La construcció de l'Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu.
Les potències europees no podien ignorar l'especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l'existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d'una de les colònies de ciutadans francesos a l'estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer.
L'estudi que presentem ha volgut analitzar la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d'ampli suport social. L'objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que aquests agents diplomàtics transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s'ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d'una "política catalana" de França.
La recerca s'ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l'estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d'aquest obrerisme revolucionari i s'ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles.
Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l'ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d'anàlisi ha estat l'episodi de l'assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general.
El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l'obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S'ha pogut comprovar el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola a França, la seva vinculació estreta amb el que succeïa a l'interior de Catalunya, i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament del moment
Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també. / The construction of the Spanish liberal state in the nineteenth century clashed with Catalonia, where social and political opposition forces prevailed. Catalonia was the most dynamic economic center of the peninsula, a place where cultural currents born beyond the Pyrenees rapidly expanded.
European powers could not ignore the Catalan specificity. In the case of the French Republic, it posed added challenges: the existence of a French Catalonia -the Roussillon-; the presence of one of the biggest communities of French citizens abroad with substantial economic interests; and neighborhood border.
The present investigation has sought to analyze which perception the French Government had about Catalonia, based on the information they got from their diplomatic agents. This study focuses in a key period in the late nineteenth century and early decades of the twentieth century, when the Catalan nationalism gathered strength and became a political phenomenon of broad social support. The objective of this study is to explain in detail the view or views of Catalonia these diplomatic agents transmitted, and check if they ended up being long-lasting cliches. This investigation has also tried to find out what attitudes were generated, what policy measures were taken and if we can identify a “French Catalan policy".
This research was conducted mainly in French public archives, and to a lesser extent, in Catalan and Spanish archives. We have discovered French authorities gave importance to the Catalan working class movement, especially those currents with revolutionary character. Throughout the study we present the parameters from which it followed up this revolutionary working class and we expose how this influenced the relations between France and Spain.
This PhD thesis is divided into two blocks. The first block analyzes the official view and the French policy regarding Catalan identity and the Catalan nationalist movement, distinguishing between the view conveyed by consular agents in Barcelona, Tarragona and Palma, and the French ambassador in Madrid. In terms of analysis, the episode of the military assault at Cu-Cut!, the Ley de Jurisdicciones and the constitution of the Catalan Solidarity stand out. The knowledge obtained about Catalan nationalists initiatives developed in Paris, little known in general, can be helpful in the future.
The second block examines the monitoring and measures that the French Republic adopted regarding the Catalan revolutionary working class both in Catalonia and among refugee groups in France who lived there fleeing the Spanish repression. We have established the prominence of Catalan anarchists in revolutionary conspiracies among the Spanish community in France, their close links with what was happening inside Catalonia, and its integration into the European antimilitarist and freethinking movements.
The attitudes of foreign governments regarding the Catalan national reality is still an unexplored field. The same applies to its impact on international relations. In this sense, this research aims to contribute to these two fields of study.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/384239 |
| Date | 08 February 2016 |
| Creators | Pons Pujol, Jordi |
| Contributors | de Riquer Permanyer, Borja, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 445 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0018 seconds