Aquesta tesi proposa una teoria que dóna compte de la variació interlingüística al
nivell lèxic. La present proposta parteix d’una versió forta de la hipòtesi de Hale
i Keyser, segons la qual els processos de lexicalització estan dirigits per principis
sintàctics. Sostinc que la variació al nivell lèxic s’ha d’analitzar com la variació al
nivell oracional, unificant la sintaxi-l(èxica) i la sintaxi-o(racional) per mitjà de la
teoria de la ciclicitat basada en la noció de fase. La fase s’interpreta com l’estadi
derivacional a què tenen accés les interfícies i com el domini de lexicalització.
Des d’aquest punt de vista, la diferència en l’especificació dels trets-f dels nuclis
funcionals determina què és una fase i què no ho és en una determinada llengua, de
la qual cosa es deriva l’emergència de la variació lingüísticamalgrat la uniformitat
de la sintaxi. A partir d’aquest marc teòric, proposo una solució unificada per tal
de donar compte de la variació interlingüística de certs patrons de lexicalització,
com ara l’expressió del trajecte, la manera i la possessió.
La teoria que desenvolupo recolza en una teoria sintàctica de l’estructura argumental
que pren en consideració el paper que tenen els elements no relacionals
(és a dir, les arrels) en el model. Proposo que la sintaxi opera amb les posicions de
les arrels que estan subespecificades en termes semàntics i fonològics i que estan
definides com a nuclis que no projecten (és a dir, que no forneixen cap etiqueta),
les quals per principis sintàctics generals només poden ocórrer al capdavall
de l’estructura, la posició de primer ajuntament de cada (sub)derivació. També
proposo que els nuclis de fase estableixen dominis de lexicalització que habiliten operacions morfològiques com ara la percolació de trets o la inserció de vocabulari
com dues maneres diferents per interpretar fonològicament les representacions
sintàctiques.
Pel que fa als casos que estudio, en primer lloc m’ocupo de l’expressió del
trajecte en les llengües romàniques i germàniques. Proposo una estructura simplificada
del SP en què trets com ara els de fitació emergeixen de manera configuracional
i no per mitjà d’una projecció funcional privativa. Així, argüeixo que el cas
en el sistema d’adposicions és estructural i emergeix de la relació de concordança
entre un SD i els trets-f d’una projecció funcional o nucli de fase, p. Sostinc que
les expressions espacials en romànic són sempre locatives i que els trets-f dels
nuclis de trajecte són defectius, de manera que els inhabilita per ser nuclis de fase
i els situa en el domini de Sv.
En segon lloc, tracto diversos casos d’elasticitat verbal que es poden observar
en les llengües romàniques: l’existència d’objectes cognats, això és, els verbs
intransitius de tipus inergatiu que seleccionen, en certes condicions especials, un
complement directe; d’altra banda, es poden constatar certes construccions resultatives
en romànic, en què un predicat secundari denota un canvi d’estat resultatiu.
A fi d’explicar les construccions esmentades d’una manera unificada, proposo que
en tots els casos hi participa una preposició de coincidència central que estableix
una relació predicativa entre el complement i l’arrel verbal.
En darrer lloc, estudio els verbs de mesura que es caracteritzen per tenir un
complement, el sintagma de mesura, que o bé es comporta com un adjunt o bé
com un argument. Proposo que això és degut a les propietats referencials d’aquest
element quantificador. A més, hi afegeixo una altra propietat que mai no
s’ha discutit abans: el comportament variable dels verbs de mesura respecte de la
inacusativitat. Proposo que els verbs de mesura tinguin una estructura possessiva
subjacent, que té com a nucli un predicat SER que selecciona una preposició de
coincidència central, p. En les llengües romàniques el nucli de fase p no és defectiu
i es pot incorporar a SER, de manera que la fase s’estén i transforma SER, una fase inacusativa i defectiva, en una fase transitiva i saturada, TENIR, que permet
legitimar el cas acusatiu i fornir una posició per a l’argument extern. / This dissertation proposes an account for cross-linguistic variation at the lexical
level. The proposal stems from a strong version of Hale and Keyser’s hypothesis
according to which lexicalization processes are syntactically driven. I claim that
variation at the lexical level should be analyzed as variation at the sentential level,
by means of the unification of the l(exical) and s(entential)-syntax through the
theory of ciclycity provided by Phase Theory. The phase is interpreted as a point
of access of the interfaces to the derivation and as the domain for lexicalization.
From this perspective, the difference in the specification of f -features in functional
heads determines what is a phase and what is not in a particular language, so
that the emergence of variation is derived despite the uniformity of syntax. With
that framework in mind, I propose a unified solution to the variation across languages
of certain lexicalization patterns, namely, the expression of path, manner
and possession.
The theory I develop builds on a syntactic theory of argument structure that
takes into account the role that non-relational elements, namely, roots, have in the
model. I propose that syntax operates with root positions that are semantically
and phonologically underspecified and that are defined as non-projecting heads,
i.e., non-labeling heads, which by general syntactic principles can only be present
at the bottom, first merge position of every (sub)derivation. I propose that phase
heads establish domains for lexicalization that allow us to consider morphological operations such as feature percolation or vocabulary insertion as two distinct ways
for phonologically interpreting syntactic representations.
As for the case studies, I first study the properties of path expressions in Romance
and Germanic languages. I propose a simplified structure for PPs in which
features such as boundedness arise configurationally, not through a specific functional
projection. Then, I argue that case in the adpositional system is structural
and emerges from the agreement relation between a DP and the f -features of the
functional projection or phase head, p. I argue that spatial expressions in Romance
are always locative and that there is defectivity in the content of f -features of path
heads that makes them to be non-phase heads and to belong to the vP domain.
Second, I deal with some cases of verbal elasticity attested in Romance languages:
the existence of cognate objects, that is, unergative intransitive verbs that
can take under certain restricted conditions a direct object; and the existence of resultative
constructions in Romance where a secondary predicate is said to denote
a resultative change of state. In order to account for these constructions in a unified
way I propose that they all involve a preposition of central coincidence that
establishes a predicative relation between the complement and the verbal root.
Finally, I study Measure Verbs that are characterized by having a complement,
a Measure Phrase, that behaves sometimes as an adjunct and sometimes as
an argument. I propose that this is due mainly to the referential properties of this
quantificational element. However, I add into the picture another property that has
never been discussed before: the variable behavior of Measure Verbs with respect
to unaccusativity. I propose that Measure Verbs have an underlying possessive
structure that is headed by a BE predicate that selects a central coincidence preposition,
p. The non-defective phase p head in Romance languages can incorporate
into BE extending the phase and transforming BE, a defective unaccusative phase,
into a non-defective transitive phase, HAVE, which is able to license accusative
case and to allow for an external argument position.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/120181 |
| Date | 13 June 2013 |
| Creators | Real Puigdollers, Cristina |
| Contributors | Rigau, Gemma, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 438 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0104 seconds