[EN] This research aims to study the concept of home and cabin -dweller where he became the habitat to link two possible experiential aspects : space as an ally , ally or as space, and the approach of our hypothesis is if the house has been conceived or not as allied and non-allied contemporary sculpture in space 1970 to 2015. the referents of architecture in which the research is based shall work of architects such as Mies van der Rohe , Le Corbusier , Robert Venturi or Smithson , among others; and the leaders of sculpture (which will be the working field ) , in which the research is based are works by artists such as Louise Bourgeois, Gordon Matta Clark , Leandro Erlich , Gloria Lapeña , Ilya Kabakov or Rachel Whiteread to illustrate a space no ally , and the work of Monica Alonso , Santiago Mayo, do Ho Suh or Ana Casas Broda and others to refer to allied space. To determine whether or not envision this concept in the artistic work, previously we define what we mean by two concepts: The first is erected by the inhabitants as a personal projection space that mutates and evolves with it, where the living space becomes a intimate, cozy, quiet and space saver, family and love, which can turn into a house where we talked about the link is maintained and respected, understanding this relationship as an alliance with his experiential space which is the place of events by definition of its inhabitants, who structured childhood memories and will rise as primitive stage in our unconscious space of reference for all our subsequent experiences. In the house ally endearing figure of the mother will be there to bring stability to this scheme domestic space where life flows through their stay accompanied furniture, fittings and other objects, which will populate the Allied and non-Allied house, and that the Like the concept of home, we revisit from artistic readings that we based our proposed hypothesis: partner / no partner. We try to find in all artistic proposals in this paper analogies, confluences and differences to argue and support our proposal to study characteristics that make an ally ally space and not space. Instead understand the house as space ally settle as an architecture of cold aura, the inhabitant will not care where the link to your space and where the home will become a mere recipient cabin necessary for life, more physiological than emotional where its inhabitants do not feel like the epicenter of habitability in the world, maybe it considers itself a place of survival, but not in foster care and welfare. Thus, talk of a disturbing, disturbing and hostile space. In order to realize the objectives of our research, we proceed to review descriptive work of artists of the late twentieth century to 2015. The results of this study will prove the assertion under our proposal and devoid devoid home this link with its inhabitant or not, the evidence that contemporary sculpture of 1970-2015 let us envision instances where some form of understanding space of residence of the individual in the world . / [ES] RESUMEN.
La presente investigación pretende estudiar la casa como concepto de habitáculo donde deviene el vínculo hábitat-habitante hacia dos posibles vertientes experienciales: como espacio aliado, o como espacio no aliado, y el planteamiento de nuestra hipótesis será si la casa ha sido concebida o no como espacio aliado y no aliado en la escultura contemporánea de 1970 a 2015. Los referentes de arquitectura en los que se apoya la investigación serán obra de arquitectos como Mies van der Rohe, Le Corbusier, Robert Venturi o los Smithson, entre otros; y los referentes de escultura (que va a ser el campo de trabajo), en los que se apoya la investigación serán obras de artistas como Louise Bourgeois, Gordon Matta Clark, Leandro Erlich, Gloria Lapeña, Rachel Whiteread o Ilya Kabakov para ilustrar un espacio no aliado, y la obra de Mónica Alonso, Santiago Mayo, Do Ho Suh o Ana Casas Broda entre otros para hacer referencia al espacio aliado. Para determinar si vislumbramos esta concepción o no en la obra artística, definiremos previamente lo que entendemos por ambos conceptos: El primero queda erigido por el morador como un espacio de proyección personal que muta y evoluciona con él, donde el espacio habitado se convierte en un espacio íntimo, acogedor, de sosiego y protector, de familia y de amor, que puede devenir en una casa donde el vínculo del que hablamos sea cuidado y respetado, entendiendo este vínculo como una alianza con su espacio vivencial el cual es el lugar de acontecimientos por definición de su morador, el que estructurará los recuerdos de infancia y se elevará como escenario primigenio en nuestro inconsciente para ser espacio de referencia de todas nuestras vivencias posteriores. En la casa aliada la figura de la madre entrañable estará presente para aportar esquemas de estabilidad a este espacio doméstico donde la vida fluye por sus estancias acompañada de enseres, muebles y demás objetos, los cuales poblarán la casa aliada y no aliada, y que al igual que el concepto de casa, revisitaremos desde lecturas artísticas que analizaremos partiendo de nuestra hipótesis planteada: aliado/no aliado. Intentaremos encontrar en todas las propuestas artísticas recogidas en este trabajo las analogías, confluencias o diferencias para poder argumentar y respaldar nuestra propuesta de estudio, características que conforman un espacio aliado y un espacio no aliado. Entendemos por el contrario que la casa como espacio no aliado se conformará como una arquitectura de aura fría, donde el habitante no cuidará el vínculo con su espacio y donde el hogar se convertirá en un mero habitáculo receptor necesario para la vida, más fisiológica que emocional, donde su habitante no lo sentirá como el epicentro de su habitabilidad en el mundo, puede que sí lo considere un lugar de supervivencia, pero no de acogimiento y de bienestar. Así, hablaremos de un espacio desasosegante, inquietante y hostil. Con el fin de dar cuenta de los objetivos de nuestra investigación, se procede a la revisión de tipo descriptivo de obra de artistas de finales de siglo XX hasta 2015. Los resultados del estudio permitirán evidenciar la afirmación bajo nuestra propuesta de la casa carente y desprovista de este vínculo con su habitante o no, la evidencia de que la escultura contemporánea de 1970 a 2015 nos deja ejemplos donde vislumbramos una u otra forma de entender el espacio de residencia del individuo en el mundo. / [CA] La present investigació pretén estudiar la casa com a concepte d'habitacle on esdevé el vincle hàbitat - habitant cap a dues possibles vessants experiencials : com a espai aliat, o com a espai no aliat, i el plantejament de la nostra hipòtesi serà si la casa ha estat concebuda o no com espai aliat i no aliat en l'escultura contemporània de 1970 a 2015. els referents d'arquitectura en què es dóna suport a la investigació seran obra d'arquitectes com Mies van der Rohe , Le Corbusier , Robert Venturi o els Smithson , entre d'altres ; i els referents d'escultura ( que serà el camp de treball ) , en els quals es dóna suport a la investigació seran obres d'artistes com Louise Bourgeois , Gordon Matta Clark , Leandro Erlich , Glòria Lapeña , Rachel Whiteread o Ilya Kabakov per il¿lustrar un espai no aliat, i l'obra de Mónica Alonso , Santiago maig, Do Ho Suh o Ana Cases Broda entre d'altres per fer referència a l'espai aliat.
Per determinar si albirem aquesta concepció o no en l'obra artística, definirem prèviament el que entenem per ambdós conceptes: El primer queda erigit pel habitant com un espai de projecció personal que muta i evoluciona amb ell, on l'espai habitat esdevé un espai íntim, acollidor, d'assossec i protector, de família i d'amor, que pot esdevenir en una casa on el vincle de què parlem sigui cuidat i respectat, entenent aquest vincle com una aliança amb el seu espai vivencial el qual és el lloc d'esdeveniments per definició del seu habitant, el que estructurarà els records d'infància i s'elevarà com a escenari primigeni en el nostre inconscient per ser espai de referència de totes les nostres vivències posteriors. A la casa aliada la figura de la mare entranyable estarà present per aportar esquemes d'estabilitat a aquest espai domèstic on la vida flueix per les seves estades acompanyada d'estris, mobles i altres objectes, els quals poblaran la casa aliada i no aliada, i que al igual que el concepte de casa, revisitaremos des lectures artístiques que analitzarem partint de la nostra hipòtesi plantejada: aliat / no aliat. Intentarem trobar a totes les propostes artístiques recollides en aquest treball les analogies, confluències o diferències per poder argumentar i donar suport la nostra proposta d'estudi, característiques que conformen un espai aliat i un espai no aliat. Entenem per contra que la casa com a espai no aliat es conformarà com una arquitectura d'aura freda, on l'habitant no cuidarà el vincle amb el seu espai i on la llar es convertirà en un mer habitacle receptor necessari per a la vida, més fisiològica que emocional , on el seu habitant no el sentirà com l'epicentre de la seva habitabilitat en el món, pot ser que sí que ho consideri un lloc de supervivència, però no d'acolliment i de benestar. Així, parlarem d'un espai inquietant, inquietant i hostil. Per tal de donar compte dels objectius de la nostra investigació, es procedeix a la revisió de tipus descriptiu d'obra d'artistes de finals de segle XX fins a 2015. Els resultats de l'estudi permetran evidenciar l'afirmació sota la nostra proposta de la casa sense i desproveïda d'aquest vincle amb el seu habitant o no, l'evidència que l'escultura contemporània de 1970-2015 ens deixa exemples on albirem una o altra forma d'entendre l'espai de residència de l'individu en el món. / Navarro Torregrosa, M. (2016). LA CASA COMO ESPACIO ALIADO Y NO ALIADO EN LA ESCULTURA CONTEMPORÁNEA DE 1970 A 2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63449
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/63449 |
| Date | 04 May 2016 |
| Creators | Navarro Torregrosa, Manuela |
| Contributors | Chafer Bixquert, Teresa, Monleón Pradas, Elena Edith, Zarraga Llorens, Josefa María, Universitat Politècnica de València. Departamento de Escultura - Departament d'Escultura |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0036 seconds