OF THE THESIS: Major depressive disorder (MDD) is the most common of the affective disorders and ranks among the major causes of disability worldwide. Some vulnerability factors for the development of MDD have been proposed: neuroticism, stressful situations, comorbidity. However, to date it is not well established if MDD is a unique mental disorder or consists of several subtypes determined by age of onset, psychotic characteristics, melancholia, course of the illness, etc. The general aim of this dissertation is to study the trait-state neurocognitive characteristics of major depressive disorders and neuroticism. For this purpose, different tools such as neuropsychological instruments and neuroimaging techniques are used in order to investigate the cognitive functioning and the brain characteristics of this illness and related issues. This dissertation consists of different studies designed to shed new light on MDD and neuroticism -taken as a known vulnerability factor for MDD-. First, we aim to assess the cognitive impairment in elderly depressed patients in a longitudinal study to determine whether this impairment remits after treatment. And next, the objective is to investigate those characteristics related to depressive disorders in healthy volunteers who might be at some risk for developing the illness. The challenge is to untangle the neuropsychological and biological mechanisms mediating the vulnerability and the development of depressive disorders. We investigate the neurocognitive functioning to determine the impact of enduring deficits of brain function.The results show that cognitive impairment can be considered a trait characteristic of elderly major depression, regardless of the successful response to treatment. In terms of neuroticism, cognitive and emotional processing abnormalities in extremely high N healthy subjects are found, when compared with extremely low N subjects. Elevated morning salivary cortisol levels can exist in the absence of major depression, as they are observed in subjects with high N scores who have never experienced depression. High neurotic volunteers recruit a number of limbic areas when processing emotional stimuli. So, it is suggested that N would exert an influence on the emotional responses in a higher level, potentially operating as a protective mechanism to prevent over-stimulation of the limbic areas, and possibly to become definitely depressed. / NEUROPSICOBIOLOGIA DE FACTORS TRET-ESTAT EN ELS TRASTORNS DEPRESSIUS I EL NEUROTICISME (RESUM DE LA TESI)La depressió major (DM) és un dels trastorns afectius més comuns i se situa entre les principals causes de baixa o discapacitat arreu del món. Alhora també s'han proposat factors de vulnerabilitat per al desenvolupament del trastorn: neuroticisme, situacions estressants, comorbilitat amb altres trastorns psiquiàtrics... encara no hi ha acord sobre si la DM és un sol trastorn mental o si engloba diferents subtipus de la malaltia, determinats per l'edat d'inici, per característiques psicòtiques, presència de malenconia, curs de la malaltia, etc.L'objectiu general d'aquesta tesi és estudiar característiques neurocognitives de tret i d'estat de la DM. Amb aquest propòsit, diversos instruments neuropsicològics i de neuroimatge s'han utilitzat per tal d'investigar el funcionament cognitiu i les característiques cerebrals d'aquesta malaltia i d'altres aspectes relacionats. Aquesta tesi està composta de diferents estudis dissenyats per a proporcionar noves perspectives de la DM i el N, pres com a factor de risc per a la malaltia. En primer lloc, es pretén avaluar la deterioració cognitiva en pacients amb DM d'inici tardà en un estudi longitudinal per a determinar si el deteriorament remet o persisteix després d'un any de tractament farmacològic. I en segon lloc, l'objectiu és investigar aquelles característiques de la DM en subjectes sans que podrien tenir cert risc de desenvolupar la malaltia. El repte és esbrinar els mecanismes neuropsicològics i biològics que mitjancen en la vulnerabilitat, el desenvolupament i el curs de la DM. Per tant, es té en compte el funcionament neurocognitiu per determinar el possible impacte de dèficits persistents en la funció cerebral.Els resultats mostren que la deterioració cognitiva pot ser considerada una característica de tret de la depressió major d'inici tardà, tot i la resposta efectiva al tractament. D'altra banda, els subjectes amb altes puntuacions en neuroticisme presenten anormalitats en el processament cognitiu i emocional, quan són comparats amb subjectes amb puntuacions molt baixes en aquesta escala. També s'observa que es poden donar nivells incrementats de cortisol en saliva en absència de trastorn depressiu major. Dels resultats es podria suggerir que el processament de les persones altament neuròtiques activaria estructures cerebrals més superiors que exercirien una influència directa en les respostes emocionals. Les anormalitats observades podrien estar operant potencialment com a mecanisme de protecció per prevenir la sobreestimulació de les estructures límbiques, i possiblement de sofrir DM.Tanmateix, no podem assegurar que els resultats demostrin que el neuroticisme és un factor de risc per a la DM. En qualsevol cas, aquests resultats desafien a trobar els mecanismes neuropsicològics que mitjançarien la vulnerabilitat dels individus amb altes puntuacions en neuroticisme a desenvolupar la malaltia.En aquesta tesi s'han discutit diferents factors de tret-estat relacionats amb els trastorns depressius i el neuroticisme, i s'han deixat força punts oberts. En aquest sentit, s'estan realitzant nous estudis, com a continuació natural d'aquest treball. Per una banda, s'està portant a terme un estudi longitudinal de 3 anys en una mostra jove de subjectes amb puntuacions altes en neuroticisme, que estarien en una edat de major risc per a desenvolupar algun trastorn depressiu i/o ansiós, amb la intenció d'avaluar si s'observen els mateixos efectes descrits en aquesta tesi. Per altra banda, també s'estan ampliant els estudis descrits en aquesta tesi amb una mostra de subjectes amb neuroticisme alt amb història psiquiàtrica de trastorns depressius, per tal d'examinar el mecanisme de protecció discutit en aquesta tesi.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2687 |
| Date | 01 June 2005 |
| Creators | Portella Moll, Maria J. |
| Contributors | Marcos Bars, Teodor, Harmer, Catherine J., Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | French |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds