Aquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l’estructura de les
famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s’observen patrons
molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i
solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen
comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L’explicació
proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d’una
família comparat amb quan està sola. A partir d’aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions
fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda
a l’efecte de la família. La segona tracta d’entendre com canvien les implicacions d’una política bàsica
del mercat laboral, com és l’assegurança d’atur, quan introduïm la família en l’anàlisi.
En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable
entre la taxa d’atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d’una descomposició estàndard
de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant
en termes de gènere com a d’estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat
laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d’ingressos, béns, gènere i estat civil.
A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d’atur.
Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que
genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d’atur. Per altra banda, augmenta la
inclinació dels agents a sortir de l’atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que
redueix la taxa d’atur.
En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions
conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s’ha centrat en analitzar
els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de
la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en
parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat
laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que
per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques
laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar
els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental.
En el tercer capítol, estudio un programa d’assegurança d’atur, semblant al que està en marxa
als EUA, en un entorn on la principal font d’heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on
viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal
conclusió, es que l’assegurança d’atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no
depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una
família amb els seus clons, no es beneficiarien de l’assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols,
si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l’assegurança
és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport. / This thesis studies the interactions between labor market dynamics and family structure, and
how these interactions affect public policy. In the US economy, we observe very different patterns
regarding labor force participation, employment, and unemployment between single and married
individuals. Even after controlling for the different composition of the two groups, we still observe
that married and single individuals exhibit very different outcomes in the labor market. The explanation
proposed in this thesis is simple: individuals take different decisions when they belong to a
family than when they are alone. Departing from this premise, this thesis assess two fundamental
issues. First, the question of which part of the labor market dynamics we observe in the data can
be accounted for by the family. Secondly, whether the implications of one of the most important
labor market policies, the unemployment insurance, are significantly changed when we introduce the
family in the analysis.
In the first chapter, co-authored with Sekyu Choi, we document a sizable and stable gap between
the unemployment rates of married and single workers in the U.S. economy. Using a standard flowdecomposition
exercise, we account for the driving forces behind this difference both over time
and across gender/household type. We put forward a simple model of the labor market, with
heterogeneous agents with respect to income shocks, assets, gender and marital status. We show
that the family generates two counterbalancing effects on the unemployment rate. On the one
hand, because it is a completing-markets device, it reduces the incentives to work which reduces
employment and, ceteris paribus, increases the unemployment rate. On the other hand, it also
increases the propensity of agents to transit from unemployment to non-participation which reduces
the unemployment rate.
In the second chapter, co-authored with Nezih Guner and Yuliya Kulikova, we study joint labor
market transitions of married couples. The existing empirical literature mainly focuses on movements
between employment and unemployment, and has ignored, the movements of individuals in and
out of the labor force. Another key feature of the existing literature is its focus on individual
transitions among labor market states. We study joint labor market transitions of husbands and
wives among three labor market states. Married men and women differ in their labor market
dynamics. Transitions in and out of labor force play a more important role for unemployment
dynamics of females than they do for those of males. Hence modeling out of labor force as a distinct
state is critical to understand joint labor market dynamics of married couples. The results also show
that joint labor market transitions of husbands and wives imply an important degree of coordination
between labor market activities of household members.
In the third chapter, I study an unemployment insurance program, resembling the one in place
in the US, in a framework where the main source of heterogeneity among agents is the type of
household they live in, that is, some agents live alone while others live with their spouses as a
family. The central finding is that the unemployment insurance program improves the welfare
of single households but not of married households. This result does not depend on the different
characteristics between married people and singles. For single individuals living with their clones as a
family, the unemployment insurance program is not welfare-improving, while for married individuals
living apart as singles, unemployment insurance does improve welfare. Hence, the main reason why
married households do not benefit from the unemployment insurance program is that the family,
with its two earners, is able to provide enough insurance.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/284137 |
| Date | 18 June 2014 |
| Creators | Valladares-Esteban, Arnau |
| Contributors | Choi, Sekyu, Guner, Nezih, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 127 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0022 seconds