Argentina ha estat tradicionalment considerat un país que garanteix el dret a la llibertat religiosa. L'absència gairebé total de conflictes religiosos violents en la seva història ha reforçat aquesta imatge. La figura del "gresol de races" s'ha estès sense massa dificultat també a les religions. No obstant això, aquesta posició sembla ser massa simplista, ja que no té en compte el punt de vista dels actors més vulnerables en la relació Estat-Església: les minories religioses.
Això planteja algunes preguntes: és el actual sistema constitucional de relacions entre el Estat y les minories religioses el millor (és a dir, el més respectuós dels drets i les garanties degudes a les persones pertanyents a aquests grups), tenint en compte el marc normatiu i social del país? Si la resposta és negativa, quines modificacions es podria fer al sistema per millorar-lo?
En aquesta investigació s'intenta respondre aquestes preguntes. Per a això es fa una revisió històrica de les minories religioses al país. A continuació s'analitzen les normes federals constitucionals, els tractats internacionals i les normes constitucionals provincials que regulen les minories religioses. També es revisa la realitat sociocultural de les principals minories religioses presents al país. Es examina a continuació si el sistema actual de la regulació constitucional de la religió genera dificultats per a les minories religioses, i en aquest cas, quines són aquestes dificultats. Finalment, es preveu el que podrien ser els models alternatius a l'actual sistema federal; s'analitzen breument, i els avantatges i desavantatges de la seva aplicació estan exposats. La tesi conclou amb una proposta de reforma del sistema argentí de les relacions Església - Estat. / Argentina ha sido considerada tradicionalmente como un país que garantiza el derecho de libertad religiosa. La casi total ausencia de conflictos religiosos violentos en su historia ha contribuido a reforzar esa imagen. La figura del consabido “crisol de razas” se ha extendido sin demasiada dificultad también a las religiones. No obstante, esta posición parece ser demasiado simplista, ya que omite considerar la visión de los actores más vulnerables de la relación Estado – Iglesia: las minorías religiosas.
Cabe pues preguntarse: ¿Es el actual sistema constitucional de relaciones del Estado con las minorías religiosas el mejor posible –es decir, el más respetuoso de los derechos y garantías debidos a las personas pertenecientes a estos grupos–, teniendo en cuenta el entorno normativo y social argentino? Si la respuesta fuese negativa, ¿qué modificaciones admite el sistema para mejorar en el sentido señalado?
En la presente investigación se intenta dar respuesta a esos interrogantes, para lo cual se parte de un repaso de la historia de las minorías religiosas presentes en el territorio nacional. Se analizan luego las normas constitucionales, las de los tratados internacionales y las de las constituciones provinciales que regulan las minorías religiosas. Luego se repasa la realidad socio-cultural de las principales minorías religiosas presentes en el país. A continuación se analiza si el actual régimen de regulación estatal del factor religioso genera dificultades a las minorías religiosas, y en todo caso, cuáles sean esas dificultades. Finalmente, se anticipa cuáles podrían ser los modelos alternativos al actual sistema vigente en el país; se los estudia brevemente y se analizan las ventajas y dificultades de su aplicación. La tesis concluye con una propuesta de reforma al sistema argentino de relaciones Iglesia – Estado. / Argentina has traditionally been considered a country that guarantees the right to religious freedom. The almost total absence of violent religious conflicts in its history has reinforced this image. The figure of the "melting pot" has spread without too much difficulty also to religions. However, this position seems to be too simplistic, since it fails to consider the point of view of the most vulnerable actors in the relationship State-Church, namely, the religious minorities.
This raises certain questions: is the current constitutional system of relations between the State and the religious minorities the best (i.e. the most respectful of the rights and guarantees owed to persons belonging to these groups), considering the regulatory and social frame of the country? If the answer is negative, what amendments could be done to the system to enhance it?
In this research these questions are intended to be answered, for which it is made an historical review of religious minorities in the country. Then the federal constitutional norms, the international treaties, and the provincial constitutional norms that rules religious minorities are analyzed. It is also reviewed the socio-cultural reality of the major religious minorities present in the country. It is then examined whether the current system of constitutional regulation of religion generates difficulties for religious minorities, and in this case, what those difficulties are. Finally, it is anticipated what could be the alternative models to the current federal system; they are analyzed briefly, and the advantages and drawbacks of its application are exposed. The dissertation concludes with a proposal to reform the Argentine system of relationships Church - State.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/310596 |
| Date | 15 July 2015 |
| Creators | Martin Vives, Juan |
| Contributors | Jiménez-Aybar, Iván, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 568 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0025 seconds