Esta investigación surge de la necesidad de elaborar un discurso teórico que nos permita superar el problema de conocimiento fundamentado en el ensayo y el error, práctica que a menudo utilizamos en nuestras aulas, y aportar directrices más sólidas que nos permitan obtener criterios generales para poder “leer” y “escribir” este tipo de mensajes.
Nuestro objetivo es definir y enumerar los elementos mínimos sin significado de las representaciones visuales funcionales, bidimensionales y fijas , que nos permitan profundizar en cómo se articula su significado y hacer una propuesta concreta sobre su análisis, a partir de las aportaciones de los diferentes autores consultados.
La situación con la que nos encontramos es la de que los estudios de representación visual no proceden de una disciplina propia, sino de varias (arte, psicología, comunicación, semiótica, etc.), y que no dispone de un cuerpo teórico estable, sino que cambia en función de cada disciplina. Esto nos obliga a realizar un enfoque interdisciplinar y a comprender cada propuesta teórica, para tratar de formalizar una especie de «mínimo común múltiplo» de los elementos constitutivos, a partir de las aportaciones de los autores consultados.
El estudio detallado de las fuentes de referencia nos permiten agrupar los textos en cuatro grandes bloques:
• los que toman como referencia las aportaciones de Da Vinci y Kandinsky (Villafañe, Wong, Arnheim, etc.);
• los que siguen, de alguna manera, el camino iniciado por Barthes (Joly y el Grupo μ, entre otros);
• los que reflexionan sobre las articulaciones de las representaciones visuales, y sobre la noción de código, a partir de las aportaciones de Prieto y de Eco, fundamentalmente;
• y aquellos que han realizado sus aportaciones desde un enfoque más visual que lingüístico, teniendo en cuenta algunas de sus características como, por ejemplo, la espacialidad (Saint Martin, Cossette).
Además, en nuestra búsqueda de los elementos básicos de las representaciones visuales funcionales, al margen de épocas o estilos, tendremos en cuenta el cuerpo teórico que nos proporciona la lingüística porque, aunque en muchos sentidos las estructuras verbales y visuales no son comparables, es un referente sine qua non para un análisis de estas características, bien para utilizar sus aportaciones, bien para diferenciarse de ellas.
En nuestro caso, en tanto que tratamos de profundizar en la construcción del signo, nos enmarcamos dentro de los estudios de la semiótica visual porque, aunque no hay un acuerdo total al respecto, consideramos que la semiótica es la disciplina que debería elaborar una teoría de la significación y, en el caso de la semiótica de la imagen, la responsable de encontrar los equivalentes visuales de los conceptos lingüísticos de fonema, palabra, oración, etc. / Aquesta investigació parteix de la necessitat d'elaborar un discurs teòric que ens permeti superar el problema de coneixement fonamentat en l'assaig i l'error, pràctica que sovint fem servir a les nostres aules, i aportar directrius més sòlides que ens permetin obtenir criteris generals per poder " llegir "i" escriure "aquest tipus de missatges.
El nostre objectiu és definir i enumerar els elements mínims sense significat de les representacions visuals funcionals, bidimensionals i fixes , que ens permetin aprofundir en com s'articula el seu significat i fer una proposta concreta sobre la seva anàlisi, a partir de les aportacions dels diferents autors consultats.
La situació amb què ens trobem és la de que els estudis de representació visual no procedeixen d'una disciplina única i pròpia, sinó de diverses (art, psicologia, comunicació, semiòtica, etc.), i que no disposa d'un cos teòric estable, sinó que canvia en funció de cada disciplina. Això ens obliga a fer un enfocament interdisciplinari i comprendre cada proposta teòrica, per intentar formalitzar una mena de «mínim comú múltiple» dels elements constitutius, a partir de les aportacions dels autors consultats.
L'estudi detallat de les fonts de referència ens permeten agrupar els textos en quatre grans blocs:
• els que prenen com a referència les aportacions de Da Vinci i Kandinsky (Villafañe, Wong, Arnheim, etc.);
• els que segueixen, d'alguna manera, el camí iniciat per Barthes (Joly i el Grup μ, entre d'altres);
• els que reflexionen sobre les articulacions de les representacions visuals, i sobre la noció de codi, a partir de les aportacions de Prieto i d'Eco, fonamentalment;
• i aquells que han realitzat les seves aportacions des d'un enfocament més visual que lingüístic, tenint en compte algunes de les seves característiques com, per exemple, l'espacialitat (Saint Martin, Cossette).
A més, en la nostra recerca dels elements bàsics de les representacions visuals funcionals, al marge d'èpoques o estils, tindrem en compte el cos teòric que ens proporciona la lingüística perquè, encara que en molts sentits les estructures verbals i visuals no són comparables, és un referent sine qua non per a una anàlisi d'aquestes característiques, bé per fer servir les seves aportacions, bé per allunyar-se de elles.
En el nostre cas, en tant que tractem d'aprofundir en la construcció del signe, ens emmarquem dins dels estudis de la semiòtica visual perquè, encara que no hi ha un acord total sobre això, considerem que la semiòtica és la disciplina que hauria d'elaborar una teoria de la significació i, en el cas de la semiòtica de la imatge, la responsable de trobar els equivalents visuals dels conceptes lingüístics de fonema, paraula, oració, etc. / Our research stems from the need to develop a theoretical discourse capable of overcoming the problem of knowledge based on trial and error—common in our classrooms—and of providing more solid guidelines and general criteria to ‘read’ and ‘write’ this type of messages.
Our aims are: to identify and define those minimum elements without meaning in two-dimensional, functional, fixed visual representations that illustrate how its actual meaning is conveyed; and to propose how those elements might be analyzed, based on contributions of the different authors we consulted.
The current situation is that studies in visual representation do not have their own specialty and are dispersed among different disciplines (art, psychology, communications, semiotics, etc.) and do not have a stable body of theory (thus changing according to each discipline). We must therefore adopt an interdisciplinary approach and broach each theoretical proposal separately in order to formalize something like a ‘minimum common denominator’ of the constituent elements based, again, on the contributions of the different authors we consulted.
A detailed analysis of sources and references allow the literature to be broken down into four large blocks:
• Those that look to Da Vinci and Kandinsky (Villafañe, Wong, Arnheim, etc.);
• Those that follow to some degree the path marked by Barthes (Joly and Groupe μ, among others);
• Those that reflect on the production of visual representations and the idea of code, fundamentally through the prisms of Prieto and Eco;
• Those that use a visual (rather than linguistic) focus and consider characteristics such as ‘spaceness’ (Saint Martin, Cossette).
In our review of the basic elements of functional visual representations and independently of period and styles, we use the theoretical corpus that linguistics offers—even though verbal and visual structures are not always comparable—because it is an inevitable point of reference for an analysis of this nature, either to co-opt its concepts or differ from them.
We immediately situate ourselves in the field of visual semiotics as soon as we try to dig deeper into the construction of the signifier because (although there is no general agreement in this regard) semiotics should be the discipline that elaborates a theory of meaning and—as in the case of semiotics of images—finds visual equivalents to the linguistic concepts of phoneme, word, speech, and so on.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/299367 |
| Date | 04 September 2008 |
| Creators | Entenza Rodriguez, Ana Isabel |
| Contributors | Gubern, Román, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 638 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds