En esta tesis me propongo indagar sobre las relaciones (influencias, encuentros y desencuentros) entre el proceso revolucionario haitiano y las luchas anticoloniales en Venezuela y Nueva Granada en el periodo que va desde 1789 hasta 1830. Particularmente me interesa analizar la manera en que la revolución de Haití, influyó en la elite y los sectores subalternos venezolanos y neogranadinos y como estos sectores se relacionaron con los revolucionarios haitianos. En este sentido procuro estudiar a) el temor que la misma produjó en las clases altas y la esperanza que generó en los sectores subalternos, b) la representación cambiante de la revolución, por parte de ambos actores sociales y c) los vínculos políticos, militares, económicos y culturales que se fueron desarrollando entre los sectores revolucionarios de Haití, Nueva Granada y Venezuela entre los años 1789-1830. / This dissertation deals with the links (influences, encounters, and misunderstandings) between the Haitian Revolution and the anti-colonial struggles in Venezuela and New Granada, covering the period 1789-1830. I am particularly interested in analyzing how the Haitian Revolution influenced the elite and the subaltern Venezuelans and Newgranadians and how they related to the Haitian revolutionaries. In this sense, my concern is to study (a) the fear the revolution produced in the upper classes and the hope that it produced in the subaltern sectors, (b) the changing representation of the revolution, and (c) the political, military, economic and cultural links that existed between revolutionary sectors of Haiti, New Granada and Venezuela.

Estudi sobre les necessitats de salut dels magribins residents a Catalunya. Basat en el concepte Seguretat Cultural i en la Teoria Postcolonial i Feminista. Metodologia mixta. Finalitat descriptiva i interpretativa. A partir de l’Enquesta de Salut Catalunya 2006, es descriu l’estat de salut del col·lectiu estudiat, i el dels determinants socials que l’afecten. També es compara la situació d’aquests dos paràmetres entre magribins i autòctons. Amb metodologia qualitativa, i mitjançant entrevistes i grups focals d’usuaris i mediadors de salut per al col·lectiu de magribins, es descriu l’experiència de relació del grup estudiat amb les institucions i professionals del sistema públic de salut a Catalunya, i se’n distingeixen els elements i les relacions que la configuren. Tot plegat per identificar possibles àrees de millora dels aspectes explorats i comprendre els mecanismes implicats en la generació de les dificultats detectades. S’infereixen propostes de millora orientades a compensar els dèficits trobats. / Study on the health needs of the Maghrebi people living in Catalonia based on the Cultural Safety concept and the postcolonial feminist theory. Mixed method design. Descriptive and interpretative purposes. The health status of Maghrebi nationals established in Catalonia and the social determinants of health that affect them are described through the Catalonia Health Survey 2006. The state of these two parameters between Catalan and North African people are also compared. With a qualitative design, the Maghrebi people’s experience of relationship with institutions and health care professionals was studied with interviews and focus groups of users and intercultural health mediators for the North African group. The elements and relationships that make up the experience were also identified, with the aim to recognize areas of improvement and to understand the mechanisms involved in the generation of the difficulties encountered. Suggestions for improvement aimed to compensate the deficits found are inferred.

El hombre convierte el medio natural en un medio rural, modificándolo mediante desmontes, abancalamientos, etc. que, con el transcurso del tiempo, configuran un sistema estable sostenido por las labores de mantenimiento de la comunidad rural. El abandono de la agricultura significa el quebranto de esta estabilidad que fue introducida de forma artificial de manera que estos espacios se ven sometidos a nuevos procesos de transformación que pueden sintetizarse en: la recolonización espontánea de la vegetación o el desencadenamiento de procesos erosivos.Este estudio tiene como objetivo establecer los criterios que condicionan el abandono de las tierras de cultivo en las Montañas de Prades (Tarragona) así como determinar los patrones seguidos en su transformación posterior. Para ello se realizó trabajo de campo, se generó un SIG y se utilizaron técnicas estadísticas de muestreo y clasificación. Esto ha permitido comparar cronológicamente las áreas de cultivo (1956-1986), delimitar y cuantificar las áreas abandonas y, mediante el análisis de diferentes factores (litología, altitud, pendiente.), establecer las característica de las mismas.

