Per analitzar l'efecte de la inclusió de fonts de fibra en la dieta dels vedells abans del deslletament sobre el rendiment productiu, comportament, i el desenvolupament i funció del tracte gastrointestinal es van realitzar cinc estudis. En el primer dels estudi es va realitzar una sèrie de proves per tal de trobar les fonts de fibra que poguessin afavorir el creixement i desenvolupament dels vedells. Com a resultat d'aquest estudi, es va trobar que els vedells que rebien un farratge de gramínies, milloraven els paràmetres productius. Cal destacar la palla d'ordi, el fenc de civada i l'ensitjat de triticale. Contràriament, el fenc d'alfals no va millorar els paràmetres productius. De la mateixa manera, en un segon estudi, l'oferta de fonts fibroses no farratgeres tampoc va millorar el creixement i la ingestió de concentrat. Veien la disparitat de resultats entre gramínies i lleguminoses, es va triar el fenc picat de civada i el d'alfals per tal d'intentar dilucidar els mecanismes que poden explicar els diferents resultats. En aquest tercer experiment es va observar que els vedells alimentats amb farratge a la dieta presentaven un pH ruminal més elevat i una menor concentració d’àcids grassos volàtils que els vedells que no rebien farratge. A més, en els vedells alimentats amb fenc de civada es va poder observar un increment en el ritme de pas del marcador en el rumen, un menor temps de retenció del marcador en el tracte gastrointestinal i una major expressió de proteïnes transportadores d'àcids grassos volàtils del rumen en comparació amb els vedells sense farratge a la dieta. Aquests resultats ens informen sobre com el fenc de civada estimula el consum de pinso, i conseqüentment el creixement d’aquests animals. Per altra banda, l'ús de concentrats texturitzats s'ha postulat com una alternativa a l'ús de farratge en vedells lactants per tal d'estimular el correcte desenvolupament funcional del rumen. En els resultats obtinguts en el quart estudi, s'ha vist que l'ús de concentrats texturitzats sense farratge no millora els paràmetres productius i comporta un clar descens del pH ruminal. Finalment, es va estudiar l'ús de fenc de civada abans del deslletament en vedelles de reposició. Les vedelles alimentades amb fenc de civada van créixer més i van tenir una major ingestió de concentrat abans de deslletar. Al deslletament, totes les vedelles van rebre fenc de civada, i les diferències en els paràmetres productius van desaparèixer. Tot i el major pes al deslletament de les vedelles alimentades amb fenc de civada, als 10 mesos d'edat no hi havia diferències de pes entre tractaments, i tampoc es van trobar diferències en els paràmetres reproductius a la primera inseminació. / Five studies were conducted to evaluate the effects of the inclusion of different fiber sources on performance parameters, behavior, and the digestive function and the development of pre- and postweaned calves. First of all, a series of experiments were done to assess the fiber sources that better improve performance of young calves fed following a conventional milk feeding program. Performance improvements were generally observed when forage from chopped grasses were offered to young calves. Chopped oat hay, barley straw, and triticale silage were the best grass forage sources that improve calves performance. Conversely, alfalfa hay did not improve calves performance. Similarly, offering non-forage fiber sources in the diet of young calves did not successfully improve animal performance and concentrate intake. Due to the different results between grasses and legumes forages, alfalfa and oat hay were chosen to find out the mechanisms involved in the different results observed. In a third experiment, calves supplemented with forage in the diet showed an increase on ruminal pH and a decrease on rumen volatile fatty acids concentration compared with animals without forage in the diet. Moreover, oat hay fed animals showed an increase on ruminal marker passage rate, a decrease on marker's retention time in the gastrointestinal tract, and a greater expression of volatile fatty acids transporters. All these parameters explained how oat hay stimulate concentrate intake, and consequently performance results of young calves. Recently, offering texturized concentrate feed to preweaned calves has been suggested as other strategy to stimulate rumen development, concentrate intake and performance of preweaned calves. In the forth study presented herein, it was showed that calves fed only a texturized concentrate feed did not improve performance compared with calves fed texturized and pelleted concentrate feed with straw, and decreased ruminal pH, predisposing those animals to suffer ruminal acidosis. Finally, offering oat hay to young female calves during the preweaning period was studied. Calves with access to oat hay during the preweaning period had greater body weight gain and concentrate feed intake, as previously observed. After weaning, all heifers received forage in the diet, and differences on performance between oat hay-fed and non-forage fed calves disappeared. Despite the improvement on body weight at weaning of forage-fed calves, there were no differences on body weight at 10 months of age, and on age at first artificial insemination, age at fertile artificial insemination, and times bred.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/117315 |
| Date | 17 May 2013 |
| Creators | Castells Domingo, Llorenç |
| Contributors | Terré Trullà, Marta, Ferret Quesada, Alfred, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 141 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0179 seconds