En aquesta tesi, considero la família com la unitat encarregada de prendre decisions en l’economia i estudio les implicacions d’aquestes decisions per les desigualtats en indicadors de salut i del mercat laboral, dos aspectes fonamentals per al benestar dels individus.
En el primer capítol, que porta per títol “Health Policies and Intergenerational Mobility”, estudio quin paper juguen les desigualtats en termes de salut i les polítiques de sanitat pública per a la persistència en la generació d’ingressos als EE.UU. En la literatura el paper de les polítiques públiques d’educació han sigut àmpliament estudiats però no sabem quasi res de com les polítiques de salut afecten mobilitat. En aquest capítol, desenvolupo i estimo un model de generacions solapades, basat en la acumulació de capital humà, on les decisions de les famílies tenen en compte la natura dinàmica i multidimensional de la inversió en capital humà. En el model, introdueixo dos tipus de capital humà: capital en salut i capital humà. A més a més, modelo de forma explícita les polítiques públiques d’educació i salut. Les simulacions mostren que les polítiques de salut són importants per determinar la mobilitat social entre generacions per als individus menys afavorits de la societat i també que hi ha interaccions importants entre les polítiques públiques d’educació i sanitat.
En el segon capítol, titulat “Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating” i escrit conjuntament amb en Nezih Guner i en Joan Llull, estudiem com el fet de viure en parella o no afecta la desigualtat en l’estat de salut. Controlant per factors observables, els nostres resultats indiquen que la diferencia en estat de salut entre solters i casats arriba al seu punt màxim, un 12%, entre els 55 i 59 anys. Si considerem diferencies no observades en l’estat de salut innat (tant permanent com depenent en l’edat), que poden estar correlacionades amb el moment i la probabilitat de casar-se, els nostres resultats indiquen que no hi ha diferències entre l’estat de salut de solters i casat abans dels 40 anys mentre que les diferències en edats més avançades arriben al 6%. Aquest resultat ens indica que les diferències en salut en la joventut entre solters i casats són degudes a un efecte de selecció en el casament però podria existir un efecte protector d’estar casat en edats més avançades. Quan explorem els mecanismes darrera aquest resultat, veiem que hi ha una correlació positiva entre l’estat de salut innat i trobar parella sense divorciar-se i que les persones amb bona salut innata tendeixen a estar casades amb persones amb bona salut innata. Finalment, notem que l’assegurança de salut i hàbits saludables són molt rellevant per a l’efecte beneficial de casar-se.
En el tercer capítol, “Household Labor Market Dynamics”, escrit amb en Nezih Guner i Arnau Valladares-Esteban, estudiem el rol de les decisions laborals de les famílies en les dinàmiques del mercat laboral. Tenim en compte les decisions laborals conjuntes de les parelles casades considerant tres estats laborals: treballant, a l’atur i inactiu. Analitzant la importància de les transicions entre estats laborals tant per homes com per dones, veiem que els resultats són diferents entre els dos gèneres. Les transicions entre treball i atur són claus pels homes mentre que per les dones les transicions relacionades amb la inactivitat són rellevants. També comptabilitzem la rellevància del added worker effect i demostrem que, sense aquest efecte, la participació laboral de les dones en el període 2000-2010 hauria sigut un 2,5 punts percentuals més alta. De forma similar, la taxa d’atur també hauria sigut 0,3 punts percentuals més alta, el que significa un 6,16% del total de la taxa d’atur. / In this thesis I consider family as a basic unit of the decision-making in the economy and I study the implications of these decisions for health inequalities and labor supply, very important socioeconomic outcomes.
In the first chapter of this thesis, named "Health Policies and Intergenerational Mobility", I study the role of health inequalities and health policies for income persistence over generations within family in the United States. While the role of education and education policies received a lot of attention in the literature on intergenerational mobility, almost nothing is known on how medical policies affect intergenerational mobility and inequality. This is rather surprising, since health, like education, is highly persistent across generations and health of children have an important impact on how they perform in school. In this paper, I develop and estimate a human-capital based overlapping generations model of household decisions that take into account multidimensionality and dynamic nature of human capital investments. I distinguish two forms of human capital: health capital and human capital, and model explicitly government policies in education and health. The counterfactual simulations show that health policies is an important determinant of intergenerational mobility of income across generations for agents of the bottom of income distribution and there are important interactions between health and education policies.
In the second chapter of this thesis "Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating" (joint with Nezih Guner and Joan Llull), we study how marital status affects health inequality. Using data from the Panel Study of Income Dynamics (PSID) and the Medical Expenditure Panel Survey (MEPS), we analyze the marriage health gap for working-age individuals. Controlling for observables, we find a gap that peaks at 12 percentage points at ages 55-59. If we allow for unobserved heterogeneity in innate health (permanent and age-dependent), potentially correlated with timing and likelihood of marriage, we find that the effect of marriage on health disappears below age 40, while about 6 percentage points difference between married and unmarried individuals remains at older (55-59) ages. This indicates that the observed gap is mainly driven by selection into marriage at younger ages, but there might be a protective effect of marriage at older ages. Exploring the mechanisms behind this result, we find that better innate health is associated with a higher probability of marriage and a lower probability of divorce, and there is strong assortative mating among couples by innate health. We also find that married individuals are more likely to have a healthier behavior compared to unmarried ones. Finally, we find that health insurance is critical for the beneficial effect of marriage.
In the third chapter of this thesis, "Household Labor Market Dynamics", coauthored with Nezih Guner and Arnau Valladares-Esteban, we study the role of labor supply decisions within family for the labor market dynamics. We study the joint labor market transitions of married couples between three labor market states: employment, unemployment, and out of the labor force. We assess the importance of different labor market transitions for married males and females. The results show that married men and women differ in their labor market dynamics. The transitions between employment and unemployment are the key driver of the cyclical movements in unemployment for married males. For married females, however, transitions in and out of the labor force play a key role. We calculate the importance of the added worker effect and show that without the added worker effect, female labor participation and unemployment rates in 2000-2010 period would be about 2.5 and 0.3 percentage points higher, respectively. This 0.3 percentage points represents about 6.16% of the female unemployment rate.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/386499 |
| Date | 08 June 2016 |
| Creators | Kulikova, Yuliya |
| Contributors | Guner, Nezih, Rute Cardoso, Ana, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 127 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.003 seconds