Aquesta recerca té com a objecte d’estudi les resistències en el context de la formació a distància que organitza la Real Federación Española de Patinaje. És una investigació que veu del paradigma sistèmic-cibernètic, que contribueix en la forma de veure i d’estudiar les resistències de manera molt més global i sintètica considerant el màxim nombre d’elements que intervenen o influencien en l’objecte d’estudi. La formació a distància és medi i mitjà del sistema d’aprenentatge, doncs la plataforma que s’empra és el mitjà mitjançant el qual es comuniquen els participants i aquí és on cal considerar les aportacions de la cibernètica.
La importància de la perspectiva emprada rau en el fet que des del moment que la visió de les resistències en el món educatiu no omple les necessitats de la recerca, ens fa ampliar la cerca d’informació sobre aquest objecte d’estudi. Inicialment, es van trobar aportacions de les resistències en l’àmbit de la formació a distància, però es va estendre en el món educatiu en general. Els estudis estaven orientats en les residències que produeixen el canvi educatiu. Tanmateix, aparegueren alguns estudis referents a qüestions de poder dins les escoles i com aquestes relacions de poder i desequilibris socials dins els centres escolars que condueixen a resistències entre aquests col·lectius. Així doncs, a part de la contribució a la recerca dels dos conceptes que influencien l’objecte d’estudi, canvi i poder; també s’ha considerat rellevant la contribució que autors com Fullan (2001 i 2004) i Hargreaves et al. (2001) segons la distinta procedència de les resistències (individual, grup i de sistema) que ha estat un eix vertebrador en l’anàlisi i interpretació de les dades obtingudes.
La perspectiva sistèmica-cibernètica ens ha fet considerar el màxim nombre dels participants, inicialment: alumnes, professorat i coordinació. Per això, es va enviar a tot l’alumnat els qüestionaris construïts ad-hoc per a l’obtenció de dades rellevants per a aquesta recerca. Aquest qüestionari com el que es va fer arribar al professorat, consta de quatre parts: una de informació personal relacionada amb la formació a distància, i tres apartats segons la procedència de les resistències: individual, grup al qual es pertany i sistema instructiu. Es va aconseguir que tot el professorat contestés el qüestionari i que 159 alumnes iniciessin el seu. A la coordinadora se li va realitzar una entrevista semiestructurada per a aconseguir informació rellevant als cursos, al contrast de la informació donada pels altres dos col·lectius i de la relació amb el suprasistema que envolta el sistema a estudi en aquesta recerca.
Totes aquestes dades obtingudes són analitzades des de programes específics d’anàlisi tant quantitatius com qualitatius amb la utilització dels dendrogrames per similituds de paraules en nòduls creats de forma subjectiva. Les dades qualitatives són interpretades segons la significativitat dels resultats obtinguts mentre que en l’apartat de l’anàlisi de les dades es fan un aprofundiment de les dades contrastant els tres grups de participants segons conceptes apareguts en el marc teòric relacionats amb canvi i poder com són: participació, comunicació, flexibilitat, vida quotidiana, noves tecnologies, entre altres.
Per últim, aquest contrast de les dades analitzades i interpretades, s’arriba al darrer capítol de conclusions en el qual es dóna resposta a la pregunta de recerca plantejada al començament de la recerca; així com contestar a l’assoliment dels diferents objectius que han guiat la investigació, per exemple: s’han identificat resistències en l’alumnat determinades per l’escletxa digital al no disposar d’internet a casa; també, genera resistències en el professorat la poca o mala organització del temps dedicat al curs. En la procedència de resistències al grup al qual es pertany s’identifiquen en l’alumnat i el professorat la poca o manca d’interacció amb els companys; per últim, la procedència de les resistències del sistema instructiu s’identifiquen en l’alumnat la poca participació durant els cursos i en el professorat es defineixen resistències per l’ús deficient de canals de comunicació en la plataforma. Tanca aquest capítol, propostes i línies futures de recerca. En les propostes, es tracta de la introducció d’una assignatura d’ús de plataformes virtuals en la secundària obligatòria. Es proposa un pla de formació específic per al professorat. Finalment, es proposa la creació d’un rol proactiu en les accions dels participants contribuint a l’eficàcia del temps que disposen seguint característiques dels enzims en el camp de la biologia. / This research aims to study the resistance in the context of distance learning organized by the Real Federación Española de Patinaje. It is a research paradigm that relies in systemic-cybernetic perspective, which contributes to the way we see and study the resistance much more comprehensive and synthetic considering the maximum number of elements involved in or influence the object of study. Distance learning is the medium, which is used as the platform, is the means by which participants communicate and this is where we must consider the contributions of cybernetics.
The importance of the perspective lies in the fact that from the moment that the vision of the resistance in the world of education does not fullfill the needs of this research, we expand the search for information on this subject of study. Initially, it was found little resistance contributions in the field of distance learning, and extended in the educational world in general was required. The studies were aimed at resistances that produce educational change. However, some studies appeared regarding issues of power within schools and how power relations and social inequality in schools that lead to resistance among these collective. Thus, apart from contributing to the pursuit of two concepts that influence the object of study, change and power; also we considered the significant contribution that authors such as Fullan (2001 and 2004) and Hargreaves et al. (2001) have done according to the different origin of the resistance (individual, group and system) that has been a cornerstone for the analysis and interpretation of the data obtained.
The systemic-cybernetic perspective made us consider the maximum number of participants: students, teachers and coordination. Therefore, we sent questionnaires to all students built ad hoc for obtaining relevant data. This questionnaire consists of four parts: a personal information related to distance learning, and three sections according to the origin of the resistances individual and group to which it belongs and instructional system. All the teachers responded and 159 students initiated it. The coordinator responded to a semi-structured interview to obtain information relevant for the courses, the contrast of the information given by the other two groups and the relationship with the surrounding supra system in this research study was triangulated.
All these data are analysed from specific programs both quantitative and qualitative analysis with the use of dendrograms for similarities words nodules created subjectively. Qualitative data are interpreted according to the significance of the results while in the section of the data analysis are a deepening of the data comparing the three groups of participants according to the theoretical concepts published in change and related power as are: participation, communication, flexibility, everyday life, new technologies, among others.
Finally, the contrast of the data analysed and interpreted, one gets to the last chapter of conclusions which answers the research question posed at the beginning of the research; and replied to the achievement of various objectives that have guided research, for example, have been identified in the student resistance determined by the digital divide does not have internet at home; also generates resistance in teachers little or poor organization of time spent on the course. The origin of the resistance group to which it belongs identified in students and teachers little or lack of interaction with peers; Finally, the origin of the resistance system instructive identify students' participation in short courses and teachers are defined resistance by using poor communication channels on the platform. Close this chapter, proposals and future research. In the proposals is the introduction of a course on use of virtual platforms in secondary schools. It proposes a specific training plan for teachers. To conclude, we propose the creation of a proactive role in the actions of participants contributing to the effectiveness of the provisions of the following characteristics enzymes in the field of biology.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/326462 |
| Date | 04 December 2015 |
| Creators | Dulsat Ortiz, Carles |
| Contributors | Álvarez Cánovas, Isabel, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 505 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0192 seconds