Esta tesis describe, a través de una visión articulada y unitaria, el resurgimiento católico en la literatura europea moderna, desde finales del siglo XIX hasta el fin de la Segunda Guerra Mundial. La tesis, que parte de la literatura pero abarca también otras disciplinas humanísticas (historia, arte, filosofía y teología), dibuja una panorámica de este fenómeno cultural, tan importante en sus días como poco estudiado hoy. Una primera parte, más teórica, analiza el surgimiento y la crisis de la Modernidad (filosófica, socio-política y estética), así como la emergencia del Modernismo internacional: una respuesta moderna a esta crisis de la modernidad. El último capítulo de la primera parte, titulado "El catolicismo como respuesta moderna a la crisis de la modernidad", plantea la modernidad literaria y teológica de los autores estudiados, que consiguieron plantar la bandera del catolicismo en la alta literatura europea, al tiempo que remozaron en profundidad un catolicismo que se había tornado arcaico e inoperante. En el plano intelectual, pues, sus propuestas se dirigen a superar las angosturas de un positivismo individualista cerrado a la trascendencia y a la vivencia comunitaria. Pero lo hacen a partir de un catolicismo de nuevo cuño, que toma algunas de las principales aportaciones de la Modernidad y las entronca con la tradición católica primitiva. En la segunda parte se resigue el desarrollo de este movimiento cultural en Francia (el corazón del "renouveau catholique"), Inglaterra y España. Se atiende especialmente al fenómeno de la conversión (pues la mayoría de los autores estudiados son conversos al catolicismo), así como a las redes y constelaciones personales que estos escritores formarán, bien sea a través de su amistad personal, bien a través de proyectos literarios y editoriales comunes. En esta segunda parte también se buscará conjugar una aproximación sincrónica y diacrónica, siguiendo en parte la cronología, pero atendiendo también a las diversas implicaturas (literarias, políticas y teológicas) que tendrá el movimiento en la sociedad del momento. Nuestra tesis es que, en una época de revitalización de las ortodoxias políticas (comunismo, fascismo) y de búsqueda de horizontes de trascendencia (en las religiones políticas, en fuentes religiosas heterodoxas o en un arte sublimado), el catolicismo se presentó a sí mismo como una respuesta moderna a la crisis de la modernidad, atrayendo a su seno a numerosos escritores e intelectuales europeos. Y que, al hacerlo, el catolicismo no sólo transformó las estructuras socio-políticas, sino que se transformó a sí mismo: abandonando ciertas rémoras tradicionalistas y abriéndose con más atrevimiento a los aspectos más positivos de la modernidad.

Nuestra investigación tiene como propósito fundamental caracterizar la cultura bushi (武士) como un sistema integral e internamente diferenciado. Esta caracterización está basada en el estudio del proceso de su desenvolvimiento histórico, de formación e integración de sus diversos componentes, a partir de las postrimerías de la época Heian. Nos interesa mostrar a lo largo de estas etapas su interacción con otras culturas y con la sociedad como conglomerado de relaciones sociales. De especial interés resultan para nuestro estudio las transformaciones estructurales y funcionales que experimenta la cultura bushi en los marcos de la sociedad Tokugawa, así como su ulterior destino desde los grandes cambios sociales de la época Meiji hasta la actualidad. En estrecha relación con esto, un aspecto particular de nuestra investigación es el estudio del desenvolvimiento histórico de las artes marciales japonesas, así como de su funcionamiento cultural. Nuestra tesis, además de la introducción y las conclusiones, consta de cinco capítulos: en el primero se examinan los orígenes históricos de los bushi; en el segundo, el establecimiento de los antecedentes de su cultura durante la época Kamakura; en el tercero, la consolidación de la cultura bushi durante la época Muromachi; en el cuarto, el desenvolvimiento de la técnica combativa o bujutsu (武術) durante el período Sengoku (戦国), en el tránsito hacia la época Edo; y en el quinto, las metamorfosis que experimenta esa cultura, consolidada en la época Muromachi, cuando comienza a funcionar en los marcos de la sociedad Tokugawa durante una prolongada época de paz, así como en el período bakumatsu (幕末) con el arribo a Japón de las potencias extranjeras de Europa y Norteamérica. El trasfondo conceptual de la tesis es el análisis de nociones comúnmente usadas en la bibliografía como “clase guerrera”, “clase samurái”, “sociedad buke” (buke shakai [武家社会]) y “arte marcial”. Colateralmente, a lo largo de la tesis se efectúa un estudio histórico-morfológico de las artes marciales japonesas y de las principales regularidades de su desenvolvimiento. Se han empleado básicamente materiales escritos en japonés, tanto por autores contemporáneos como antiguos. Entre estos, los códigos de los clanes buke (武家家訓), dos de los cuales aparecen examinados y traducidos como parte del tercer capítulo. En la medida en que el enfoque culturológico, como complemento del sociológico, busca estudiar el papel de los individuos en la historia en su esfuerzo por tratar de controlar conscientemente los procesos sociales, a lo largo de la tesis se efectúa el estudio de varias personalidades representativas, tanto del mundo del bushi en general, como de las artes marciales japonesas en particular, y se analiza el surgimiento y desenvolvimiento del sistema educativo del samurái. / Our research aims to characterize bushi (武士) culture as an integrated and internally