Return to search

La optimización de la estructura de capital de la empresa: un modelo práctico de trade-off y su validación empírica

Presentació d'un nou model de "Trade-Off" d'estructura òptima de capital d'una empresa. La innovació consisteix a incloure una simplificació de la fórmula de distància a la fallida de Merton (1974) realitzada per Bystrom (2006), per a determinar la taxa d'interès de l'empresa. D'aquest mode s'inclou un efecte dinàmic del palanquejament sobre la taxa d'interès, la qual cosa afecta el cost del deute i la taxa de descompte utilitzada i que s'expressa com un increment o disminució de la probabilitat de fallida de l'empresa. A l'unir aquest resultat a la pèrdua i valor de bons "ferralla" (publicat per Altman & Suresh, 2007), s'obté l'actual valor net del cost de fallida que es manifesta com a percentatge del valor del deute.
El model desenvolupat s'ha aplicat a les empreses que van integrar al 2007 el DJIA, que calcula nivells estimats de deute per a aquestes empreses entre l'any 1996 i l'any 2006. Posteriorment, el deute estimat s'acara amb el deute real de l'empresa amb l'ús de la prova estadística de Mann-Whitney.
Els resultats obtinguts indiquen que el 63% de les companyies comparades no mostren una diferència estadísticament significativa entre el deute estimat i el real. / Presentamos un nuevo modelo de “Trade-Off” de estructura óptima de capital de una empresa. La innovación consiste en incluir una simplificación de la fórmula de distancia a la quiebra de Merton (1974) realizada por Bystrom (2006), para determinar la tasa de interés de la empresa. Así incluimos un efecto dinámico del apalancamiento sobre la tasa de interés, el cual afecta al coste de la deuda y a la tasa de descuento utilizada expresándose como un incremento o disminución de la probabilidad de quiebra de la empresa. Al unir este resultado a la perdida e valor de bonos “chatarra” (publicado por Altman & Suresh, 2007), obtenemos el valor presente neto del coste de quiebra expresado como porcentaje del valor de la deuda.
El modelo desarrollado es aplicado a las empresas que integraron en el 2007 el DJIA, calculando niveles estimados de deuda para dichas empresas entre el año 1996 y el año 2006. La deuda estimada es luego comparada con la deuda real de la empresa utilizando la prueba estadística de Mann-Whitney.
Los resultados obtenidos indican que el 63% de las compañías comparadas no muestran una diferencia estadísticamente significativa entre la deuda estimada y la real. / We introduce a new Trade-Off model of capital structure. the innovation introduced is a simplification of Merton's (1974) distance to bankruptcy done by Bystrom(2006), to calculate the company's interest rate.
Thus we include a dynamic effect of leverage on the interest rate, which affects both the cost of debt and de discount rate of the model. when we add this to the discounted value of distressed bonds (published by Altman & Suresh, 2007), we get the net present value of the cost of bankruptcy as a percentage of the value of the debt.
We applied the model to the companies in the DJIA in 2007, calculating estimated debt levels for each company between the years of 1996 and 2006. the estimated debt was then compared with the actual debt using the Mann-Whitney statistical test.
The results indicated that, on 63% of the compared companies, there is no statistically significant difference between the estimated debt and the actual debt.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/96530
Date29 October 2012
CreatorsSalazar, Manuel
ContributorsVendrell Vilanova, Anna, Gallizo Larraz, José Luis, Universitat de Lleida. Departament d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals
PublisherUniversitat de Lleida
Source SetsUniversitat de Lleida
LanguageCatalan
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format149 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0022 seconds