L'objectiu d'aquesta tesi és obrir la caixa negra de la creativitat i millorar el coneixement de com s'ha de gestionar en les organitzacions. De fet, gestionar la creativitat a les organitzacions requereix no tan sols comprendre què és la creativitat i els mecanismes que permeten que la creativitat aflori i es transformi en productes comercialitzables, sinó també identificar les pràctiques que poden ajudar les empreses a atraure i a retenir els qui tenen més bon potencial creatiu. A aquest efecte, s'estructura en cinc capítols. El capítol 1 examina la metodologia de la tesi i descriu detalladament les preguntes, el procés i el disseny de la recerca així com la industria cultural com a camp de recerca. El capítol 2 és un estudi conceptual que revisa la bibliografia sobre la creativitat, cercant d'aclarir les definicions. L'estudi analitza 94 definicions seleccionades després de consultar 50 llibres i 462 articles publicats en journals de gestió entre 1990 i 2008, i hi aplica la metodologia d'anàlisi de continguts. Els resultats assenyalen que, en general, són d'acceptació general sis categories conceptuals de creativitat: la creació, la síntesi, el resultat, la modificació, les interaccions i la implicació (engagement). S'analitzen amb profunditat totes aquestes categories conceptuals i els seus elements definidors. El capítol 3 busca identificar els mecanismes socials que permeten disciplinar una passió creativa i convertir-la en productes culturals que arribin al mercat. Proposa un marc teòric multinivell, centrat en dos conjunts de mecanismes: (1) els rols que encenen la creativitat (creativity-igniting roles), que activen l'esforç creatiu, i (2) les relacions que optimitzen la creativitat (creativity-enhancing relationships), que posen en relació els creadors individuals amb les firmes creatives. L'estudi es basa en la teoria de rols i en una orientació a la coordinació basada en els rols (Bechky, 2006), i agrupa quatre rols essencials que engloben les activitats bàsiques del procés de convertir la passió creativa en productes culturals: creador, emprenedor, integrador i patrocinador. S'utilitza la perspectiva relacional de l'activitat creativa per manifestar la importància de les relacions que optimitzen la creativitat en posar en relació els creadors individuals amb les empreses dedicades a la producció de productes culturals. Els mecanismes socials s'il·lustren amb tres casos d'estudi d'empreses que pertanyen a sectors culturals que segueixen diferents orientacions a l'hora de convertir la passió en productes. El capítol 4 se centra bàsicament en les pràctiques de gestió dels recursos humans (HRM) que permeten a les empreses atraure i retenir els empleats creatius. En conseqüència, aquest estudi proposa un marc conceptual i analitza el rol que juguen dues variables, la identitat ("qui som com a organització" - Albert i Whetten, 1985) i la imatge ("com pensen els membres de l'organització que la veuen els de fora" - Dutton et al. 1994), a l'hora d'influir en la relació entre les pràctiques de gestió dels recursos humans i la rotació. En concret, mostra que tant la identitat com la imatge poden augmentar o reduir la incidència de les pràctiques de gestió dels recursos humans sobre la rotació interna i externa. El capítol 5 conclou la tesi resumint, connectant i interpretant categories conceptuals resultat empírics. Per a concloure, proposa un marc teòric multinivell sobre com la creativitat ocorre en les organitzacions incloent tant els mecanismes socials com les practiques de gestió de recursos humans. / El objetivo de esta tesis es abrir la caja negra de la creatividad y mejorar el conocimiento de cómo se debe gestionar en las organizaciones. Conseguir este objetivo requiere primero, aclarar qué es la creatividad y cuáles son los elementos que la constituyen; segundo, investigar los mecanismos específicos que permiten que la creatividad se desarrolle y sea disciplinada y transformada en un producto comercializable y tercero, identificar las prácticas que ayuden a las empresas a retener talentos creativos. A tal efecto, esta tesis se estructura en cinco capítulos. El capítulo 1 examina la metodología de la tesis y describe en detalle las preguntas, el proceso y el diseño de investigación, así como la industria cultural como campo de investigación. El capítulo 2 revisa la bibliografía sobre la creatividad e investiga distintas definiciones de este término para aclarar sus categorías conceptuales: de hecho, a pesar de los numerosos intentos de definir la creatividad, falta claridad sobre su definición. Por lo tanto, el estudio analiza 94 definiciones seleccionadas tras consultar 50 libros y 462 artículos publicados en journals de gestión entre 1990 y 2008, y les aplica la metodología de análisis de contenidos. Los resultados señalan que, en general, son de aceptación general seis categorías conceptuales de creatividad: la creación, la síntesis, el resultado, la modificación, las interacciones y el engagement. Se analizan en profundidad todas estas categorías conceptuales y sus elementos definidores. El capítulo 3 busca identificar los mecanismos sociales que permiten disciplinar una pasión creativa y convertirla en productos culturales que lleguen al mercado. Avanza un marco teórico multinivel, centrado en dos conjuntos de mecanismos: (1) los roles que encienden la creatividad (creativity-igniting roles), que activan el esfuerzo creativo, y (2) las relaciones que optimizan la creatividad (creativity-enhancing