Aquest treball representa la culminació d'una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l'entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi.
L'arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L'enfocament interdisciplinari i diacrònic i l'anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals i de geolocalització com el GPS, la reconstrucció fotgramètrica i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) s'han utilitzat extensament en la documentació del registre arqueològic. Les Bases de Dades i els SIG han servit de plataforma d'integració i anàlisis de les dades recollides.
El massís del Montseny, declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, és avui en dia un mosaic dels diversos paisatges que trobem en les muntanyes de l'entorn del mediterrani. Com tota la regió mediterrània es tracte de paisatges antropitzats, en la formació dels quals hi han intervingut les activitats humanes, les traces de les quals trobem a vegades integrades en el paisatge del present.
En l'estudi que presentem a continuació s'ha realitzat un recull d'elements que permeten estudiar la dinàmica del poblament des de la prehistòria fins al període actual. S'han realitzat treballs de prospecció arqueològica en dos sectors (àrees supraforestals i al peu del massís) representatius dels diversos tipus de paisatge. En el sector del peu de la vessant s'han estudiat també perfils lito-estratigràfics d'una àrea concreta. Així mateix s'ha fet una aproximació a l'arqueomorfologia del territori a partir de l'estudi de la xarxa viària.
A partir d'aquest conjunt de resultats s'ha traçat un recorregut per les dinàmiques històriques del massís del Montseny entre la prehistòria i l'edat mitjana, intentant obrir el debat sobre l'impacte de cada període en el procés de formació dels paisatges culturals. Així mateix, s'ha analitzat la relació de les traces de cada període arqueològic amb els diversos paisatges de cara a comprendre els valors històrico-culturals de diversos sectors del massís. / Este trabajo significa la culminación de un proceso de investigación dedicado al paisaje como elemento cultural y vía de ayuda para la comprensión del entorno de las sociedades contemporáneas por medio de la historia de las interacciones sociedad-medio.
La arqueología del paisaje ha proporcionado las herramientas teóricas i metodológicas para emprender esta investigación: El enfoque indisciplinar i diacrónico y el análisis multiescala han constituido el marco referente. El vaciado bibliográfico, documental y de inventarios patrimoniales, la cartografía antigua, las prospecciones y sondeos arqueológicos y los estudios arqueomorfológicos y geomorfológicos del territorio han sido los materiales y técnicas empleados en este trabajo. Tecnologías digitales y de geolocalización como el GPS, la reconstrucción fotogramétrica y los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido utilizados extensamente en la documentación del registro arqueológico. Las Bases de Datos y los SIG se han empleado como plataforma de integración y análisis de los datos colectados.
El macizo del Montseny, declarado reserva de la biosfera por la UNESCO, es hoy en día un mosaico de los paisajes que podemos encontrar en la montañas de la cuenca mediterránea. Como en toda esta región, son paisajes antropizados, en la formación de los cuales han intervenido también las actividades humanas. Las trazas de estas actividades pueden encontrarse integradas en el paisaje actual.
En el estudio presentado se ha reunido un conjunto de elementos que permiten analizar la dinámica del poblamiento entre la prehistória y el período actual. Se han llevado a cabo trabajos de prospección arqueológica en dos sectores (áreas supraforestales y del pie del macizo) representativos de los diversos tipos de paisaje. En la parte basal se han estudiado perfiles litoestratigráficos de un sector concreto. Así mismo, se ha hecho una aproximación a la arqueomorfología del territorio por medio del estudio de la red viaria.
Partiendo de este conjunto de resultado se ha ensayado un recorrido por las dinámicas históricas del macizo del Montseny entre la prehistoria y los inicios de la edad media. Con esto se ha buscado abrir el debate sobre el impacto de cada período en el proceso de formación de los paisajes culturales. En este sentido, se ha analizado la relación de las trazas de cada período arqueológico con los distintos tipos de paisaje también como vía para comprender sus valores histórico-culturales. / This PhD dissertation aims to show how landscapes are cultural elements that can aid in the understanding of the environment of contemporary society through the history of past human-environment interactions.
Landscape archaeology has provided the theoretical and methodological basis necessary for the successful completion of this research: The use of a long-term perspective, an inter-disciplinary approach and the use of different, complementary, spatial approaches (from micro-regional to regional) has constituted the methodological basis. The combination of historical data (through archive research and the analysis of edited sources), archaeological and heritage data available in institutional records and in published sources, ancient cartography, archaeomorphological and geomorphological analysis and archaeological survey, geoarchaeological profiling and excavation has formed a suitable inter-disciplinary methodology. The use of digital software such as GPS, photogrammetric reconstruction and Geographic Information Systems (GIS) has been extensively employed for the recording of features of archaeological interest. Databases and GIS also had a prominent role in the integration and analysis of all the information generated by the previously exposed techniques.
Montseny Massif, a UNESCO Biosphere Reserve, is today a mosaic integrating the diverse landscapes characteristic of Mediterranean mountains. As such, it is a deeply humanised environment, developed through millennia through the interaction of many factors. Perhaps the most important of those, in terms of its capacity to modify the environment, are human activities, whose traces are often integrated in the massif’s contemporary landscape.
In this dissertation a series of historic elements have been documented, which allow to understand settlement patterns and population dynamics from prehistory to the middle ages. Intensive surveying has been carried out in two sectors (supra-forestal areas and lower slopes) assumed to be representative of the different landscape types of the massif. In the lower slopes geoarchaeological profiling of slope sediments have also been studied and an archaeomorphologic analysis of the road network of the study area has also been carried out.
The conjunction of all these data has allowed to reconstruct the long-term dynamics of human-environment relations in the Montseny Massif from prehistory to the middle ages enabling the development of a discussion on the influence of every historic phase in the development of cultural landscapes. In this regard, the relationship between the traces of past-human activity and landscape change has been analysed in order to understand the historic and cultural value of the different sectors of the massif.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/290993 |
| Date | 29 October 2013 |
| Creators | Garcia Molsosa, Arnau |
| Contributors | Orengo Romeu, Héctor A., Palet i Martínez, Josep M., Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 373 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds