El nostre treball proposa una metodologia didàctica que pugui millorar la comprensió dels factors que expliquen l'aparició, desenvolupament i conseqüències dels conflictes bèl·lics dins de cada formació social, en la convicció de que això resulta motivador per l'alumnat i afavoreix la comprensió general de les realitats sociopolítiques i les dinàmiques del canvi històric. Al mateix temps, afirmem la utilitat de la història militar com a eina mobilitzadora de l'interès i l'aprenentatge. Aquesta proposta metodològica mira d'aprofitat aquest interès amb una presentació multifocal que tenim la pretensió de transformar en model didàctic flexible i complet. Mès enllà de la tàctica, l'estratègia, la uniformitat o l'armament, la història militar s'obre a l'anàlisi d'una institució estatal estretament relacionada amb la estructura política i social que la configura, i que segueix molt de prop totes les transformacions que aquestes pateixen. La nostra proposta inclou l'estudi del reclutament, consideració social, mentalitat i formació del personal militar, la logística, el comandament, les innovacions tecnològiques, el finançament, els bastiments, les complicitats o resistències i tot un seguit d'implicacions del fet militar amb la societat que el genera i envolta. Com a exemple de la proposta, hem triat l'estudi de la tercera guerra carlista i el seu entorn polític -la revolució de 1868 i la I República- i, en concret, l'espai físic de la batalla d'Alpens, un xoc armat important tant per les seves conseqüències pel que fa a les operacions bèl·liques, com per les implicacions polítiques que es van voler treure del mateix, contraposant el model d'exèrcit democràtic de la República a l'exèrcit professional de la monarquia conservadora o l'exèrcit guerriller i ultraideologitzat dels carlistes. El nostre treball reivindica també el paper dels antics camps de batalla com a paisatge patrimonial, de gran importància per a la didàctica de la història, tant a l'ensenyament formal com informal. Els camps de batalla no representen només un record o un espai venerat com a relíquia, sinó un conjunt paisatgístic que pot i ha de ser observat i analitzat amb totes les seves implicacions, tant pel que fa al poblament, aprofitament econòmica, simbolisme, rutes i xarxes de transport i relació, etc. S'ha realitzat una experiència didàctica amb sis centres públics d'ensenyament secundari al llarg de quatre cursos, fent servir aquest camp de batalla com a "centre d'interès" d'una unitat didàctica, i més tard, s'ha valorat, mitjançant un seguit d'instruments de mesura d'elaboració pròpia, si la capacitat de record dels alumnes millorava, i en quins aspectes ho feia, comparant els resultats dels grups que rebien una formació a l'aula i més tard compartien l'experiència d'una sortida al camp de batalla, amb la d'aquells que tan sols rebien la formació a l'aula. Malgrat que l'avaluació es va realitzar en unes condiciones estandaritzades per afavorir la coherència dels resultats i la seva comparació, condicions que no són les millors que es podrien donar al grup-classe, els resultats van millorar més d'un vint per cent i això en tots els aspectes de coneixement del fenomen carlista, no només en els més anecdòtics referits a la batalla o el desenvolupament de les operacions militars. Aquesta comparació ens ha confirmat que aquest recurs didàctic millora la comprensió general i la capacitat de record sobre la història del carlisme, molt més enllà dels purs aspectes bèl·lics o particulars del camp de batalla, i ens anima a continuar la investigació amb diferents conflictes i etapes històriques. / Summary:"HERITAGE EDUCATION. BATTLEFILEDS IN THE THIRD CARLIST WAR".TEXT: This work seeks to propose an educational methodology that enables improved comprehension of the factors explaining the appearance, development and consequences of the conflicts in the heart of each society, with the conviction that it will provide motivation for students and promote a general understanding of the political and social situations and the dynamics of historical change in the societies studied and the achievement of the competencies required for the study of social sciences. At the same time, military history is used as a tool for mobilising interest and learning. The point on which this model rotates is the exploitation of the battlefields as an element of our heritage and as an educational resource. A methodology is also proposed for the use of military history in the secondary school classroom as part of an "education for peace". As a working example the Third Carlist War of Catalonia and its political setting -the 1868 Revolution and the First Republic - has been selected. Specifically the physical site of the Battle of Alpens, where one of the peak moments of the fighting took place. An educational project has taken place with six secondary schools over a period of four years, using the battlefield as the "focal point" for a teaching unit, and this was later evaluated using a series of self-designed measuring instruments: whether the memory of the student improved, and if so in which aspects, comparing the results of the groups that received classroom teaching followed by the field experience and those who only received classroom teaching. During the experience work was carried out on observation of the landscape and its relation to the sociology of the conflict, the tactical and strategic options of each side and the extent to which they affected the outcome, the role of the personages leading the combating forces (some of the main leaders were involved in this battle), the military organisation and recruitment of troops, and the political setting in which were situated both the events prior to the action and the propaganda used to exploit the results of the battle.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1342 |
| Date | 18 May 2009 |
| Creators | Almazán Fernández, Ismael |
| Contributors | Hernández Cardona, Francesc Xavier, Universitat de Barcelona. Departament de Didàctica de les Ciències Socials |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0031 seconds