relationships), que ponen en relación a los creadores individuales con las firmas creativas. El estudio se basa en la teoría de roles y en una orientación a la coordinación basada en los roles (Bechky, 2006), y agrupa cuatro roles esenciales que engloban las actividades básicas del proceso de convertir la pasión creativa en productos culturales: creador, emprendedor, integrador y patrocinador. Se usa la perspectiva relacional de la actividad creativa para manifestar la importancia de las relaciones que optimizan la creatividad al poner en relación a los creadores individuales con las empresas dedicadas a la producción de productos culturales. Los mecanismos sociales se ilustran mediante tres casos de estudio de empresas pertenecientes a sectores culturales que siguen distintas orientaciones para convertir la pasión en productos. El capítulo 4 se centra básicamente en las prácticas de gestión de los recursos humanos (HRM) que permiten a las empresas atraer y retener a sus empleados creativos. El capítulo propone un marco conceptual y analiza el rol que juegan dos variables, la identidad ("quiénes somos como organización" - Albert y Whetten, 1985) y la imagen ("cómo piensan los miembros de la organización que la ven los de fuera" - Dutton et al. 1994), a la hora de influir en la relación entre las prácticas de gestión de los recursos humanos y la rotación. En concreto, muestra que tanto la identidad como la imagen pueden aumentar o reducir la incidencia de las prácticas de gestión de los recursos humanos sobre la rotación interna y externa. El capítulo 5 concluye la tesis resumiendo, conectando e interpretando categorías conceptuales y resultados empíricos. Para concluir, propone un marco teórico multinivel sobre cómo la creatividad ocurre en las organizaciones incluyendo tanto los mecanismos sociales como las prácticas de gestión de recursos humanos. / The objective of this dissertation is to open up the black box of creativity and improve the understanding on how it can be managed in organizations. Fulfilling this purpose requires first, clarifying what creativity is and the elements that constitute it; second, investigating the specific mechanisms that allow creativity to take place and be disciplined and transformed into marketable products and third, identifying the practices that can help companies retain creative employees. Accordingly, this research has been structured in five chapters. Chapter one overviews the dissertation's methodology and describes in detail the research questions, process, and design, as well as cultural industry as an empirical setting. Chapter two reviews the literature on creativity and examines different definitions of the term, in order to provide clarity: in fact, despite the numerous attempts to define creativity, an agreement on its definition is still to emerge. Therefore, it performs a content analysis on 94 definitions collected on 50 books and 462 articles published in selected management journals from 1990 to 2008. The results suggest that six conceptual categories on creativity enjoy general support: creation, synthesis, output, modification, interactions, and engagement. All these conceptual categories and their defining elements are analyzed in depth. Chapter three seeks to identify the social mechanisms that allow disciplining a creative passion and translating it into cultural products that reach the market. It develops theory, by advancing a multi-level theoretical framework, which focuses on two sets of mechanisms: (1) creativity-igniting roles that energize a creative endeavour, and (2) creativity-enhancing relationships that link individual creators with creative firms. The chapter builds on role theory and a role-based approach to coordination (Bechky, 2006), bringing together four essential roles that encompass core activities in the process of translating creative passion into cultural products: creator, entrepreneur, integrator, and sponsor. The relational perspective to the creative activity is used to articulate the importance of creativity-enhancing relationships that bind individual creators with companies dedicated to the production of cultural products. The social mechanisms are illustrated with insights from three case studies of companies from cultural sectors that offer distinct approaches to translating passion into products. Chapter four is a study of the human resource management practices related to creative employees' retention in a creativity-driven organization. Based on one in-depth case study pertaining to the fashion and design industry, it explores the link "HRM practices-turnover", providing evidence of the role that two variables, namely, identity ("who we are as an organization" - Albert & Whetten, 1985) and image ("how organization members think outsiders see the organization" - Dutton et al. 1994), play in affecting this relationship. Chapter five concludes the dissertation by summarizing, linking and interpreting conceptual categories and empirical results. Finally, it advances a multilevel theoretical framework on how creativity happens in organizations, including both social mechanisms and HRM practices.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9202 |
| Date | 19 October 2009 |
| Creators | Slavich, Barbara |
| Contributors | Comacchio, Anna, Svejenova, Silviya, Universitat Ramon Llull. ESADE-BS - Política d'Empresa, Direcció de Recursos Humans i Sistemes d'Informació |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0034 seconds