El desenvolupament més important en el mercat de treball en tots els països industrialitzats ha estat l’increment de dones casades a la força laboral. La literatura econòmica associa l'increment de la participació a la força laboral de les dones amb el canvi en l'estructura salarial. En aquesta Tesi, estudio els tres elements clau en el canvi de posició de les dones en el mercat laboral: la diferència salarial de gènere (gender wage gap, gwg), l’elasticitat de l’oferta de treball femení, i la interacció entre l’oferta laboral femenina i la decisió de tenir fills. A més, exploro com és el rendiment de les dones en el mercat laboral, així com el rol que juguen les institucions del mercat laboral i les seves polítiques en l’oferta laboral femenina.
En el primer capíto, exploro l’evolució en el gwg en un grup de països europeus. Utilitzo un nou enfocament que es basa en mesures directes sobre requeriments de capacitats per a treballar en determinades feines. Divideixo les capacitats entre brawns i brains. Durant els anys 90 i els anys 2000, el gwg ha caigut a una majoria de països europeus i als Estats Units. Una part d’aquesta caiguda es pot explicar pels canvis d’ocupació d’homes i de dones i pels diferents requeriments de capacitat que aquestes ocupacions tenen. Malgrat tot, a diferència de l’experiència americana, als països europeus els canvis en els retorns als brains i als brawns han implicat un increment en el gwg. Endemés, una part substancial dels canvis en el gwg no pot ser explicada pels canvis en les diferències de capacitat entre homes i dones, ni tampoc per canvis en les característiques d’homes i dones o en l’estructura salarial. L’anàlisi mostra que hi ha una part inexplicada del gwg que està altament correlacionada amb les institucions del mercat laboral, tot suggerint una forta relació entre els canvis en les institucions que governen el mercat laboral amb canvis en l’evolució del gwg.
En el segon capítol, estudio l’elasticitat de l’oferta laboral de les dones i els homes casats. En particular, estimo l’elasticitat de l’oferta laboral de dones i homes casats en el marge extensiu, tenint en compte que existeix heterogeneïtat en l’educacio de les parelles i modelo explícitament com interactuen entre si els membres de la llar quan prenen decisions sobre l'oferta laboral. Els resultats mostren que hi ha una variació considerable entre les parelles en la manera com prenen decisions sobre l'oferta laboral. A més, l’elasticitat en l’oferta laboral difereix en gran mesura entre les llars, depenent del nivell educatiu dels seus membres. Una de les troballes centrals és que, si ignorem l’heterogeneïtat entre els diferents tipus de llars i les diferències entre les parelles en la manera com prenen les seves decisions d’oferta laboral, trobem una elasticitat d’oferta salarial massa baixa per a les dones casades.
En el tercer capítol, escrit conjuntament amb Nezih Guner i Virginia Sánchez-Marcos, investiguem com els contractes temporals afecten la fertilitat de les dones a Espanya. Estimem models de duració de temps discret en el naixement del primer i subsegüents fills, i comparem les probabilitats de tenir un fill per part de dones amb contracte temporal i amb contracte permanent. Els resultats d’aquest capítol suggereixen que l’estabilitat laboral és un determinant important de la probabilitat de tenir fills. Trobem que la probabilitat que una dona sense fills, però amb un contracte permanent, tingui un fill l’any següent és més alta que la probabilitat que una dona sense fills amb un contracte temporal en tingui. L’efecte es torna molt més important per a transicions successives (del primer al segon, i del segon al tercer). / The most important development in labor markets, in all industrialized countries was the increase in the entry of women, in particular married women, into the labor force. The economic literature associates the increasing labor force participation of women with the changes in the wage structure, either in terms of the gender wage gap or the elasticity of the female labor supply to changes in their own wages or their husband's wages and with the changing fertility behavior of women. In this thesis, I study the three key aspects of the changing position of women in the labor markets: the gender wage gap, female labor supply elasticities and the interaction between labor supply of women and fertility behavior, and explore how women fare in the labor markets and how labor market institutions and policy affect their behavior.
In the first chapter of this thesis, I explore the recent gender wage gap trends in a sample of European countries with a new approach that uses the direct measures of skill requirements of jobs held by men and women. During the 1990s and 2000s, the gender wage gap declined in the majority of European countries and in the U.S. A part of this decline is explained by changes in male-female differences in brain and brawn skill intensities that occur due to the shifts in occupational allocations. However, in contrast to the U.S. experience, in European countries the changes in returns to brain and brawn skills had a widening effect on the gender wage gaps. Furthermore, a substantial part of the changes in the gender wage gaps cannot be explained by the changes in the gender gaps in labor market characteristics, skills or changes in the wage structure. The analysis show that the unexplained part of the gender wage gap is strongly correlated with labor market institutions suggesting a strong link between the changes in the labor market institutions and changes in gender wage gap trends.
In the second chapter, I study labor supply elasticities of married women and men and estimate labor supply elasticities of married women and men along the extensive margin allowing for the heterogeneity among couples (in educational attainments of husbands and wives) and explicitly modeling how household members interact and make their labor supply decisions. The results of Chapter 2 show that there is considerable variation among couples in the way they make their labor supply decisions. Moreover, labor supply elasticities differ greatly among households by the relative education levels of spouses. One of the central finding is that ignoring the heterogeneity between household types and differences between couples in the way they make their labor supply decisions yield a lower labor supply wage elasticity for married women.
The third chapter, coauthored with Nezih Guner and Virginia Sánchez-Marcos, we investigate how temporary contracts affect the fertility behavior of women in Spain. To this end, we estimate discrete-time duration models of the first and subsequent births and compare the probability of having a child of women working under permanent and temporary contracts. The results of Chapter 3 suggest that job stability is an important determinant of the birth hazards. We find that childless women working under permanent contracts in a given year are more likely to give a birth in the following year than childless women working under temporary contracts in that particular year. Moreover, the effect becomes stronger for the transitions from the first to second and even more pronounced from second to third birth.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/283724 |
| Date | 27 June 2014 |
| Creators | Kaya, Ezgi |
| Contributors | Guner, Nezih, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 152 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0084 seconds