differentiated system. This characterization is based on the study of the process of its historical development, formation and integration of its various components, from the end of the Heian period. We want to show along these stages its interaction with other cultures and society as a conglomeration of social relations. Of particular interest for our study are structural and functional changes experienced by the bushi culture within the framework of Tokugawa society and its further destination from the great social changes of the Meiji era to the present. Closely related to this, one particular aspect of our research is the study of the historical development of Japanese martial arts, and their cultural performance. Our doctoral thesis, besides the introduction and conclusions, consists of five chapters: the first examines the historical origins of the bushi warriors; the second, the establishment of the historical precedents of their culture during the Kamakura period; the third, the consolidation of bushi culture during the Muromachi period; the fourth, the development of combative technique or bujutsu (武術) during the Sengoku period (戦 国), in transit to the Edo period; and the fifth, the metamorphosis, experienced by that culture, consolidated in the Muromachi period, when it starts functioning in the frames of Tokugawa society, during a long period of peace, as well as in the bakumatsu (幕末) period with the arrival in Japan of the representatives from powerful countries of Europe and North America. The conceptual background of our doctoral thesis is the analysis of notions commonly used in the academic literature such as “warrior class”, “samurai class”, “buke society” (buke shakai [武家社会]) and “martial art”. Collaterally, throughout our thesis we make a historical-morphological study of Japanese martial arts and the main regularities of its development. Materials have been used primarily written in Japanese by both contemporary and ancient authors, among these, some codes of buke clans (武家家訓), two of which are examined and translated as part of the third chapter. To the extent that culturological approach, as a complement of the sociological one, aims to study the role of individuals in history when consciously trying to manage social processes, throughout our thesis we study several representative personalities of both bushi world in general and Japanese martial arts as well, and, in relation to this, we analyze the emergence and development of the educational system of the samurai.

Aquesta investigació es centra en reconstruir la història del Canal d’Aragó i Catalunya, inicialment denominat Canal de Tamarit de Llitera, des dels seus primers projectes fins la seva construcció i posada en funcionament a partir de fonts molt diverses (memòries i projectes tècnics, disposicions legislatives, fulletons propagandístics, informes jurídics, articles periodístics, etc.). Els resultats indiquen que en els seus inicis sols buscava garantir les collites de la comarca de la Llitera, després fracassaren diverses iniciatives privades que esperaven obtenir grans beneficis abastint de cereals al mercat barceloní i, en darrer lloc, jugà un paper clau en la creixent implicació de l’Estat espanyol en el procés de modernització agrària mitjançant la política de foment als regs. L’arribada de l’aigua no fou la panacea que va resoldre la “qüestió agrària” que molts esperaven. No obstant, permeté un sensible increment de la producció agrícola i potencià una creixent articulació econòmica i espacial de la zona regable. / Esta investigación se centra en reconstruir la historia del Canal de Aragón y Cataluña, inicialmente llamado Canal de Tamarite de Litera, desde sus primeros proyectos hasta su construcción y puesta en funcionamiento a partir de fuentes muy diversas (memorias y proyectos técnicos, disposiciones legislativas, folletos propagandísticos, informes jurídicos, artículos periodísticos, etc.). Los resultados indican que en sus inicios solo buscaba garantizar las cosechas de la comarca de la Litera, después fracasaron diversas iniciativas privadas que esperaban obtener grandes beneficios abasteciendo de cereales el mercado barcelonés y, por último, jugó un papel clave en la creciente implicación del Estado español en el proceso de modernización agraria a través de la política de fomento a la irrigación. La llegada del agua no fue la panacea para resolver la “cuestión agraria” que muchos esperaban. Sin embargo, permitió un sensible incremento de la producción agrícola y potenció una progresiva articulación económica y espacial de la zona regable. / This research focuses on reconstructing the history of the Canal of Aragon and Catalonia, initially called Tamarite de Litera Canal, in the years between the first projects, the construction and the start up. A wide range of documentary sources has been used: technical memories and projects, legislative orders, advertising leaflets, legal pleas, newspaper articles, etc. The evidence points out that initially its mere use was only to ensure the crops of the Litera area. Later, some private enterprises which wanted to obtain big benefits by means of providing Barcelona market with cereals failed, and finally it had a key role in the growing involvement of the Spanish Government in the agricultural modernization process through foster the irrigation policy. The results demonstrate that the water arrival was not the expected panacea to solve the "agrarian question". Nevertheless, the Canal allowed a noticeable increase of the agricultural production and it enhanced progressive economic and spatial articulation of the irrigated area.

La sequera, una amenaça natural i insidiosa, és un fenomen complex que involucra processos climàtics i genera grans impactes ambientals i socioeconòmics. En els últims anys l’interès en el seguiment i en els efectes de les sequeres ha incrementat a causa de les situacions climàtiques extremes esdevingudes. Aquests episodis de sequera tenen implicacions sobre moltes Societal Benefit Areas (SBAs) abordades pel GEOSS (Global Earth Observation Systems of Sytems) de manera que es genera una interconnexió entre les diferents disciplines, com per exemple la sostenibilitat agrícola, la seguretat alimentaria, les funcions i serveis dels ecosistemes, la biodiversitat, les reserves de carboni, els recursos hídrics i els incendis forestals, entre d’altres. Segons el cinquè i últim informe publicat pel Grup Intergovernamental d’ Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les projeccions de futur indiquen una disminució de les precipitacions en la conca Mediterrània que, juntament amb temperatures més càlides, pot desencadenar més episodis de sequera i reduir la disponibilitat d’aigua tant per sistemes naturals com per recursos humans. Tot i que la recerca en sequera progressa adequadament, el fenomen encara no està prou ben caracteritzat i per tant la gestió adequada d’aquest tipus d’esdeveniments i de les seves conseqüències encara es fa difícil. Per exemple, a l’Espanya Peninsular la sequera és un fenomen recurrent que en les últimes dècades ha causat importants impactes naturals i socioeconòmics. D’altra banda, la Península Ibèrica Espanyola és un cas d’estudi prou interessant atesa la seva situació a la conca Mediterrània i pel seu complex i heterogeni territori. Amb quasi el 90 % de la seva superfície (35 % dedicada al sector agrícola i un 55 % a boscos) amenaçada per la sequera, la caracterització espacio-temporal de la sequera en aquesta àrea és fonamental pel seguiment, previsió i gestió de les seves conseqüències. Les dades climàtiques i la teledetecció són el nucli de la present tesi, la qual contribueix al coneixement dels patrons espacials multitemporals de les sequeres a la Península i els seus efectes, des de la perspectiva de la Ciència de la Informació Geogràfica. En aquesta tesi s’aborda la identificació i caracterització de la sequera a diferents escales espacio-temporals i es demostra la necessitat d’un nou marc conceptual on la sequera forestal tingui el seu reconeixement. També contribueix a un millor coneixement dels episodis passats de sequeres a la Península Ibèrica Espanyola i dels seus possibles desencadenants gràcies al desenvolupament d’una nova base cartogràfica climàtica (precipitació i temperatura) i de sequera (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) per al període 1950- 2012, a 8 escales temporals diferents, que inclou més de 14 000 mapes continus a una resolució espacial de 100 m. Les anàlisis dels mapes de sequera continus a nivell espacial i temporal ofereixen una visió espacial innovadora de la sequera que permet identificar la distribució espacial de les zones més afectades i quantificar la intensitat i l’extensió temporal d’aquestes, sovint revelant com a àrees afectades aquelles que no s’esperava i per tant suggerint una revisió de les unitats climàtiques actualment definides per l’àrea. Aquest enfocament multidimensional permet seguir la dinàmica espacio-temporal de les sequeres, les anomenades sequeres en moviment, i facilita la identificació d’esdeveniments simultanis, la present en un moment donat i la resident d’un episodi anterior, en l’espai i el temps. Les tendències de les sèries temporals del SPEI a diferents escales temporals ha identificat un canvi de règim sobtat entre el 1979 i el 1981 que afecta la part central i de l’est de la Península Ibèrica, i que és anticipat per senyals d’alerta de forma consistent. L’Oscil·lació Multidecadal Atlàntica (AMO) n’ha resultat ser el predictor més significatiu. L’avaluació dels impactes d’aquest canvi abrupte en la fixació de carboni dels boscos mediterranis de Pinus halepensis identifiquen disminucions significatives en els guanys de les reserves de carboni en la majoria de parcel·les forestals avaluades. Tanmateix, els patrons de sequera basats en clima no poden explicar l’estat real de la vegetació. En canvi, les observacions remotes de satèl·lit proporcionen una visió complementaria amb una gran cobertura espacial i temporal de les condicions de sequera en la vegetació. Així doncs, s’ha calculat i usat diversos índexs de vegetació derivats del sensor MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) com a possibles indicadors de paràmetres de l’estat fisiològic de la vegetació dels boscos. L’anàlisi exploratòria basada en series temporals de dades de clima i índexs de vegetació de MODIS mostra les capacitats de la integració d’ambdós tipus de dades a l’hora d’identificar i caracteritzar els patrons de sequera en els