La violència masclista en l’àmbit familiar incideix en la vida de les dones que la pateixen i en els seus fills i filles convertint-se en persones que viuen situacions extremes de les quals s’han de recuperar i pel qual necessiten un suport especialitzat. Quan les dones que viuen aquestes situacions són mares la intervenció que requereixen ha de ser encara més específica ja que és necessari que contempli el significat de la maternalització i l’impacte de la violència en aquesta funció. La present investigació, doncs, se centra en conèixer l’impacte de la violència masclista en la funció maternal i en analitzar l’experiència de participació i la influència en la vida quotidiana familiar de les dones participants en programes d’atenció dirigits a mares que viuen situacions de violència masclista en l’àmbit familiar.
Es tracta d’una recerca qualitativa en la que han participat quinze mares que han viscut situacions de violència masclista amb el pare dels seus fills i filles i que en algun moment del seu procés de recuperació han participat en programes d’atenció específics. La informació s’ha recollit a través d’entrevistes amb preguntes focalitzades, que han permès a les dones anar aprofundint en la temàtica respectant els seus temps, les quals s’han centrat principalment en: 1) els motius d’arribada al servei i els canvis experimentats tant per ella com pels seus fills i filles, 2) el significat de la funció maternal i l’impacte de la violència en aquesta, 3) les conseqüències de la situació viscuda tant en ella com en els seus fills i filles i, finalment, 4) la valoració que fan aquestes mares de la intervenció rebuda. Posteriorment, aquestes entrevistes s’analitzen segons la teoria fonamentada.
El marc teòric de la investigació recull dos eixos principals, la violència masclista i la maternalització, per després unir-los i mostrar les especificitats de les mares que viuen aquest tipus de situacions. Tota la investigació es veu acompanyada per la perspectiva de gènere i per breus repassos històrics que permeten contextualitzar i comprendre millor l’objecte d’estudi. La perspectiva de gènere presenta el context en el que es desenvolupa la violència masclista i en el que té lloc la maternalització tenint en compte les influències socials i les expectatives que segueixen existint entorn a la figura de les dones i de les mares.
L’anàlisi dels resultats obtinguts mostren com la violència masclista té una alta incidència en les dones i en els seus fills i filles i, sobretot, permet visibilitzar i nombrar l’impacte que té en la funció maternal. Aquest impacte, però, es veu reforçat per l’estructura social patriarcal que defineix la maternalització d’una determinada manera i obstaculitza la creació d’alternatives més afavoridores per a les mares i per al vincle maternal. Les implicacions pràctiques d’aquests resultats recauen en evidenciar, per una banda, la necessitat de programes especialitzats per a mares i fills i filles que han viscut situacions de violència masclista en l’àmbit familiar i, per l’altra, el llarg recorregut que encara queda perquè la maternalització estigui valorada com a tal, sense idealitzacions ni censures a la diversitat. / Gender-based violence in the family affects the lives of women who suffer it and their children, becoming people living in extreme conditions who must be recovered and require specialized support. When women living in these situations are mothers the intervention they require should be more specific because it is necessary to contemplate the meaning of motherhood and the impact of violence on this role. This research therefore focuses on understanding the impact of gender-based violence on the maternal role and on analysing the experience of participating in intervention programs for mothers suffering gender-based violence and their impact on these mothers’ daily lives.
This is a qualitative research with fifteen mothers who suffered gender-based violence from the father of their children and who were involved in specific intervention programs at some point of their recovery process. Data were collected through interviews with focused questions allowing women to go deeper into the subject while respecting their time. The interviews mainly focused on: 1) the reasons for entering the program and changes experienced by both her and her children, 2) the meaning of mothehood and the impact of violence on it, 3) the consequences of the violence experienced in both her and her children and, finally, 4) their evaluation of the intervention. Subsequently, these interviews are analyzed according to grounded theory.
The theoretical framework of the research includes two main themes: gender-based violence and motherhood, which are then merged to show the specificities of mothers living with such situations. The research is accompanied by gender perspective and brief historical reviews that allow a better understanding of the study. The gender perspective show the context in which gender-based violence and motherhood occur, considering social influences and expectations which are still remaining around the figure of women and mothers.
Results show that gender-based violence has a large influence on women and their children and, especially, allow to name its impact on motherhood. This impact, however, is reinforced by the patriarchal social structure that defines motherhood in a certain way and hinders the creation of more favorable alternatives for mothers and the maternal bond. The practical implications of these results include, on the one hand, the need for specialized programs for mothers and children who suffer gender-based violence in the family, and, on the other hand, the long way to go for motherhood to be valued as such, without idealisations nor censorships to diversity.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/117543 |
| Date | 11 December 2012 |
| Creators | Plaza Aleu, Montserrat |
| Contributors | Cantera Espinosa, Leonor M. (María), Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 472 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0026 seconds