INTRODUCCIÓ
L’angiogènesi és essencial per al creixement dels tumors sòlids i participa en el procés
metastàtic. El VEGF-C, un potent factor angiogènic, es troba elevat en pacients amb càncer
colorectal (CCR). Hi ha evidències que suggereixen que la COX-2 és un factor important en el
procés de carcinogènesi colorectal.
L’objectiu principal de l’estudi és investigar l’efecte que un inhibidor selectiu de la
ciclooxigenasa-2, pugui tenir a un model de carcinogènesi colònica experimental sobre la
superfície tumoral del còlon, i la seva traducció als nivells sèrics de VEGF-C i a l’expressió de
ciclooxigenasa-2 (COX-2).
MATERIAL I MÈTODES
Es van utilitzar 100 rates Sprague-Dawley no consanguínies distribuïdes en cinc grups: grup
control, grup amb CCR induït amb DMH, grup de rates tractades amb celecoxib, grup de rates
tractades amb àcid acetilsalicílic i grup de rates tractades amb indometacina.
Després del sacrifici, es van prendre mostres de sang per determinar el VEGF-C sèric
mitjançant ELISA i mostres dels segments del còlon i d’aquells suggestius de contenir
neoplàsia per a estudiar l’expressió de COX-2 als tumors i a la mucosa normal del còlon
descendent mitjançant immunohistoquímica.
Es va utilitzar la prova estadística més idònia a cada supòsit d’estudi i es va considerar
significatiu quan la p£0,05.
RESULTATS
Vam trobar expressió positiva de COX-2 en el 57,14-66,67% dels tumors de còlon. El 72%
de tumors carcinomes mucinosos van presentar un score de tinció de COX-2 positiu, vs. un
48,46% dels adenocarcinomes (p<0,05).
Es van trobar diferències significatives entre els grups que van rebre fàrmacs quan es va
comparar el nivell sèric de VEGF-C (p=0,008). El grup que va prendre àcid acetilsalicílic
presentà uns nivells sèrics menors als del grup que va rebre celecoxib (63,67 vs. 92,58 pg/ml)
(p=0,003). No es van apreciar diferències significatives entre el grup que va rebre celecoxib i el
grup control amb inducció tumoral (92,58 vs. 89,89 pg/ml; p=0,698).
No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els valors de VEGF-C sèric
i l’expressió tumoral de COX-2 a cap dels grups d’estudi (p>0,05).
Es van trobar diferències significatives entre el valor sèric mig de VEGF-C i l’extensió de
l’expressió de COX-2 en el tumor (p=0,035).
També es va trobar correlació estadísticament significativa entre el VEGF-C sèric i la suma
de superfície tumoral (p=0,045).
Es van trobar diferències estadísticament significatives en el VEGF-C sèric segons els
animals presentessin o no metàstasis a distància o hematògenes (p=0,015).
CONCLUSIONS
La major part de tumors de còlon van expressar COX-2. L’expressió de COX-2 es va
associar al tipus de tumor, i s’incrementa d’acord amb l’augment de la malignitat de la histologia
del tumor.
El VEGF-C sèric es relaciona amb la progressió de la malaltia. Valors elevats es van
correlacionar amb superfícies tumorals altes de manera estadísticament significativa.
Celecoxib no va reduir de manera significativa l’expressió de COX-2 als tumors respecte
dels grups tractats amb fàrmacs no selectius, ni va disminuir de manera significativa els valors
sèrics de VEGF-C, ni la suma de superfície tumoral en el còlon.
L’àcid acetilsalicílic indueix una disminució en els nivells sèrics de VEGF-C, propers als
nivells control, però no van existir canvis en l’expressió tumoral de COX-2, ni en la suma de
superfície tumoral en comparar aquest grup amb els altres. / INTRODUCCIÓN
La angiogénesis es esencial para el crecimiento de los tumores sólidos y participa en el
proceso metastático. El VEGF-C, un potente factor angiogénico, se encuentra elevado en
pacientes con cáncer colorrectal (CCR).Hay muchas evidencias que sugieren que la COX-2 es
un factor importante en el proceso de carcinogénesis colorrectal.
El objetivo principal del estudio es investigar el efecto que un inhibidor selectivo de la
ciclooxigenasa-2, comparándolo con otros no selectivos, pueda tener, en un modelo de
carcinógesis colónica experimental, sobre la superficie tumoral del colon y su traducción en los
niveles séricos de VEGF-C y en la expresión de ciclooxigenasa-2 (COX-2).
MATERIAL Y MÉTODOS
Se utilizaron 100 ratas Sprague-Dawley no consanguíneas distribuidas en cinco grupos:
grupo control, grupo con CCR inducido con DMH, grupo de ratas tratadas con celecoxib, grupo
de ratas tratadas con ácido acetilsalicílico y grupo de ratas tratadas con indometacina.
Tras el sacrificio, se tomaron muestras de sangre para determinar el VEGF-C sérico
mediante ELISA y muestras de los segmentos del colon y de aquellos sugestivos de contener
neoplasia para estudiar la expresión de COX-2 en los tumores y en la mucosa normal del colon
descendente mediante inmunohistoquímica.
Se utilizó la prueba estadística más idónea en cada supuesto de estudio y se consideró
significativo cuando la p£ 0,05.
RESULTADOS
Encontramos expresión positiva de COX-2 en el 57,14 - 66,67% de los tumores de colon. El
72% de tumores carcinomas mucinosos presentaron un score de tinción de COX-2 positivo, vs.
un 48,46% de los adenocarcinomas (p<0,05).
Se encontraron diferencias significativas entre los grupos que recibieron fármacos cuando
se comparó el valor sérico de VEGF-C (p=0,008). El grupo que tomó ácido acetilsalicílico
presentó unos niveles séricos menores a los del grupo que recibió celecoxib (63,67 vs. 92,58
pg/ml) (p=0,003). No se apreciaron diferencias significativas entre el grupo que recibió
celecoxib y el grupo control con inducción tumoral (92,58 vs. 89,89 pg/ml.) (p=0,698).
No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre los valores de VEGF-C
sérico y la expresión tumoral de COX-2 en ninguno de los grupos de estudio (p>0,05). Se
encontraron diferencias significativas entre el valor sérico medio de VEGF-C y la extensión de
la expresión de COX-2 en el tumor (p=0,035).
También se halló correlación estadísticamente significativa entre el valor circulante de
VEGF-C sérico y la suma de superficie tumoral (p=0,045).
Se encontraron diferencias estadísticamente significativas en el valor sérico de VEGF-C
según los animales presentasen o no metástasis a distancia o hematógenas (p=0,015).
CONCLUSIONES
La mayoría de tumores de colon inducidos experimentalmente en la rata expresaron COX-2.
La expresión de COX-2 en el CCR se asocia de forma significativa al tipo de tumor,
incrementándose conforme aumentaba la malignidad de la histología del tumor.
El VEGF-C sérico se relaciona con la progresión de la enfermedad. Valores elevados se
correlacionaron con sumas de superficies tumorales elevadas de un modo estadísticamente
significativo.
Celecoxib no redujo de un modo significativo la expresión de COX-2 en los tumores
respecto de los grupos tratados con fármacos no selectivos, ni disminuyó de forma significativa
los valores séricos de VEGF-C, ni la suma de superficie tumoral en el colon.
El ácido acetilsalicílico induce una disminución en los niveles séricos circulantes de VEGF-C
cercanos a los niveles control. Sin embargo, no existieron cambios en la expresión de COX-2
en los tumores, ni en la suma de superficie tumoral al comparar este grupo con los demás. / INTRODUCTION
Angiogenesis is essential for the growth of solid tumours and takes part in the metastatic
process. VEGF-C, a strong angiogenic factor, is increased in patients with colorectal cancer
(CRC). There are evidences suggesting that COX-2 is an important factor in the colorectal
carcinogenesis process.
The main aim of the study is to investigate the effect that a selective COX-2 inhibitor,
comparing it with non-selective ones, could have on experimental colon carcinogenesis, on the
colorectal tumour area, and its results in the serum VEGF-C levels and in the cyclooxigenase-2
(COX-2) expression.
MATERIAL AND METHODS
100 Sprague-Dawley rats without consanguinity were used. They were divided into five
groups: control group, group with DMH induced CRC, group that was treated with celecoxib,
group that was treated with aspirin and group that was treated with indomethacin.
Blood samples were taken after slaughter of rats, in order to determine serum VEGF-C with
ELISA technique. Colon segments samples and specimens from the areas that were suggested
to contain neoplasms were taken too, in order to study COX-2 expression in colon tumors and
in the normal mucosa with immunohistochemistry technique.
The most appropriate statistical test was used in each case of the study and it was
considered significant when p£ 0.05.
RESULTS
We found positive COX-2 expression in 57.14-66.67% of colon tumours. 72% of mucinous
carcinomas presented a positive score for COX-2 expression, vs. 48.46% of adenocarcinomas
(p<0.05).
We found significant differences between groups that received drugs when we compared the
serum VEGF-C level (p=0.008). The AAS group presented lower serum VEGF-C levels than the
celecoxib group (63.67 vs. 92.58 pg/ml) (p=0.003). We didn’t appreciate significant differences
between the celecoxib group and the control group with tumor induction (92.58 vs. 89.89 pg/ml)
(p=0.698).
There were no statistically significant differences between the serum VEGF-C levels and
tumor expression of COX-2 in any of the groups of the study (p>0.05).
We found significant differences between the serum VEGF-C level and the extension of
COX-2 expression in the tumor (p=0.035).
We also found statistically significant correlation between the value of serum VEGF-C and
the sum of tumor area (p = 0.045).
Statistically significant differences were found in the serum VEGF-C level between animals
having or not hematogenous metastasis (p=0.015).
CONCLUSIONS
Most experimentally induced colon tumors in rats expressed COX-2. The expression of
COX-2 in CRC is significantly associated with the type of tumor, and increases according to the
increases of malignancy of the tumor histology.
Serum VEGF-C is related to disease progression. High values were correlated with high sum
of tumor surfaces in a statistically significant manner.
Celecoxib didn’t reduce significantly the expression of COX-2 in tumors regarding groups
treated with non-selective drugs, nor significantly decreased serum VEGF-C, or the sum of
tumor area in the colon.
Aspirin decreases serum VEGF-C levels which were similar to control levels. However, there
were no changes in the expression of COX-2 in tumors, or the sum of tumor area by comparing
this group with other treated groups.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/52097 |
Date | 26 October 2011 |
Creators | Las Heras Alonso, Hortensia Paula |
Contributors | Piñol Felis, Carme, Reñé Espinet, Josep M., Reñé Espinet, Josep M., Universitat de Lleida. Departament de Medicina |
Publisher | Universitat de Lleida |
Source Sets | Universitat de Lleida |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | 237 p., application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0038 seconds