boscos a diferents escales temporals. Per exemple, els índexs de vegetació que tenen en compte la temperatura presenten una correlació de R2~0.56 amb SPEI en escales temporals més curtes, mentre que si s’examinen escales temporals més llargues (al voltant d’un any) les correlacions més altes es troben amb els índexs que tenen en compte verdor i contingut d’aigua de la vegetació. Aquesta resultats mostren la robustesa de la integració de les dades de teledetecció i del SPEI i el sentit d’usar aquest últim índex en estudis de detecció de sequeres previs als que contemplen dades de teledetecció. Finalment, s’ha desenvolupat un nou algorisme per tal de generar compostos de reflectàncies de 8 dies a partir d’imatges diàries, basat en una correcció topogràfica i una aproximació geostadística, amb la finalitat de millorar l’heterogeneïtat espacial que presenta el producte de 8 dies actual de MODIS (MOD09A1). Els resultats mostren que aquest nou producte, no només millora en gran mesura el producte actual sinó que també presenta una alta correlació amb els productes obtinguts mitjançant compostos del producte diari (MOD09GA), esdevenint un possible substitut d’aquest en processaments que requereixin molt de temps de càlcul. En resum, la investigació duta a terme en aquesta tesi avança en diversos aspectes de l’estudi de la sequera, tant a nivell climàtic com a nivell forestal, i consolida un avenç en la investigació d’aquests fenòmens. / Drought, an insidious natural hazard, is a complex phenomenon involving climate processes that has large environmental and socioeconomic impacts. In recent years there has been an increasing interest in droughts effects and monitoring due to the current situations of extreme climatic events. Such drought events have implications on many of the Societal Benefit Areas (SBAs) that GEOSS (Global Earth Observation System of Systems) addresses; and this phenomenon set up an interconnection between different fields, such as agriculture sustainability, food security, ecosystem functions and services, biodiversity, carbon stocks, water resources, and wildfires, among others. According to the recently published IPCC 5th Assessment Report, a decrease in precipitation coupled with warmer temperatures associated to drought events is projected especially in the Mediterranean Basin, which will result in reductions on water availability for natural and agricultural systems and human needs. Although research on drought is progressing, the phenomenon is still not well understood, and this fact makes difficult to adequately manage this type of events and their derived consequences. For instance, in the Spanish Iberian Peninsula droughts are recurring phenomena which in recent decades have led to major natural and socioeconomic impacts. Moreover, the Spanish Iberian Peninsula is an interesting case study due to its situation in the Mediterranean Basin and its heterogeneous complex territory. With around 90 % of its land surface (35 % agriculture and 55 % forest areas) highly threatened by droughts, understanding the spatial and temporal characteristics of drought in this area is essential for monitoring, forecasting and managing of its consequences. Both climate and remote-sensing data are the core of this thesis that wants to contribute to the knowledge of the multitemporal spatial patterns of droughts in the Iberian Peninsula and their effects, especially on forests, from a Geographic Information Science perspective. This thesis addresses drought identification and characterization at different spatiotemporal scales and demonstrates the need for a new conceptual framework where forest drought has its own recognition. A better understanding of past droughts events affecting the Spanish Iberian Peninsula and their possible drivers has been achieved through the development of a monthly climate (precipitation and temperature) and drought (Standardized Precipitation Index- SPI and Standardized Precipitation Evapotranspiration Index- SPEI) cartographic Big Data base for the period 1950-2012 at 8 different timescales, which includes more than 14 000 continuous maps at a detailed spatial resolution of 100 m. The analyses of spatiotemporally continuous SPEI maps offers an innovative spatial vision of drought, identifies the spatial distribution of most affected areas, and quantifies the intensity and time extent of drought events, often unveiling areas more affected than previously expected and suggesting new future climatic units for the area. This multidimensional approach has enabled monitoring the spatiotemporal dynamics evolution of droughts, the so-called drought moving waves, which facilitates the identification of several simultaneous present and long-term drought events. Trends of SPEI time-series at different timescales identifies an abrupt regime shift between 1979 and 1981 affecting the central-eastern part of the Iberian Peninsula, which was consistently anticipated by early warning signals. The analysis indicates that the Atlantic Multidecadal Oscillation (AMO) is the strongest predictor of the shift. The evaluation of potential impacts of drought regime shifts in forest carbon sequestration of Mediterranean Pinus halepensis forests has also resulted in reduction in carbon stock accumulation rates in most of the evaluated areas. However, climate-based patterns do not entirely explain the real state of vegetation. Instead, satellite observations potentially provide a complementary view with greater spatial and temporal coverage of drought conditions. Therefore, vegetation indices derived from MODIS (MODerate-resolution Imaging Spectoradiometer) sensor has been calculated as possible indicators of physiological forest parameters. An exploratory analysis based on time-series of climate and MODIS data has been carried out showing the capabilities of integrated climate and remote-sensing data to identify and characterize drought patterns on forests at different timescales. For instance, remote-sensing temperature indices exhibit R2~0.56 with SPEI at the shortest timescales, while when examining timescales of about 1 year, the higher correlations are found with water and vegetation indices (R2~0.38). These results show both the robustness of SPEI and remote-sensing data working together, and the sense of using SPEI for pre-remotesensing drought studies. Finally, a new methodology for generating MODIS 8-day surface reflectance products based on a topographic correction and a geostatistical analysis approach has been developed in order to address several issues related to the spatial heterogeneity of current MODIS 8-day composites (MOD09A1). Results show that this new product not only greatly improves the current product, but also presents a high monthly correlation with products obtained by the compilation of the daily product (MOD09GA), being a possible substitute of high processing time analysis of daily products. In summary, the research carried out in this thesis covers many aspects of drought studies, meteorological studies and forest studies, consolidating progress in the investigation of the drought phenomenon.

Tal i com apunta el títol, la tesi El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa és un treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític. / The thesis entitled El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918). Afirmació, lluita i festa is a research about the May Day from the first celebration, in 1890, to the end of the First World War, in 1918. This period was the time which May Day became the day of the working class and the kind of celebration was defined, a struggle day or a holiday day. The way to celebrate this day was defined by who played the main role this day, the working class. Working Class in Catalonia were influenced by three main ideologies: Socialist Marxists, Anarchism and Republicanism. Every one of them represented tree different ways to celebrated May Day, which are based by the vision of the day, one struggle day, Anarchism stance, or a demand day and holiday, Socialism and Republicanism stance. Also the local realities affected the May Day celebration because of the different situations which working local class had to affronter. Barcelona as centre of industrial and power decision is the reference from the working class movement; Sabadell, Manresa or Mataró have a significant industry, based on cotton the first and the textile the two last, with a valuable labour movement working for their permanence and near of Anarchism the first town and the Socialism and Republicanism the lasts; others towns were relevant during the first industrialisation but in the 1880s came into a very important crisis, which was a cause for the weakening of their local working class, in this situation was Sant Feliu or Palafrugell, situated in Baix Empordà, from the region named Muntanya towns like Vic o Olot or Igualada, from the inner of Catalonia; and towns as Ripoll, Figueres or Tortosa were hardly industrialized. The type of industry, new industry or crisis industry, the geographical situation, near or far away from Barcelona, and the relationship between the different sectors of local society determined the situation of the local working class and as result on the Mai Day, because the worker was who played a leading role this day. This is the reason that makes Mai Day a symbol of the working movement. The day became a referent of the past and of the future. During this day the workers have the time and the space of their towns at their disposal. They take up the central town, a space from which they are excluded the rest of the year. At the same time, around the day set up a system of symbols news or shared: banner, slogans, songs, acts, programs... All of them give a meaning to the Mai day.

