INTRODUCCIÓEls trastorns depressius constitueixen un problema de salut pública de primera magnitud per la seva alta prevalença i per les seves repercussions. L'atenció primària és l'àmbit fonamental per a l'abordatge d'aquests trastorns i és on, de fet, són atesos la major part dels pacients amb depressió. OBJECTIUS· Determinar la prevalença dels trastorns depressius (depressió major i distímia) en els pacients atesos.· Analitzar el fenomen de la somatització de la depressió.· Analitzar el paper del metge d'atenció primària en el diagnòstic i tractament de la depressió.MÈTODEL'estudi es va realitzar en 10 centres d'atenció primària del Camp de Tarragona. Es va dissenyar un estudi en dues fases. La primera consistí en el cribratge, amb la Zung's Self-Rating Depression Scale, de 906 pacients consecutius que visitaven al seu metge per qualsevol problema de salut. Per a la segona fase es va seleccionar una submostra segons els resultats del cribratge: tots els 209 pacients amb resultat positiu i 97 pacients amb resultat negatiu (1/7 aleatori). La segona fase va consistir en una entrevista psiquiàtrica estructurada, més una bateria de qüestionaris, que incloïen els motius de consulta i símptomes presents, comorbilitat mèdica, medicació consumida, utilització de serveis sanitaris, repercussió funcional i vital de la depressió i detecció de la depressió pel metge d'atenció primària del pacient. RESULTATSPrevalençaLa prevalença de depressió major va ser del 14.3% (IC 95 %: 11.2-17.4) i la de distímia del 4.8% (IC 95 %: 2.8-6.8). El sexe femení, el trastorn d'angoixa, el trastorn d'ansietat generalitzada, la presència de úlcera gastroduodenal/gastritis, la freqüència de visites d'atenció primària i la presentació amb símptomes psicològics es van associar independentment a la presència de depressió major. El trastorn d'ansietat generalitzada, la manifestació de símptomes psicològics i la presència de malalties orgàniques cròniques es van associar independentment a la distímia.SomatitzacióEl 45.4% dels pacients deprimits es van classificar com a presentació psicològica, el 35.6% com a somatització i el 19.1 % com a trastorn orgànic amb depressió. Comparant els que manifestaven símptomes psicològics amb els somatitzadors trobàrem que aquests últims tenien menor educació i que la depressió era menys greu i ocasionava menor repercussió. La detecció, el tractament antidepressiu i l'assistència psiquiàtrica especialitzada foren menors en els somatitzadors.DiagnòsticLa sensibilitad del diagnòstic de trastorn depressiu per part del metge d'atenció primària enfront el diagnòstic de refència fou del 68.3% (IC 95%: 56.5-80.0) i l'especificidad del 73.5% (IC 95%: 66.1-81.0). L'infradiagnòstic de la depressió en els pacients deprimits es va associar significativament amb el menor nivell educatiu del pacient, la menor gravetat i menor repercussió de la depressió i amb la manifestació exclusiva de símptomes somàtics.La qualificació per part del metge com a deprimits de pacients sense depressió (falsos positius) es va associar significativament a història prèvia de depressió, a poder ser diagnosticat d'altres trastorns depressius subsindròmics, a l'expressió de símptomes psicològics i a la pitjor autopercepció de la salut.TractamentLa taxa de pacients deprimits amb tractament antidepressiu va ser del 34%. Les principals variables associades al tractament amb antidepressius van ser la gravetat i repercussió funcional de la depressió, la freqüentació i la presentació psicològica.CONCLUSIONSLa depressió és freqüent en atenció primària. Sovint la depressió es presenta de forma somatitzada i això dificulta la seva detecció i tractament.Una proporció significativa dels deprimits no són detectats, però aquests pacients sovint presenten formes lleus de la depressió on els beneficis de la detecció són dubtosos.La major part dels deprimits, en qualsevol estrat de gravetat, no reben tractament adequat. / INTRODUCTIONDepressive disorders are a public health problem of the first order, both for their high prevalence and repercussion. Primary care is the main area in which these disorders can first be tackled and it is, in fact, where most patients with depression are dealt with. AIMS · To Determine the prevalence of depressive disorders (major depression and dysthymia) in attended patients.· To analyse the phenomenon of somatization of depression.· To analyse the role of general practitioners in the diagnosis and treatment of depression.METHODThe study was carried out in ten primary health care surgeries in Tarragona. A two phase study was designed. The first phase used Zung's Self-Rating Depression Scale to screen 906 consecutive patients who visited their general practitioner for a variety of health problems. The results of the screening led to a stratified subsample being selected, which was assessed in the second phase. This subsample consisted of all the 209 patients with a positive result and 97 patients with a negative result (1/7 random).The second phase consisted of a psychiatryc interview, plus a battery of questionnaires, which included motives for consultation and current symptoms, medical comorbidity, the medication taken, use of health services, functional and vital repercussions of depression and detection of depression by the patient's general practitioner.RESULTSPrevalenceThe prevalence of major depression was 14.3% (95 % CI: 11.2-17.4) and of dysthymia it was 4.8% (95 % CI: 2.8-6.8). The female sex, panic disorder, generalised anxiety disorder, gastroduodenal ulcer/gastritis, frequency of primary care visits and clinical presentation with psychological symptoms were independently associated with the presence of major depression. Generalised anxiety disorder, manifestation of psychological symptoms and presence of chronic organic diseases were independently associated with dysthymiaSomatization45.5% of the cases of depressive disorders were classified as psychological presentation, 35.6% as somatization and 19.1% as a comorbid organic disorder with depression. Comparing depressed patients who manifested psychological symptoms with the somatizers, we found that the latter had a lower educational level and that depression was less severe and had fewer repercussions. Levels of detection, antidepressive treatment and specialized psychiatric care were lower in the somatizers.DetectionThe sensitivity of the general practitioner's clinical judgement about the presence of depression was 68.3% (IC 95%: 56.5-80.0) and the specificity was 73.5% (IC 95%: 66.1-81.0).Non-diagnostic of depression in depressed patients was associated with the lower educational level, lower severity and lower repercussion of the depression, and the exclusive manifestation of somatic symptoms.The classification of patients with no-depression as depressed (false positive) was associated with previous history of depression, to diagnosis from other subsyndromic depressive disorders, to the expression of psychological symptoms and to a worse self-perception of health.TreatmentThe proportion of depressed patients undergoing antidepressive treatment was 34%. The main variables associated with antidepressant treatment were severity and functional repercussions of the depression, frequency of primary care visits and psychological presentation.CONCLUSIONSDepression is frequent among the patients in primary care. Depression often presents in somatised form and this hinders detection and treatment.A significant proportion of depressed patients are not detected, but these often present mild forms of depression in which the benefits of detection are doubtful. Most depressed patients, in any state of severity, do not receive appropriate treatment.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/8836 |
| Date | 09 July 2004 |
| Creators | Aragonés Benaiges, Enric |
| Contributors | Piñol Moreso, Josep Lluís, Labad Alquezar, Antonio, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0029 seconds