This thesis investigates the role that different aspects of
audiovisual prosody play in the production and perception of
interrogativity. To this end, two types of statements and two types
of questions are analyzed: information and contrastive focus
statements (IFS, CFS), and information-seeking and counterexpectational
questions (ISQ, CEQ). A multimodal approach is thus
followed for the study of interrogativity, by means of a variety of
production and perception experiments, from games specifically
designed to elicit spontaneous productions of specific discourse
categories to the analysis of event-related potentials. The first
study reveals that pitch range differences are the main
intonational cue used by Central Catalan speakers in order to
distinguish between IFS and CEQ. The second study shows that
such intonational contrasts are encoded automatically in the
auditory cortex. Both studies strengthen the argument that pitch
range features need to be represented descriptively at the
phonological level. The third study shows that facial gestures are
the most influential elements that Catalan listeners rely on to
decide between CFS and CEQ interpretations, though bimodal
integration with acoustic cues is necessary in order for perceptual
processing to be accurate and fast. The fourth study reveals that
Catalan and Dutch speakers mainly rely on language-specific
auditory differences in order to detect IFS and ISQ, but also that
the presence of gaze increases the identification of an utterance as
a question. Finally, this study demonstrates that a concentration
of several response-mobilizing cues in a sentence is positively
correlated with the perceivers’ ratings of these utterances as
interrogatives. / Aquesta tesi investiga el rol que exercixen diversos aspectes de la
prosòdia audiovisual en la producció i la percepció de la
interrogativitat. A tal efecte, s’analitzen dos tipus d’oracions
declaratives (de focus informatiu i de focus contrastiu; IFS i CFS) i
dos tipus d’oracions interrogatives (de cerca d’informació i
d’antiexpectació; ISQ i CEQ). Així, la tesi estudia la interrogativitat
des d’una perspectiva multimodal, amb diferents experiments de
producció i de percepció que van des de jocs especialment
dissenyats per elicitar produccions espontànies de determinades
categories discursives fins a l’anàlisi de potencials evocats
cerebrals. El primer estudi revela que els parlants de català central
empren principalment el camp tonal per distingir entre IFS i CEQ.
El segon, que el còrtex auditiu codifica automàticament tal
contrast entonatiu. Ambdós estudis conclouen que cal explicitar
les propietats del camp tonal quan es descriu fonològicament
l’entonació de la llengua. El tercer estudi mostra la major
influència dels gestos facials a l’hora de distingir CFS i CEQ en
català, així com la necessitat d’integrar perceptivament les
variables visuals i les acústiques perquè la idenficació siga acurada
i ràpida. El quart estudi revela com els parlants de català i de
neerlandès es basen principalment en les diferències auditives de
les seues respectives llengües a l’hora de distingir IFS i ISQ, però
també com el fet que el parlant mire el seu interlocutor
incrementa la interpretació interrogativa d’una oració. Finalment,
l’estudi demostra que la presència de diversos indicis
mobilitzadors de resposta en una oració està positivament
correlacionada amb les interpretacions interrogatives que els
oients en fan.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UPF/oai:www.tdx.cat:10803/97294 |
| Date | 29 November 2012 |
| Creators | Borràs Comes, Joan Manel |
| Contributors | Prieto Vives, Pilar, 1965-, Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge |
| Publisher | Universitat Pompeu Fabra |
| Source Sets | Universitat Pompeu Fabra |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 156 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0057 seconds