La present tesi doctoral investiga instrumentalment la qualitat de les vocals del català de l’Alguer i
de quatre varietats sardes a fi d’assolir tres objectius.
El primer objectiu consisteix a avaluar el possible rol del sard en la modificació de la qualitat de les
vocals alguereses. Per aconseguir aquest objectiu, portàrem a terme una anàlisi formàntica de les set
vocals tòniques de l’alguerès /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ a partir de 525 realitzacions (7 vocals x 3 contextos
consonàntics x 5 repeticions x 5 parlants natius), i comparàrem els valors formàntics obtinguts amb
els de 2105 realitzacions vocàliques del sard (7 vocals x 3 contextos consonàntics x 5 repeticions x
5 parlants natius + 5 realitzacions extra). Com a referència per al català, s’han inclòs en el present
treball les dades formàntiques de les vocals tòniques corresponents a quatre varietats dialectals
d'aquella llengua incloses a Recasens & Espinosa (2006). Els resultats de l’anàlisi han mostrat que
la qualitat vocàlica de les vocals de l’alguerès és més semblant a la de les vocals sardes que no pas a
la de les vocals de les altres varietats del català. Pel que fa a les diferències entre varietats
individuals i tal com era d’esperar, les vocals acústicament més similars a les de l’alguerès han
resultat ésser les del logudorès septentrional. Aquestes primeres conclusions han estat confirmades
amb anàlisis estadístiques (ANOVA) de les dades formàntiques. D'acord amb els resultats obtinguts
i atès que l’alguerès presenta els mateixos fonemes vocàlics que les altres varietats catalanes, el seu
sistema vocàlic ha estat caracteritzat com a fonològicament català i fonèticament sard.
El segon objectiu del present treball és avaluar dues previsions de l’Adaptive Dispersion Theory
(ADT) amb dades instrumentals de l’alguerès, del sard i d’altres varietats catalanes. En concret, la
primera previsió suggereix que els sistems vocàlics amb més fonemes presenten espais vocàlics més
extensos, i la segona que les vocals pertanyents a sistemes més densos varien menys respecte a les
vocals de sistemes amb menys fonemes vocàlics. Aquestes previsions han estat avaluades utilitzant
la mateixa base de dades recollida per a l'estudi del primer objectiu de la tesi. La primera previsió
ha estat examinada calculant l’àrea de les vocals /i, u, a/ en cada varietat, i la segona calculant les
desviacions estàndard dels valors formàntics contextuals per a cada varietat i també a través de
dialectes. En termes generals, els resultats contradiuen les dues previsions de l’ADT per tal com,
respecte als sistemes vocàlics amb menys fonemes, els sistemes amb més fonemes no presenten
sistemàticament espais vocàlics més extensos ni vocals amb menys variació contextual.
El tercer objectiu de la tesi és recollir informació sobre la reducció acústica de les vocals mitjanes
sardes àtones, i ha estat investigat amb un grup ulterior de 1215 vocals àtones pertanyents a quatre
varietats sardes (12 vocals x 5 repeticions x 5 informants x 4 varietats). Algunes dades interessants
sobre aquest tema han aparegut publicades a Contini (1987:449), i indiquen que en tres varietats
sardes les vocals àtones mitjanes obertes no presenten, per regla general, signes visibles de
tancament respecte a les vocals tòniques corresponents. Aquests resultats contrasten amb dos
models utilitzats normalment per a descriure la reducció acústica de vocals, a saber, l’undershootbased
model, que prediu una elevació general de l’espai vocàlic per a les vocals reduïdes, i el
centralisation-based model, segons el qual les vocals reduïdes tendeixen a acostar-se a la regió de la
vocal central o schwa. En consonància amb els resultats de Contini, el nostre estudi ha confirmat
que les vocals mitjanes obertes del sard en posició àtona no presenten tancament aparent. Així
doncs, sembla clar que per tal de portar a terme una avaluació del grau de reducció acústica de les
vocals mitjanes sardes caldria prendre en consideració també variables de tipus sistèmic (languagedependent). / The present dissertation sets out to instrumentally investigate the quality of the vowels of Algherese
Catalan and of four Sardinian varieties in order to pursue three different aims.
The first aim concerns the evaluation of the possible role played by Sardinian in modifying the
quality of Algherese Catalan vowels. To fulfil this goal, a formant analysis of the seven Algherese
vowels /i, e, ɛ, a, ɔ, o, u/ in stressed position has been carried out for 525 realisations (7 vowels x 3
consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers), and the corresponding formant frequency
values have been compared to those obtained for 2,105 Sardinian realisations (7 vowels x 3
consonantal contexts x 5 repetitions x 5 native speakers x 4 varieties + 5 extra tokens). As a
framework of reference for Catalan, the formant data reported in Recasens & Espinosa (2006) for
the stressed vowels of four Catalan varieties have also been included in the present work. The
analysis results show that the acoustic quality of Algherese vowels is more similar to that of the
Sardinian vowels than to that of the vowels of other Catalan varieties. In terms of individual
dialects, as expected, the vowels most resembling those of Algherese were found to belong to the
Northern Logudorese variety. These tentative conclusions were also strongly supported by
statistical analyses (ANOVA) of the formant frequency data. According to this scenario and given
the fact that Algherese still possesses the same seven vowel phonemes as Catalan, its vowel system
was defined as phonologically Catalan and phonetically Sardinian.
The second aim of the present work is to evaluate two predictions of the Adaptive Dispersion
Theory (ADT) against instrumental data from Algherese, Sardinian and other Catalan varieties.
Specifically, the first prediction suggests that larger vowel inventories should cause the vowel space
to expand, while the second suggests that vowels in more crowded inventories should vary less than
vowels in less crowded ones. These predictions were evaluated with the same formant frequency
database which was used in order to fulfil the first aim of this dissertation. The first prediction was
tested by calculating the point-vowel area for each dialectal variety, and the second by calculating
the standard deviations of the contextual formant frequency values for each vowel in each dialect
and across dialects. In general terms, the results challenged the validity of the two ADT predictions,
since, in comparison to less crowded inventories, those which were more crowded did not always
exhibit larger vowel spaces and less context-dependent variability.
The third aim of this dissertation is to gather information on the acoustic reduction of Sardinian
unstressed mid vowels, and was investigated by analysing a further set of 1,215 unstressed vowels
of four Sardinian varieties (12 vowels x 5 repetitions x 5 informants x 4 varieties). In this respect,
some very interesting data published by Contini (1987:449) indicate that in three Sardinian varieties
unstressed /ɛ, ɔ/ do not present, on average, visible signs of rising with respect to their stressed
counterparts. This finding is in contrast with two models normally used to describe acoustic vowel
reduction, i.e. the undershoot-based model, which predicts an overall elevation of the vowel floor
for reduced vowels, and the centralisation-based model, according to which similar contextual and
prosodic conditions are expected to trigger a shift of the target vowels towards a central or ‘schwa’
region. Our results confirmed Contini’s finding in that the Sardinian unstressed open-mid vowels
analysed in this study lacked visible rising. These data led us to conclude that, when evaluating
acoustic vowel reduction for Sardinian mid vowels, language-dependent or systemic variables
should also be taken into account.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/317181 |
| Date | 28 February 2014 |
| Creators | Ballone, Francesc |
| Contributors | Recasens Vives, Daniel, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 209 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0028 seconds