Aquest treball representa la culminació d'una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l'entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi. L'arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L'enfocament interdisciplinari i diacrònic i l'anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals i de geolocalització com el GPS, la reconstrucció fotgramètrica i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) s'han utilitzat extensament en la documentació del registre arqueològic. Les Bases de Dades i els SIG han servit de plataforma d'integració i anàlisis de les dades recollides. El massís del Montseny, declarat reserva de la biosfera per la UNESCO, és avui en dia un mosaic dels diversos paisatges que trobem en les muntanyes de l'entorn del mediterrani. Com tota la regió mediterrània es tracte de paisatges antropitzats, en la formació dels quals hi han intervingut les activitats humanes, les traces de les quals trobem a vegades integrades en el paisatge del present. En l'estudi que presentem a continuació s'ha realitzat un recull d'elements que permeten estudiar la dinàmica del poblament des de la prehistòria fins al període actual. S'han realitzat treballs de prospecció arqueològica en dos sectors (àrees supraforestals i al peu del massís) representatius dels diversos tipus de paisatge. En el sector del peu de la vessant s'han estudiat també perfils lito-estratigràfics d'una àrea concreta. Així mateix s'ha fet una aproximació a l'arqueomorfologia del territori a partir de l'estudi de la xarxa viària. A partir d'aquest conjunt de resultats s'ha traçat un recorregut per les dinàmiques històriques del massís del Montseny entre la prehistòria i l'edat mitjana, intentant obrir el debat sobre l'impacte de cada període en el procés de formació dels paisatges culturals. Així mateix, s'ha analitzat la relació de les traces de cada període arqueològic amb els diversos paisatges de cara a comprendre els valors històrico-culturals de diversos sectors del massís. / Este trabajo significa la culminación de un proceso de investigación dedicado al paisaje como elemento cultural y vía de ayuda para la comprensión del entorno de las sociedades contemporáneas por medio de la historia de las interacciones sociedad-medio. La arqueología del paisaje ha proporcionado las herramientas teóricas i metodológicas para emprender esta investigación: El enfoque indisciplinar i diacrónico y el análisis multiescala han constituido el marco referente. El vaciado bibliográfico, documental y de inventarios patrimoniales, la cartografía antigua, las prospecciones y sondeos arqueológicos y los estudios arqueomorfológicos y geomorfológicos del territorio han sido los materiales y técnicas empleados en este trabajo. Tecnologías digitales y de geolocalización como el GPS, la reconstrucción fotogramétrica y los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido utilizados extensamente en la documentación del registro arqueológico. Las Bases de Datos y los SIG se han empleado como plataforma de integración y análisis de los datos colectados. El macizo del Montseny, declarado reserva de la biosfera por la UNESCO, es hoy en día un mosaico de los paisajes que podemos encontrar en la montañas de la cuenca mediterránea. Como en toda esta región, son paisajes antropizados, en la formación de los cuales han intervenido también las actividades humanas. Las trazas de estas actividades pueden encontrarse integradas en el paisaje actual. En el estudio presentado se ha reunido un conjunto de elementos que permiten analizar la dinámica del poblamiento entre la prehistória y el período actual. Se han llevado a cabo trabajos de prospección arqueológica en dos sectores (áreas supraforestales y del pie del macizo) representativos de los diversos tipos de paisaje. En la parte basal se han estudiado perfiles litoestratigráficos de un sector concreto. Así mismo, se ha hecho una aproximación a la arqueomorfología del territorio por medio del estudio de la red viaria. Partiendo de este conjunto de resultado se ha ensayado un recorrido por las dinámicas históricas del macizo del Montseny entre la prehistoria y los inicios de la edad media. Con esto se ha buscado abrir el debate sobre el impacto de cada período en el proceso de formación de los paisajes culturales. En este sentido, se ha analizado la relación de las trazas de cada período arqueológico con los distintos tipos de paisaje también como vía para comprender sus valores histórico-culturales. / This PhD dissertation aims to show how landscapes are cultural elements that can aid in the understanding of the environment of contemporary society through the history of past human-environment interactions. Landscape archaeology has provided the theoretical and methodological basis necessary for the successful completion of this research: The use of a long-term perspective, an inter-disciplinary approach and the use of different, complementary, spatial approaches (from micro-regional to regional) has constituted the methodological basis. The combination of historical data (through archive research and the analysis of edited sources), archaeological and heritage data available in institutional records and in published sources, ancient cartography, archaeomorphological and geomorphological analysis and archaeological survey, geoarchaeological profiling and excavation has formed a suitable inter-disciplinary methodology. The use of digital software such as GPS, photogrammetric reconstruction and Geographic Information Systems (GIS) has been extensively employed for the recording of features of archaeological interest. Databases and GIS also had a prominent role in the integration and analysis of all the information generated by the previously exposed techniques. Montseny Massif, a UNESCO Biosphere Reserve, is today a mosaic integrating the diverse landscapes characteristic of Mediterranean mountains. As such, it is a deeply humanised environment, developed through millennia through the interaction of many factors. Perhaps the most important of those, in terms of its capacity to modify the environment, are human activities, whose traces are often integrated in the massif’s contemporary landscape. In this dissertation a series of historic elements have been documented, which allow to understand settlement patterns and population dynamics from prehistory to the middle ages. Intensive surveying has been carried out in two sectors (supra-forestal areas and lower slopes) assumed to be representative of the different landscape types of the massif. In the lower slopes geoarchaeological profiling of slope sediments have also been studied and an archaeomorphologic analysis of the road network of the study area has also been carried out. The conjunction of all these data has allowed to reconstruct the long-term dynamics of human-environment relations in the Montseny Massif from prehistory to the middle ages enabling the development of a discussion on the influence of every historic phase in the development of cultural landscapes. In this regard, the relationship between the traces of past-human activity and landscape change has been analysed in order to understand the historic and cultural value of the different sectors of the massif.

