La present tesi doctoral parteix de la idea que la música pot aportar
beneficis a les persones. En aquest sentit, la recerca pretén analitzar la
implementació d'una Intervenció Educativa Musical (IEM) a dos nens amb un
marcat dèficit atencional quan cursaven segon de primària.
Aquesta intervenció s'ha desenvolupat en tres contextos diferents del centre
escolar de forma paral·lela, amb un total de 30 sessions, 10 amb cadascun d'ells.
El primer context és l'aula de música on es desenvolupa una unitat didàctica amb
tot el grup-classe. El segon context inclou les diferents intervencions individuals de
teràpia musical, de 30 minuts setmanals, on participen cadascun dels nens.
Finalment, el tercer context són les sessions conjuntes de musicoteràpia que
comparteixen aquests dos alumnes.
La fonamentació teòrica del treball se centra en dos àmbits diferents que es
plantegen al llarg del primer capítol: d'una banda s'aprofundeix en els conceptes
d'atenció, autoregulació i TDAH i, per una altra, en l'educació musical i la
musicoteràpia.
El treball s'emmarca dins del paradigma de la recerca-acció i presenta un estudi
de dos casos. Aquesta aproximació metodològica va permetre indagar
sistemàticament i conèixer en profunditat els comportaments dels nens durant les
sessions de la IEM. D'altra banda, el tractament i interpretació de les dades es va
fer amb el suport del programari Transana per tal de facilitar el treball amb els
vídeos i les seves transcripcions. A més, es van registrar notes de camp per mitjà
de les observacions realitzades a l'aula. L'estudi se situa en un paradigma
qualitatiu, però malgrat això, també es van recollir dades de forma quantitativa per
complementar l'anàlisi de les informacions d'escales i pautes d'observació creades
pel mateix investigador.
El procés d'anàlisi dels registres es va realitzar en diferents nivells, utilitzant
fonts d'informació complementàries que van permetre diverses interpretacions
de la realitat d'estudi. Primerament, es va fer un visionat general de totes les
intervencions; i així, posteriorment, es va poder desenvolupar, descriure i analitzar
en profunditat les intervencions. Per finalitzar, es van identificar i es van
categoritzar les dades més significatives i representatives de tots dos casos
d'estudi.
Les conclusions de la recerca evidencien que els comportaments
autoreguladors es van produir principalment en les sessions de musicoteràpia (tant
en el format individual com en el de grup) quan l'activitat que s'estava
desenvolupant tenia un fort sentit rítmic. Es pot concloure, per tant, que l'element
rítmic es relaciona molt positivament amb l'aprenentatge de l'autoregulació,
ajudant així als alumnes a organitzar les seves intervencions verbals, conductes i
emocions. Un altre resultat d'aquesta recerca té relació amb l'evolució positiva de
l’atenció, actitud i comportament dels nens estudiats en el context del grup classe,
sobretot en un d'ells. Per tot això, el treball posa en relleu la necessitat d'aprofundir
en l'ús de la música, i molt concretament del ritme, com a agent benefactor per a
la autoregulació d’infants amb simptomatologia de TDAH. / La presente tesis doctoral parte de la idea de que la música puede aportar
beneficios a las personas. En este sentido, la investigación pretende analizar la
implementación de una Intervención Educativa Musical (IEM) a dos niños con un
marcado déficit atencional, cuando cursaban segundo de primaria.
Esta intervención se ha desarrollado en tres contextos diferentes del centro
escolar de forma paralela, con un total de 30 sesiones, 10 en cada uno de ellos. El
primer contexto es el aula de música dónde se desarrolla una unidad didáctica con
todo el grupo clase. El segundo abarca las distintas intervenciones individuales de
musicoterapia, de 30 minutos semanales, que reciben cada uno de los niños. Por
último, las sesiones conjuntas de musicoterapia que comparten estos dos
alumnos.
La fundamentación teórica del trabajo se centra en dos ámbitos distintos
que se plantean a lo largo del primer capítulo: por un lado se profundizan los
conceptos de atención, autorregulación y TDAH y, por otro, la educación musical y
la musicoterapia.
El trabajo se enmarca dentro del paradigma de la investigación-acción y
presenta un estudio de dos casos. Esta aproximación metodológica permitió
indagar sistemáticamente y conocer en profundidad los comportamientos de los
niños durante las sesiones de la IEM. Por otro lado, el tratamiento e interpretación
de los datos se hizo con el soporte del software Transana para facilitar el trabajo
con los vídeos y sus transcripciones. Además se registraron notas de campo por
medio de las observaciones realizadas en el aula. El estudio se sitúa en un
paradigma cualitativo, pero a pesar de ello, también se recogieron datos de forma
cuantitativa para complementar el análisis de los datos de escalas y pautas de
observación creadas por el propio investigador.
El proceso de análisis de datos se realizó en distintos niveles, utilizando
fuentes de información complementarias que permitieron diferentes miradas de la
realidad de estudio. Primero se hizo un primer visionado general de todas las
intervenciones, para posteriormente desarrollar, describir y analizar en profundidad
las intervenciones. Para finalizar, se identificaron y se categorizaron los datos más
significativos y representativos de ambos casos de estudio.
Las conclusiones de la investigación evidencian que los comportamientos
autorreguladores se produjeron principalmente en las sesiones de musicoterapia
(tanto en el formato individual como grupal) cuando la actividad que se estaba
desarrollando tenía un fuerte sentido rítmico. Se puede concluir, por lo tanto, que
el elemento rítmico se relaciona muy positivamente con el aprendizaje de la
autorregulación, ayudando así a los alumnos a organizar sus intervenciones
verbales, conductas y emociones. Otro resultado de esta investigación tiene
relación con la evolución positiva de la atención, actitud y comportamiento de los
niños estudiados en el contexto del grupo clase, sobre todo en uno de ellos. Por
todo ello, el trabajo pone de relieve la necesidad de profundizar el uso de la
música -y muy concretamente del ritmo- como agente benefactor para la
autorregulación de niños con sintomatología de TDAH. / The following thesis is based on the idea that music can provide benefits on
people. In this sense, this investigation pretends to analyze the implementation of
an Educative Musical Intervention (EMI) on two second grade boys seriously
affected by an attention deficit disorder.
This intervention has been developed in three different contexts in the
school center, in 30 sessions, 10 sessions in each parallel context. The first
context is the music classroom where a didactic unit was developed with the whole
class. The second, includes different individual interventions of music therapy, 30
minutes weekly. Finally, the music therapy sessions carried out as with the two
boys together as a group.
The theoretical framework is focused into two separate areas presented
throughout the first chapter. On one hand, concepts such as attention, selfregulation
and ADHD, and on the other hand, musical education and music
therapy.
This work is framed into the action research paradigm with two case studies.
This methodology allowed to systematically research and deeply know the type of
behavior the children presented during the session of EMI. In order to work with
videos and transcription efficiently, all the data analysis was analyzed using the
software Transana. Additionally, notes were taken so as to register observation
done in the classroom. The study is placed in a qualitative paradigm; however,
data were collected in a quantitative to facilitate the data analysis of scales and
observation guides created by the investigator.
The data analysis was carried out in different levels, using complementary
sources of information that allowed different points of view of the reality being
studied. First of all, a general view of all the interventions was done, and in a
second instance a thorough development, description, and analysis. Finally,
relevant data from both cases of study were identified and categorized.
The conclusion of this investigation evidence that self-regulating behavior
were presented, mainly in the music therapy sessions (individually and in group)
when the activity which was developed presented a strong rhythmic sense.
Therefore, it is possible to conclude that the rhythmic element is positively
connected to the learning of self –regulating processes, helping students to
organize their emotions, behavior and verbal participation. A second result of this
investigation is related to the positive evolution in terms of behavior and attitude in
the children studied in the whole class context, especially in one of them. All of the
above, highlights the need to go in depth into the use of music, in particularly
rhythm, as a beneficial agent for self-regulation in children presenting
symptomatology of ADHD.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/322792 |
| Date | 30 October 2015 |
| Creators | García-Huidobro Vergara, Francisco |
| Contributors | Blanch Gelabert, Sílvia, Viladot Vallverdú, Laia, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 301 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0137 seconds