we examined whether
one week of Abbreviated Progressive Muscle Relaxation (APMR) was effective in reducing
overall levels of psychological and physiological stress of high- and low-N participants. Our
results confirmed, firstly, that public speaking significantly increased cortisol secretion when
compared to a non-stressful academic activity. In addition, Conscientiousness was associated
with an enhanced cortisol response to public speaking, and Psychoticism with a blunted one.
Secondly, we found that high levels of Neuroticism were associated with elevated cortisol
secretion on daily stress, but only after the first 45 min following awakening (CAR). This
association was independent of sex and age, smoking status, awakening time, and day of
study. Finally, in third place, APMR was effective in decreasing both psychological and
physiological stress in all participants independently of their N-score, gender, or age.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UIB/oai:www.tdx.cat:10803/291561 |
| Date | 06 February 2015 |
| Creators | Chellew Gálvez, Karin |
| Contributors | García de la Banda, Gloria, Evans, Phil, Munar Roca, Enric, Universitat de les Illes Balears. Departament de Psicologia |
| Publisher | Universitat de les Illes Balears |
| Source Sets | Universitat de les Illes Balears |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 161 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds