[ES] Tanto la cantidad como la tipología de los ciberataques va en aumento día a día y la tendencia es que continúen creciendo de forma exponencial en los próximos años. Estos ciberataques afectan a todos los dispositivos, independientemente de si su propietario es un particular (o ciudadano), una empresa privada, un organismo público o una infraestructura crítica y los objetivos de estos ataques son muchos, desde la solicitud de una recompensa económica hasta el robo de información clasificada. Dado este hecho, los individuos, las organizaciones y las corporaciones deben tomar medidas para prevenirlos y, en caso de que en algún momento los reciban, analizarlos y reaccionar en caso de que fuese necesario.
Cabe destacar que aquellos ataques que buscan ser más eficientes, son capaces de ocultarse un largo tiempo, incluso después de sus acciones iniciales, por lo que la detección del ataque y el saneamiento del sistema puede llegar a dificultarse a niveles insospechados o, incluso, no tenerse la certeza de que se ha hecho correctamente.
Para prevenir, analizar y reaccionar ante los ataques más complejos, normalmente conocidos como ataques de día cero, las organizaciones deben tener ciberespecialistas conocidos como cazadores de amenazas. Éstos son los encargados de monitorizar los dispositivos de la empresa con el objetivo de detectar comportamientos extraños, analizarlos y concluir si se está produciendo un ataque o no con la finalidad de tomar decisiones al respecto.
Estos ciberespecialistas deben analizar grandes cantidades de datos (mayormente benignos, repetitivos y con patrones predecibles) en cortos periodos de tiempo para detectar ciberataques, con la sobrecarga cognitiva asociada. El uso de inteligencia artificial, específicamente aprendizaje automático y aprendizaje profundo, puede impactar de forma notable en el análisis en tiempo real de dichos datos. Además, si los ciberespecialistas son capaces de visualizar los datos de forma correcta, éstos pueden ser capaces de obtener una mayor consciencia situacional del problema al que se enfrentan.
Este trabajo busca definir una arquitectura que contemple desde la adquisición de datos hasta la visualización de los mismos, pasando por el procesamiento de éstos y la generación de hipótesis acerca de lo que está sucediendo en la infraestructura monitorizada. Además, en la definición de la misma se deberá tener en consideración aspectos tan importantes como la disponibilidad, integridad y confidencialidad de los datos, así como la alta disponibilidad de los distintos componentes que conformen ésta. Una vez definida la arquitectura, este trabajo busca validarla haciendo uso de un prototipo que la implemente en su totalidad. Durante esta fase de evaluación, es importante que quede demostrada la versatilidad de la arquitectura propuesta para trabajar en diferentes casos de uso, así como su capacidad para adaptarse a los cambios que se producen en las distintas técnicas de aprendizaje automático y aprendizaje profundo. / [CA] Tant la quantitat com la tipologia dels ciberatacs va en augment dia a dia i la tendència és que continuen creixent de manera exponencial en els pròxims anys. Aquestos ciberatacs afecten a tots els dispositius, independentment de si el seu propietari és un particular (o ciutadà), una empresa privada, un organisme públic o una infraestructura crítica i els objectius d'aquestos atacs són molts, des de la sol·licitud d'una recompensa econòmica fins al robatori d'informació classificada. Donat aquest fet, els individus, les organitzacions i les corporacions deuen prendre mesures per a previndre'ls i, en cas que en algun moment els reben, analitzar-los i reaccionar en cas que fora necessari.
Cal destacar que aquells atacs que busquen ser més eficients, són capaços d'ocultar-se un llarg temps, fins i tot després de les seues accions inicials, per la qual cosa la detecció de l'atac i el sanejament del sistema pot arribar a dificultar-se a nivells insospitats o, fins i tot, no tindre's la certesa que s'ha fet correctament.
Per a previndre, analitzar i reaccionar davant els atacs més complexos, normalment coneguts com a atacs de dia zero, les organitzacions han de tindre ciberespecialistes coneguts com caçadors d'amenaces. Aquestos són els encarregats de monitoritzar els dispositius de l'empresa amb l'objectiu de detectar comportaments estranys, analitzar-los i concloure si s'està produint un atac o no amb la finalitat de prendre decisions al respecte.
Aquestos ciberespecialistes han d'analitzar grans quantitats de dades (majoritàriament benignes, repetitives i amb patrons predictibles) en curts períodes de temps per a detectar els ciberatacs, amb la sobrecàrrega cognitiva associada. L'ús d'intel·ligència artificial, específicament aprenentatge automàtic i aprenentatge profund, pot impactar de manera notable en l'anàlisi en temps real d'aquestes dades. A més, si els ciberespecialistes són capaços de visualitzar les dades de manera correcta, aquestos poden ser capaços d'obtindre una major consciència situacional del problema al qual s'enfronten.
Aquest treball busca definir una arquitectura que contemple des de l'adquisició de dades fins a la visualització d'aquestes, passant pel processament de la informació recol·lectada i la generació d'hipòtesis sobre el que està succeint en la infraestructura monitoritzada. A més, en la definició de la mateixa s'haurà de tindre en consideració aspectes tan importants com la disponibilitat, integritat i confidencialitat de les dades, així com la alta disponibilitat dels diferents components que conformen aquesta. Una volta s'hatja definit l'arquitectura, aquest treball busca validar-la fent ús d'un prototip que la implemente íntegrament. Durant aquesta fase d'avaluació, és important que quede demostrada la versatilitat de l'arquitectura proposada per a treballar en diferents casos d'ús, així com la seua capacitat per a adaptar-se als canvis que es produïxen en les diferents tècniques d'aprenentatge automàtic i aprenentatge profund. / [EN] Both the number and type of cyber-attacks are increasing day by day and the trend is that they will continue to grow exponentially in the coming years. These cyber-attacks affect all devices, regardless of whether the owner is an individual (or citizen), a private company, a public entity or a critical infrastructure, and the targets of these attacks are many, ranging from the demand for financial reward to the theft of classified information. Given this fact, individuals, organisations and corporations must take steps to prevent them and, in case they ever receive them, analyse them and react if necessary.
It should be noted that those attacks that seek to be more efficient are able to hide for a long time, even after their initial actions, so that the detection of the attack and the remediation of the system can become difficult to unsuspected levels or even uncertain whether it has been done correctly.
To prevent, analyse and react to the most complex attacks, usually known as zero-day attacks, organisations must have cyber-specialists known as threat hunters. They are responsible for monitoring the company's devices in order to detect strange behaviours, analyse it and conclude whether or not an attack is taking place in order to make decisions about it.
These cyber-specialists must analyse large amounts of data (mostly benign, repetitive and with predictable patterns) in short periods of time to detect cyber-attacks, with the associated cognitive overload. The use of artificial intelligence, specifically machine learning and deep learning, can significantly impact the real-time analysis of such data. Not only that, but if these cyber-specialists are able to visualise the data correctly, they may be able to gain greater situational awareness of the problem they face.
This work seeks to define an architecture that contemplates from data acquisition to data visualisation, including data processing and the generation of hypotheses about what is happening in the monitored infrastructure. In addition, the definition of the architecture must take into consideration important aspects such as the availability, integrity and confidentiality of the data, as well as the high availability of the different components that make it up. Once the architecture has been defined, this work seeks to validate it by using a prototype that fully implements it. During this evaluation phase, it is important to demonstrate the versatility of the proposed architecture to work in different use cases, as well as its capacity to adapt to the changes that occur in the different machine learning and deep learning techniques. / Aragonés Lozano, M. (2024). Threat Hunting basado en técnicas de Inteligencia Artificial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204427
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/204427 |
| Date | 23 May 2024 |
| Creators | Aragonés Lozano, Mario |
| Contributors | Esteve Domingo, Manuel, Pérez Llopis, Israel, Universitat Politècnica de València. Departamento de Comunicaciones - Departament de Comunicacions |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0035 seconds