L’osteoporosi
és
un
trastorn
esquelètic
caracteritzat
per
una
disminució
en
la
resistència
òssia
que
predisposa
a
la
persona
que
el
pateix
a
un
risc
augmentat
de
fractura.
Els
fàrmacs
de
primera
elecció
per
al
tractament
de
l’osteoporosi
són
els
bifosfonats.
Existeixen
molts
estudis
que
informen
d’un
baix
compliment
del
tractament
amb
bifosfonats,
però
la
informació
de
què
disposem
per
a
la
resta
de
fàrmacs
de
dispensació
ambulatòria
és
escassa.
Es
va
realitzar
un
estudi
de
cohorts
retrospectiu
basat
en
la
base
de
dades
poblacional
SIDIAP.
SIDIAP
conté
informació
d’atenció
primària
i
dades
de
dispensació
farmacèutica
d’uns
5
milions
de
persones
a
Catalunya
(80%
de
la
població).
Es
van
seleccionar
tots
els
pacients
de
SIDIAP
que
van
iniciar
un
tractament
contra
l’osteoporosi
entre
l’1/1/2007
i
el
30/06/2011
i
que
no
havien
realitzat
cap
tractament
contra
l’osteoporosi
els
2
anys
anteriors.
Es
va
modelar
el
temps
entre
la
primera
prescripció
i
la
interrupció
terapèutica
(amb
una
bretxa
mínima
d’interrupció
del
tractament
de
6
mesos)
utilitzant
els
models
de
supervivència
competitiva
de
Fine&Gray.
Es
van
identificar
127.722
pacients
que
van
iniciar
qualsevol
medicament
contra
l'osteoporosi
en
el
període
d'estudi.
El
fàrmac
més
freqüentment
prescrit
va
ser
alendronat
setmanal
(N
=
55.399).
La
persistència
més
alta
va
ser
per
risedronat
mensual
(40%
de
persistència
a
l’any),
i
la
més
baixa
per
a
risedronat
diari
(7,7%
a
l’any).
La
interrupció
del
tractament
va
ser
molt
freqüent
(des
d’un
49,5%
(risedronat
mensual)
fins
un
84,4%
(risedronat
diari)),
així
com
el
canvi
de
tractament
durant
el
primer
any
(2,8%
(alendronat
setmanal)
a
10%
(alendronat
diari)).
Els
models
d’ajustament
multivariable
van
mostrar
que
només
risedronat
mensual
tenia
una
persistència
a
l’any
més
alta
que
alendronat
setmanal,
i
que
teriparatide
tenia
una
persistència
equivalent.
La
resta
de
tractaments
van
mostrar
una
persistència
menor.
Risedronat
mensual,
alendronat
setmanal
i
teriparatida
diària
són
els
fàrmacs
amb
la
persistència
més
alta.
Destaca
que
les
medicacions
orals
diàries
tenen
taxes
d’entre
un
40
i
un
60%
més
de
risc
de
discontinuació
durant
el
primer
any
en
comparació
amb
alendronat
setmanal.
Per
altra
banda,
tot
i
que
els
bifosfonats
orals
són
molt
eficaços
en
la
prevenció
de
fractures,
alguns
pacients
segueixen
fracturant-‐se
durant
el
tractament.
Vam
buscar
identificar
els
predictors
d’aquestes
aquestes
fractures
en
una
cohort
d’usuaris
incidents
de
tractament
amb
bifosfonats
orals
a
partir
de
la
mateixa
base
de
dades
SIDIAP,
que
van
iniciar
el
tractament
entre
els
anys
2006
i
2007.
Els
criteris
d'exclusió
van
ser:
Malaltia
de
Paget,
<
40
anys,
i
qualsevol
tractament
antiosteoporosis
en
l’any
previ.
Els
factors
de
risc
van
ser
definits
a
priori
i
van
incloure:
edat,
gènere,
IMC,
dèficit
de
vitamina
D,
tabac,
alcohol,
comorbilitats
prèvies
i
polimedicació.
Es
va
definir
“Fractura
durant
el
tractament”
(FDT)
com
aquella
que
es
produïa
després
d’un
mínim
de
6
mesos
de
tractament
en
pacients
complidors
(MPR
≥
80%).
Es
van
utilitzar
models
de
supervivència
competitiva
de
Fine&Gray
per
identificar
els
factors
predictors.
Només
7.449
dels
21.385
participants
inclosos
(34,8%)
van
completar
>
6
mesos
de
tractament.
La
incidència
de
FDT
va
ser
3,4/100
persones-‐any
(IC
95%:
3,1
–
3,7).
Els
principals
predictors
de
FDT
van
ser:
edat
(SHR
per
60
a
<
80
anys:
2,18;
≥80
anys:
2,5);
existència
de
fractura
anterior
(>6
mesos:
1,75;
i
≤6
mesos:
2,49];
baix
pes:
2,11;
artritis
inflamatòries:
1,46;
ús
d'inhibidors
de
la
bomba
de
protons
(IBP):
1,22;
dèficit
de
vitamina
D:
2,69.
Fins
i
tot
entre
bons
complidors,
un
3,4%
dels
usuaris
de
bifosfonats
orals
es
fracturarà
cada
any.
L’edat,
el
baix
pes,
el
dèficit
de
vitamina
D,
l’ús
d’IBP,
la
fractura
prèvia
i
les
artritis
inflamatòries
van
augmentar
el
risc
de
FDT. / La
osteoporosis
es
un
trastorno
esquelético
caracterizado
por
una
disminución
en
la
resistencia
ósea
que
predispone
la
persona
que
la
sufre
a
un
riesgo
aumentado
de
fractura.
Los
fármacos
de
primera
elección
para
el
tratamiento
de
la
osteoporosis
son
los
bifosfonatos.
Hay
muchos
estudios
que
reportan
un
bajo
cumplimiento
del
tratamiento
con
bifosfonatos,
pero
la
información
que
tenemos
para
el
resto
de
las
medicaciones
de
dispensación
ambulatoria
es
escasa.
Se
realizó
un
estudio
de
cohortes
retrospectivo
basado
en
la
base
de
datos
SIDIAP.
SIDIAP
contiene
información
sobre
asistencia
primaria
y
datos
de
dispensación
de
farmacia
de
unos
5
millones
de
personas
en
Cataluña
[80%
de
la
población].
Se
seleccionaron
los
pacientes
de
SIDIAP
que
empezaron
un
tratamiento
contra
la
osteoporosis
entre
01/01/2007
y
30/06/2011
y
que
no
habían
realizado
ningún
tratamiento
contra
la
osteoporosis
los
2
años
anteriores.
Se
utilizaron
modelos
de
supervivencia
competitiva
de
Fine&Gray
para
modelar
el
tiempo
entre
la
primera
prescripción
y
la
interrupción
terapéutica
(con
una
brecha
mínima
de
interrupción
de
6
meses).
Se
identificaron
127.722
pacientes
que
iniciaron
tratamiento
contra
la
osteoporosis
en
el
período
de
estudio.
El
medicamento
prescrito
con
más
frecuencia
fue
alendronato
semanal
(N
=
55.399).
La
persistencia
más
alta
fue
para
risedronato
mensual
(40%
de
persistencia
en
el
año)
y
la
más
baja
para
risedronato
diario
(7.7%
al
año).
La
interrupción
del
tratamiento
fue
muy
común
[de
49,5%
(risedronato
mensual)
hasta
el
84.4%
(risedronato
diario)],
así
como
el
cambio
de
tratamiento
durante
el
primer
año
[2,8%
(alendronato
semanal)
al
10%
(alendronato
diario)].
Los
modelos
de
ajuste
multivariable
demostraron
que
risedronato
mensual
tenía
una
persistencia
al
año
superior
a
alendronato
semanal,
y
teriparatida
una
persistencia
equivalente.
El
resto
de
los
tratamientos
mostró
una
persistencia
menor.
Risedronato
mensual,
alendronato
semanal
y
teriparatida
diaria
fueron
los
medicamentos
con
persistencia
más
alta.
Destaca
que
los
fármacos
orales
diarios
tuvieron
tasas
de
entre
un
40
y
un
60%
más
riesgo
de
interrupción
durante
el
primer
año
comparado
con
el
alendronato
semanal.
Por
otro
lado,
a
pesar
de
que
los
bifosfonatos
orales
son
muy
eficaces
en
la
prevención
de
fracturas,
algunos
pacientes
se
continúan
fracturando
durante
el
tratamiento.
Buscamos
identificar
los
predictores
de
estas
fracturas
en
una
cohorte
de
usuarios
incidentes
de
tratamiento
con
bifosfonatos
orales
desde
la
misma
base
de
datos
SIDIAP,
que
comenzaron
el
tratamiento
entre
los
años
2006
y
2007.
Los
criterios
de
exclusión
fueron:
enfermedad
de
Paget,
menores
de
40
años
y
tratamiento
con
algún
fármaco
antiosteoporosis
el
año
previo.
Los
factores
de
riesgo
se
definieron
a
priori
e
incluyeron:
edad,
género,
índice
de
masa
corporal,
déficit
de
vitamina
D,
tabaco,
alcohol,
comorbilidades
previas
y
polimedicación.
Se
definió
"Fractura
durante
el
tratamiento"
(FDT)
como
aquella
que
se
produjo
después
de
un
mínimo
de
6
meses
de
tratamiento
en
los
pacientes
cumplidores
(MPR
≥
80%).
Se
utilizaron
modelos
de
supervivencia
competitiva
de
Fine&Gray
para
identificar
los
factores
predictores.
Sólo
7.449
de
los
21.385
participantes
(34,8%)
completaron
>
6
meses
de
tratamiento.
La
incidencia
de
FDT
fue
3,4/100
años
(IC
95%:
3,1-‐3,7).
Los
principales
predictores
de
FDT
fueron:
edad
(SHR
para
60
a
<80
años:
2,18;
≥
80
años:
2,5);
existencia
de
fractura
previa
(>
6
meses:
1,75;
≤
6
meses:
2,49];
bajo
peso:
2,11;
artritis
inflamatorias:
1,46;
uso
de
inhibidores
de
la
bomba
de
protones
(IBP):
1,22;
déficit
de
vitamina
D:
2,69.
Incluso
entre
pacientes
cumplidores,
un
3,4%
de
los
usuarios
de
bifosfonats
orales
se
fracturará
cada
año.
La
edad,
el
bajo
de
peso,
el
déficit
de
vitamina
D,
el
uso
de
IBP,
las
fracturas
previas
y
las
artritis
inflamatorias
aumentaron
el
riesgo
de
FDT. / Osteoporosis
is
a
skeletal
disorder
characterized
by
a
decrease
in
bone
strength
that
predisposes
the
person
who
suffers
it
an
increased
risk
of
fracture.
Bisphosphonates
(BP)
are
the
first
choice
drugs’
for
the
osteoporosis
treatment.
And
although
a
number
of
reports
suggest
very
low
persistence
with
oral
BP,
there
is
limited
data
on
persistence
with
other
anti-‐osteoporosis
medications.
We
conducted
a
population-‐based
retrospective
cohort
study
using
data
from
the
SIDIAP
database.
SIDIAP
contains
computerized
primary
care
records
and
pharmacy
dispensing
data
for
5
million
people
of
Catalonia
(80%
of
the
population).
All
SIDIAP
participants
starting
any
anti-‐osteoporosis
drug
between
1/1/2007
and
30/06/2011
(with
2
years
wash-‐out)
were
included.
We
modelled
the
time
between
the
first
prescription
to
the
cessation
using
Fine&Gray
survival
models
and
with
a
6-‐months
gap.
We
modelled
persistence
as
the
time
between
first
prescription
and
therapy
discontinuation
(refill
gap
of
at
least
6
months)
using
Fine
and
Gray
survival
models
with
competing
risk
for
death.
We
identified
127,722
patients
who
started
any
anti-‐osteoporosis
drug
in
the
study
period.
The
most
commonly
prescribed
drug
was
weekly
alendronate
(N
=
55,399).
1-‐Year
persistence
ranges
from
40%
with
monthly
risedronate
to
7.7%
with
daily
risedronate.
Discontinuation
was
very
common
[from
49.5%
(monthly
risedronate)
to
84.4%
(daily
risedronate)]
as
was
also
switching
in
the
first
year
of
therapy
[from
2.8%
(weekly
alendronate)
to
10%
(daily
alendronate)].
Multivariable
adjusted
models
showed
that
only
monthly
risedronate
had
better
1-‐
year
persistence
than
weekly
alendronate
and
teriparatide
equivalent,
whilst
all
other
therapies
had
worse
persistence.
Early
discontinuation
with
available
anti-‐osteoporosis
oral
drugs
is
very
common.
Monthly
risedronate,
weekly
alendronate,
and
daily
teriparatide
are
the
drugs
with
the
best
persistence,
whilst
daily
oral
drugs
have
40–60
%
higher
first-‐year
discontinuation
rates
compared
to
weekly
alendronate.
On
the
other
hand,
although
oral
bisphosphonates
are
highly
effective
in
preventing
fractures,
some
patients
will
fracture
while
on
treatment
(FWOT).
We
identified
predictors
of
such
fractures
in
a
population-‐based
cohort
of
incident
users
of
oral
BP.
We
screened
the
SIDIAP
database
to
identify
new
users
of
oral
BPs
in
2006–2007.
Exclusion
criteria
were
the
following:
Paget
disease;
<40
years
of
age;
and
any
antiosteoporosis
treatment
in
the
previous
year.
A
priori
defined
risk
factors
included
age,
gender,
body
mass
index,
vitamin
D
deficiency,
smoking,
alcohol
drinking,
preexisting
comorbidities,
and
medications.
FWOT
were
defined
as
those
occurring
among
participants
persisting
for
at
least
6
months
and
with
an
overall
high
compliance
(medication
possession
ratio
≥
80%).
Fine&Gray
survival
models
accounting
for
competing
risk
with
therapy
discontinuation
were
fitted
to
identify
key
predictors.
Only
7,449
of
21,385
participants
(34.8%)
completed
more
than
6
months
of
therapy.
Incidence
of
FWOT
was
3.4
/
100
person-‐year.
Predictors
of
these
among
patients
persisting
and
adhering
to
treatment
included:
older
age
(subhazard
ratio
[SHR]
for
60
to
<80
years,
2.18;
for
≥80
years,
2.5);
previous
fracture
(1.75
and
2.49,
in
the
last
6
months
and
longer,
respectively);
underweight,
2.11;
inflammatory
arthritis,
1.46;
use
of
proton
pump
inhibitors
(PPI),
1.22;
and
vitamin
D
deficiency,
2.69.
Even
among
high
compliers,
3.4%
of
oral
BP
users
will
fracture
every
year.
Older
age,
underweight,
vitamin
D
deficiency,
PPI
use,
previous
fracture,
and
inflammatory
arthritis
increase
risk.
Monitoring
strategies
and/or
alternative
therapies
should
be
considered
for
these
patients.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/323102 |
| Date | 23 November 2015 |
| Creators | Pagès Castellà, Aina |
| Contributors | Prieto-‐Alhambra, Daniel, Díez-‐Pérez, Adolf, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 87 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0032 seconds