Un total de 1,540 porcs creuats d'origen i condicions de producció similars (deslletats a 28 d,
sacrificats a 100 kg) van ser utilitzats en tres experiments per avaluar la implementació d'un
sistema de traçabilitat mitjançant l'ús de l’identificació electrònica (e-ID) i de marcadors
mol·leculars (ADN). Els porcs van ser identificats amb 3 tipus de cròtals electrònics i
posteriorment auditats mitjançant anàlisis d'ADN. En l'Exp. 1, els garrins (n = 1,033) van ser
e-ID al naixement amb cròtals EF1 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 2.6 g), van
ser biopsiats (n = 30) i van ser sacrificats sota condicions comercials. Fins la fase de
deslletament no es van detectar pèrdues de EF1, però si durant la fase d'engreix (6.3%).
Durant el transport i sacrifici, les pèrdues de EF1 van ser del 41.9%, el qual va resultar en un
52.8% de traçabilitat total. Es van auditar 18 canals mitjançant l'ús d'un panell de 12
microsatèl·lits d'ADN el qual va demostrar un 83.3% de compliment. En l'Exp. 2, 133 garrins
deslletats van ser e-ID amb cròtals EH (plàstic de doble botó, transpondedor HDX, 4.4 g) i
biopsiats (n = 56). L'engreixi i sacrifici es van realitzar sota condicions experimentals. Durant
la fase de granja es van detectar pèrdues de l'1.5% i un 0.8% de pèrdues durant el sacrifici,
resultant una traçabilitat total del 97.7%. L'auditoria per microsatèl·lits de 56 canals van
demostrar un 98.2% de compliment. En l'Exp. 3, 374 garrins deslletats van ser e-ID amb 453
cròtals de 3 tipus: EF1 (n = 151), EF2 (plàstic de doble botó, transpondedor FDX-B, 4.2 g, n
= 140) i EH (n = 162). Al seu torn, es van biopsiar 97 animals. La fase d’engreix i sacrifici es
va realitzar sota les mateixes condicions que en l'Exp. 1. Per tipus de cròtal (EF1, EF2 i EH),
les pèrdues en granja van ser del 0, 1.9 i 0.9%, i les fallades electròniques del 5.0, 5.6 i 0.9%.
La traçabilitat en granja va ser del 95.0, el 92.5 i el 98.2% (l'últim difereix en P < 0.05),
respectivament. A la vegada, 5.3, 5.0 i 1.8% cròtals es van perdre durant el transport,
respectivament. Les pèrdues en escorxador van ser 22.1, 13.5 i 4.5% i les fallades
electròniques 6.3, 5.4 i 0%, resultant en 71.6, 81.1 i 95.5% de traçabilitat en escorxador,
respectivament. La traçabilitat total va ser del 64.4, 71.2 i 92.1 per EF1, EF2 i EH,
respectivament (P < 0.05). L'auditoria de 12 canals mitjançant microsatèl·lits va resultar en
un 85.7% de compliment. Deu mostres de cada tipus de cròtal es van recollir a través dels
experiments per a l'estudi de les seves característiques i rendiment sota condicions de
laboratori. La força de separació de EF1 de l'Exp. 1 va ser inferior (P <0.05) a la resta dels
cròtals i les distàncies de lectura van variar dramàticament segons el tipus de lector, la
tecnologia i l'orientació de l'antena utilitzats (0.3 a 33.4 cm). En conclusió, els cròtals EH van
ser més eficients que EF1 i EF2 per traçar porcs en condicions comercials. La traçabilitat en
granja depèn del dispositiu utilitzat i de les condicions d’engreix i sacrifici. Els resultats de
l'auditoria de la traçabilitat mitjançant ADN varien segons la qualitat de la mostra i els
percentatge de coincidència van oscil·lar entre el 88.2 i 98.2%. En conclusió, es recomana l'ús
de cròtals electrònics de qualitat i l'anàlisi d'ADN per a la implementació d'un sistema de
traçabilitat en la indústria porcina. Finalment, es va realitzar un estudi sociològic d’un cas
dins d’un sector ramader concret a França, actualmente reticent a l'ús de la identificació
electrònica, per completar la visió de l'ús d’aquesta tecnología en ramaderia. / Un total de 1,540 cerdos cruzados de origen y condiciones de producción similares
(destetados a 28 d, sacrificados a 100 kg) fueron utilizados en tres experimentos para evaluar
la implementación de un sistema de trazabilidad mediante el uso de identificación electrónica
(e-ID) y de marcadores moleculares (ADN). Los cerdos fueron identificados con 3 tipos de
crotales electrónicos y posteriormente auditados mediante análisis de ADN. En el Exp. 1, los
lechones (n = 1,033) fueron e-ID al nacimiento con crotales EF1 (plástico de doble botón,
transpondedor FDX-B, 2.6 g), se biopsiaron (n = 30) y fueron sacrificados en condiciones
comerciales. Hasta la fase de destete no se detectaron pérdidas de EF1, pero si durante la fase
de engorde (6.3%). Durante el transporte y sacrificio las pérdidas de EF1 fueron del 41.9%, lo
que resultó en un 52.8% la trazabilidad total. Se auditaron 18 canales mediante el uso de un
panel de 12 microsatélites de ADN el cual demostró un 83.3% de cumplimiento. En el Exp. 2,
133 lechones destetados fueron e-ID con crotales EH (plástico de doble botón, transpondedor
HDX, 4.4 g) y biopsiados (n = 56). El engorde y sacrificio se realizaron bajo condiciones
experimentales. Durante la fase de granja se detectaron pérdidas del 1.5% y 0.8% más durante
el sacrificio, resultando una trazabilidad total del 97.7%. La auditoría por microsatélites de 56
canales demostraron un 98.2% de cumplimiento. En el Exp. 3, 374 lechones destetados fueron
e-ID con 453 crotales de 3 tipos: EF1 (n = 151), EF2 (plástico de doble botón, transpondedor
FDX-B, 4.2 g, n = 140) y EH (n = 162). A su vez, se biopsiaron 97 animales. La fase de
engorde y sacrificio se realizó bajo las mismas condiciones que en el Exp. 1. Por tipo de
crotal (EF1, EF2 y EH), las pérdidas en granja fueron del 0, 1.9 y 0.9%, y los fallos
electrónicos del 5.0, 5.6 y 0.9%. La trazabilidad en granja fue del 95.0, el 92.5 y el 98.2% (el
último difiere en P < 0.05), respectivamente. A su vez, 5.3, 5.0 y 1.8% crotales se perdieron
durante el transporte, respectivamente. Las pérdidas en matadero fueron 22.1, 13.5 y 4.5% y
los fallos electrónicos 6.3, 5.4 y 0%, resultando en 71.6, 81.1 y 95.5% de trazabilidad en
matadero, respectivamente. La trazabilidad total fue del 64.4, 71.2 y 92.1 para EF1, EF2 y
EH, respectivamente (P < 0.05). La auditoría de 12 canales mediante microsatélites resultó en
un 85.7% de cumplimiento. Diez muestras de cada tipo de crotal se recogieron a través de los
experimentos para el estudio de sus características y rendimiento bajo condiciones de
laboratorio. La fuerza de separación de EF1 del Exp. 1 fue inferior (P <0.05) al resto de los
crotales y las distancias de lectura variaron dramáticamente según el tipo de lector, la
tecnología y la orientación de la antena utilizados (0.3 a 33.4 cm). En conclusión, los crotales
EH fueron más eficientes que EF1 y EF2 para trazar cerdos en condiciones comerciales. La
trazabilidad en granja depende de la edad del animal, el dispositivo utilizado y de las
condiciones de engorde y sacrificio. Los resultados de la auditoría de la trazabilidad mediante
ADN varían según la calidad de la muestra y los porcentajes de coincidencia oscilaron entre
el 88.2 y 98.2%. En conclusión, se recomienda el uso de crotales electrónicos de calidad y el
análisis de ADN para la implementación de un sistema de trazabilidad en la industria porcina.
Finalmente, se realizó un estudio sociológico de un caso en sector ganadero concreto en
Francia, actualmente reticente al uso de la identificación electrónica, para completar la visión
del uso de esta tecnología en ganadería. / A total of 1,540 crossbreed pigs of similar origin and production conditions (weaned 28 d,
slaughtered 100 kg BW) were used in 3 experiments to assess on the implementation of a
traceability system based on electronic identification (e-ID) and molecular markers (DNA).
Pigs were tagged by 3 types of electronic ear tags and carcasses audited by DNA. In Exp. 1,
piglets (n = 1,033) were e-ID at birth with ear tags (EF1, plastic double button FDX-B
transponder, 2.6 g), biopsied (n = 30) and slaughtered under commercial conditions. No EF1
losses were reported until weaning, but fattening losses were 6.3%. Losses of EF1 during
transportation and slaughtering were 41.9%, resulting in 52.8% overall traceability. Auditing
18 carcasses by a panel of 12 DNA microsatellites showed 83.3% of compliance. In Exp. 2,
133 weaned piglets were e-ID (EH, plastic double button HDX transponder, 4.4 g) and
biopsied (n = 56). Fattening and slaughtering were done under experimental conditions. Onfarm
losses were 1.5% and 0.8% losses were observed at slaughter, overall traceability being
97.7%. Auditing 56 carcasses by DNA microsatellites showed 98.2% of compliance. In Exp.
3, 374 weaned piglets were e-ID with 453 ear tags of 3 types: EF1 (n = 151), EF2 (plastic
double button FDX-B transponder, 4.2 g; n = 140) and EH (n = 162). Biopsies for auditing
were 97. Fattening was done in the farm of Exp. 1 and slaughtering in 3 commercial
slaughterhouses. By ear tag type (EF1, EF2 and EH), on-farm losses were 0, 1.9 and 0.9%,
and failures 5.0, 5.6 and 0.9%. On-farm traceability was 95.0, 92.5 and 98.2% (the last
differing at P < 0.05), respectively. Additionally 5.3, 5.0 and 1.8 % ear tags were lost or failed
during transportation, respectively. Slaughtering losses were 22.1, 13.5 and 4.5% and failures
were 6.3, 5.4 and 0%, resulting in 71.6, 81.1 and 95.5% slaughterhouse traceability,
respectively. Overall traceability was 64.4, 71.2 and 92.1 for EF1, EF2 and EH, respectively
(P < 0.05). Auditing 12 carcasses by DNA microsatellites resulted in 85.7% of compliance.
Ten samples of each ear tag type were collected across the experiments for studying their
features and performances under laboratory conditions. Separation strength of EF1 from Exp.
1 was weaker (P < 0.05) than the rest of ear tags and reading distances varied dramatically
according to the reader, technology and orientation towards the antenna used (0.3 to 33.4 cm).
In conclusion, the EH ear tags were more efficient than EF1 and EF2 for tracing pigs under
commercial conditions. On-farm traceability depended on device used and fattening and
slaughtering conditions. Traceability auditing by DNA varied by sample quality and matching
rates ranged between 88.2 and 98.2%. In conclusion, the use of quality electronic ear tags and
DNA analysis are recommended for implementing a traceability system in the pig industry.
Finally, a sociological case study of a particular livestock sector in France, wich is currently
reluctant to the use of electronic identification, was conducted with the aim of completing the
vision of this technology in the livestock industry.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/116196 |
| Date | 25 February 2013 |
| Creators | Grassi Ledo, Paula |
| Contributors | Porcher, Jocelyne, Caja López, Gerardo, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 190 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0027 seconds