Aquesta investigació sobre la radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat reconstrueix la història de Radio Juventud de Sant Feliu que va emetre entre el 1948 i el 1967, i la de l’actual emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, des que va sorgir, el 1981, i fins ara. Per tant, es pot considerar que estem parlant d’una ciutat amb tradició radiofònica.
Amb el recorregut d’aquestes dues ràdios també es pretén completar la història contemporània de Sant Feliu mitjançant el paper social que la radiodifusió ha tingut a la ciutat i al seu entorn. Això permet, a més, aprofundir en les causes que expliquen el per què el seu desenvolupament i impuls només s’ha pogut donar per la iniciativa institucional, tant en la dictadura com posteriorment en la democràcia. Les dues van néixer per una necessitat social del moment: en el franquisme va ser la ràdio de l’entreteniment i la participació com a principal reclam; en democràcia ha estat un servei públic, que entén la participació com una forma de donar la veu a la gent facilitant el seu accés, però també perquè la informació i l’actualitat local són un dels eixos de la seva programació.
No obstant això, el dèficit de mitjans de comunicació autòctons en l’àmbit local i comarcal, així com la proximitat geogràfica a una de les grans ciutats europees, Barcelona i, per tant, sota la seva influència i hegemonia, són dos factors a considerar per entendre la història de la radiodifusió local i la singularitat d’aquest cas. D’una banda, perquè la ràdio com a mitjà de comunicació, amb les dues emissores que hem dit, ha estat un instrument per reforçar la identitat de Sant Feliu, així com per a projectar la ciutat, però, per l’altra, també se li atorga el caràcter d’entitat o servei públic que s’integra en el teixit associatiu, i desenvolupa la funció de dinamitzador social, econòmic i cultural. Un paper que també s’ha d’entendre en un altre àmbit: com la capital del Baix Llobregat, una comarca que és molt important per població i economia, tot i que diferent a altres perquè té diversos municipis de gran pes i no un que sigui central.
Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la dinàmica del municipi i les característiques del mitjà fan que el principal valor de la radiodifusió a Sant Feliu hagi estat i continuï sent, en l’actual context digital, la comunicació de proximitat. El desenvolupament d’una i l’altra emissora s’ha basat en la seva capacitat d’adaptació al context legal i econòmic de cada moment. Sens dubta, aquests dos han estat determinants per la seva continuïtat, així com per avaluar l’eficàcia de la funció per a la qual van ser creades. Però també cal plantejar aquesta eficàcia en termes d’interacció amb la societat amb la què comparteix imaginari. Aquesta adaptació i el seu resultat ens permeten entendre que la ràdio de Sant Feliu sigui el mitjà que més repercussió ha tingut a la ciutat, contribuint, en gran mesura, a la seva projecció.
La seva història és també la de l’adaptació de la ràdio als diferents canvis tecnològiques. Per això, es complementa el relat històric amb el desafiament que suposa per a l’emissora i la ràdio de proximitat la revolució d’internet. Donem així continuïtat a la història, malgrat que lògicament aquí estem mancats de perspectiva. Ràdio Sant Feliu pot ser un exemple de còm la ràdio de proximitat, ja sigui per sí sola o com a multiplataforma, és un laboratori que permet assegurar el mitjà i a la vegada, ens assenyala alguns inconvenients del salt digital. / Esta investigación sobre la radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat reconstruye la historia de Radio Juventud de Sant Feliu que emitió entre 1948 y 1967, y la de la actual emisora municipal, Ràdio Sant Feliu, desde que surgió, en 1981, y hasta ahora. Por lo tanto, se puede considerar que estamos hablando de una ciudad con tradición radiofónica.
Con el recorrido de estas dos radios también se pretende completar la historia contemporánea de Sant Feliu a través del papel social que la radiodifusión ha tenido en la ciudad y su entorno. Esto permite, además, profundizar en las causas que explican el por qué su desarrollo e impulso sólo se ha podido dar por la iniciativa institucional, tanto en la dictadura como posteriormente en la democracia. Las dos nacieron por una necesidad social del momento: en el franquismo fue la radio del entretenimiento y la participación como principal reclamo; en democracia ha sido un servicio público, que entiende la participación como una forma de dar la voz a la gente facilitando su acceso, pero también porque la información y la actualidad local son uno de los ejes de su programación.
No obstante, el déficit de medios de comunicación autóctonos en el ámbito local y comarcal, así como la proximidad geográfica a una de las grandes urbes europeas, Barcelona y, por lo tanto, bajo su influencia y hegemonía, son dos factores a considerar para entender la historia de la radiodifusión local y la singularidad de este caso. Por un lado, porque la radio como medio de comunicación, con las dos emisoras citadas, ha sido un instrumento para reforzar la identidad de Sant Feliu, así como para proyectar la ciudad, pero, por otro lado, también se le otorga el carácter de entidad o servicio público que se integra en el tejido asociativo, y desarrolla la función de dinamizador social, económico y cultural. Un papel que también hay que entender en otro ámbito: como la capital del Baix Llobregat, una comarca que es muy importante por población y economía, aunque distinta de otras porque tiene varios municipios de gran peso y no uno central.
Esta tesis parte de la hipótesis de que la dinámica del municipio y las características del medio hacen que el principal valor de la radiodifusión en Sant Feliu haya sido y siga siendo, en el actual contexto digital, la comunicación de proximidad. El desarrollo de una y otra emisora ha dependido de su capacidad de adaptación al contexto legal y económico de cada momento. Sin duda, ambos han sido determinantes para su continuidad, así como para evaluar la eficacia de la función para la que fueron creadas. Pero también hay que plantearse esa eficacia en términos de interacción con la sociedad con la que comparte imaginario. Esa adaptación y su resultado nos permiten entender que la radio de Sant Feliu es el medio que más repercusión ha tenido en la ciudad, contribuyendo, en gran medida, a su proyección.
Su historia es también la de la adaptación de la radio a los diferentes cambios tecnológicos. Por ello, se complementa el relato histórico con el desafío que supone para la emisora y la radio de proximidad la revolución de internet. Damos así continuidad a la historia, aunque lógicamente aquí carecemos de perspectiva. Ràdio Sant Feliu puede ser un ejemplo de cómo la radio de proximidad, ya sea por sí sola o como multiplataforma, es un laboratorio que permite afianzar el medio y a su vez, apunta algunos inconvenientes del salto digital. / This research on broadcasting in Sant Feliu de Llobregat reconstructs the history of Radio Juventud de Sant Feliu that issued between 1948 and 1967, and the current local radio station, Radio Sant Feliu, since it emerged in 1981 and until now. Therefore, we can consider that we are talking about a city with an extensive radio tradition.
In the course of these two radio stations it is also planned to complete the contemporary history of Sant Feliu through the social role that broadcasting has had on the city and its surroundings. This also gives an insight into the causes that explain why its development and promotion has only been able through the institutional public initiative, both during dictatorship and democracy after. Both radios were born because of a social need at that time: during Franco’s dictatorship it was a radio for entertainment and participation as the main claim; during democracy it has been a public service that understands participation as a way to give voice to people and provide easier access; but also because local news and information are one of the pillars of its programming.
However, the deficit of local communication media at local and regional level, as well as the geographical proximity to a major European city as Barcelona and, therefore, under its influence and hegemony, are two factors to be considered to understand the history of local broadcasting and the uniqueness of this case. On one side, because the radio as a media, with the two mentioned stations, has been instrumental in strengthening the identity of Sant Feliu and to show the city outward; but on the other hand, it is also identified as an entity or public service integrated into the associative network that develops an active social, economic and cultural mobilizing role. A role which also must be understood in the context of being the capital of the Baix Llobregat, a very important region in terms of population and economy, although distinct from others as it’s made up of several relevant cities and not just one central.
This thesis starts from the assumption that the dynamics of the municipality and the media characteristics lead to the fact that the main value of broadcasting in Sant Feliu has been and continues to be, in the current digital environment, a proximity communication. The development of both radio stations has been based on its ability to adapt to the legal and economic context of the moment. Certainly, both have been crucial to its continuity and to evaluate the effectiveness of the function for which they were created. But efficacy must also arise in terms of interaction with society with which it shares a wide range of experiences. This adaptation and its results allow us to understand that Radio Sant Feliu is the media outlet that has had more impact in the city, contributing largely to its projection outward.
Its history is also about the radio adaptation to the different technological changes. Therefore, the historical narrative is complemented by the challenge that internet means to the radio station and to the proximity concept. We give continuity to the story, but obviously here we lack perspective. Radio Sant Feliu can be an example of how proximity radio, either alone or as a multiplatform, is a laboratory that can strengthen the media and at the same time suggests some drawbacks to jump into the digital era.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/368223 |
| Date | 03 February 2016 |
| Creators | Crespo Haro, Esteve |
| Contributors | Barbeito Veloso, Mª Luz, Perona Páez, Juan José, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 524 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0043 seconds