La principal aportación de esta tesis es el análisis de los conflictos lingüísticos que existen en la situación de multilingüismo de Marruecos, poniéndolo en relación con el pasado colonial y las diferencias sociales presentes en la sociedad marroquí. La tesis está enfocada en términos históricos en la medida en que presenta una historia socio-lingüística, desde un enfoque crítico, de Marruecos como Estado-nación independiente, con todas las transformaciones y cambios sociales y políticos que conoció. Se examina asimismo como dichos cambios pudieron influir en el modelo sociolingüístico y de política lingüística implantados por el estado marroquí para la gestión de la diversidad lingüística y de las prácticas lingüísticas, en general. Este enfoque histórico, considera el objeto del análisis como un proceso social en términos discursivos.Como fase previa al análisis de los discursos, la tesis ofrece un estudio sobre la complejidad sociolingüística actual de Marruecos y su vinculación con los procesos socio-históricos. En dicho estudio se analiza el estatus social y político de las distintas variedades lingüísticas presentes y las relaciones que se dan entre ellas.Tras este examen sociolingüístico, la tesis ofrece un profundo análisis crítico a distintos discursos que pertenecen a formaciones discursivas, asociadas a ideologías y reivindicaciones en conflicto. Dicho análisis se centra en la representación de las lenguas e identidades, la diversidad y políticas lingüísticas, además, del valor que se les atribuye a todos estos aspectos en los distintos discursos que circulan en el mercado lingüístico de Marruecos: discurso dominante anterior, nuevo discurso dominante, incluido el legislativo, y el discurso alternativo amazigue. Por último, este trabajo hace referencia a las consecuencias sociales y políticas en las que deriva la imposición de un orden y una política lingüística por el poder estatal, y a las vías de resolución del conflicto, en relación con el planteamiento elegido. Dichas vías abarcan desde aspectos sociales, tales como la democratización lingüística (que es también social y política). Y el reconocimiento y oficialización de las lenguas que históricamente se han construido como subordinadas y minoritarias (árabe marroquí y amazigue). / The main contribution of this PhD thesis is the analysis of linguistic conflicts taking place in the Moroccan situation of multilingualism. These linguistic conflicts are here related to the colonial past of the country and the social differences found in the Moroccan society nowadays.The thesis is approached from a historical and critical point of view, to the point that the sociolinguistic history of Morocco, as an independent nation-state, together with all the transformations and socio-political changes known there, are presented. It is also examined the way in which those changes could have had an incidence in the sociolinguistic model and the linguistic policy implemented by the Moroccan state in order to manage the linguistic diversity and its general practices. This historical approach considers social and discursive processes as its object of analysis.Before analysing discourses, a study about the current sociolinguistic complexity in Morocco and its link to socio-historical processes is offered. Through this study, the socio-political status of every linguistic variety used in the country is analysed, as well as the relationship among all them.After this sociolinguistic revision, this work presents an in-depth critical analysis of the different discourses coming from socio-discursive groups associated to ideologies and claims in conflict. At this stage, the analysis focuses on the representation of languages and identities, on the one hand, and of the linguistic diversity and policies, on the other. Values ascribed to all these issues are also examined through the different discourses circulating within the Moroccan linguistic market: specifically, the previous dominant, the current dominant -including the legislative one- and an alternative amazigh discourses.Finally, the thesis contributes to reveal the socio-political consequences derived from the linguistic order and policy imposed by the state supremacy, as well as the solution channels to the conflict. Those channels cover social and political steps, such as a linguistic democratization or the achievement of recognition and official status by the historically dominated and subordinated languages (i.e. Moroccan Arabic and amazigh).