L’origen dels Mossos d’Esquadra, l’actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l’organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l’exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d’un nou model d’organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l’hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d’abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d’esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l’estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l’Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l’existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l’octubre se’n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l’altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d’aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l’augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant. / The origin of the Mossos d’Esquadra, the current Catalan Government police force, goes back three centuries to the organisation of two detachments of pro-Philip V irregulars in Catalonia at the end of the War of the Spanish Succession. In 1714, the Duke of Populi and José Patiño formed a squad of twenty-five armed peasants at Igualada, under the orders of the deputy governor Onofre Melcion and Captain Jacint Elies, to help the Bourbon army crush the quinzenades revolt. Twenty more local supporters, captained by the governor Jaume Llissach, formed another in Manresa. Both detachments were dissolved at the end of the war, but they became the genesis of a new model of armed civil organisations reproduced five years later in the next conflict between Philip V and the Quadruple Alliance (Great Britain, France, the United Provinces and Austria). In 1719, the Marquis of Castel-Rodrigo mobilised and rearmed the Catalans once again, as had been suggested by the Royal Council and approved by the King on 21 April. From the beginning of June until mid July, six ministers and a prosecutor were commissioned to establish fifty or so squads of armed peasants in the region to maintain security in the districts away from the border. But after Catalan guerrillas in the service of France had disarmed six of them, the Spanish army disbanded almost half of them to prevent their arms being taken. Only five lived up to expectations and were retained, particularly the one at Valls. Once peace had been re-established in 1720 (Treaty of The Hague), the Captain General licensed all of them because there was no longer a need. Until that point, the temporary existence of first the detachments of irregulars and then the squads had been linked to the fortunes of war, but in 1721 the Marquis of Castel-Rodrigo reorganised four of the provisional units (Valls, Rodonyà, Riudoms and Cardona) to pursue rebels who persisted with sedition after the war. After October, two new units were set up to pacify the country: one in the district of Tarragona (Valls) and the other in Vilafranca del Penedès (Piera). Their history and continuity became permanent, and from this point on they carried out political repression and policing functions. In 1722, Francisco Caetano formed two more (Capellades and Manresa) due to the increase in crime. The Count of Montemar unified their command in 1723 to coordinate them better and appointed Pere Anton Veciana as the first commander.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/285077 |
| Date | 11 December 2014 |
| Creators | Mas Vilaseca, Eusebi |
| Contributors | Espino López, Antonio, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 364 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds