OBJECTIU: determinar l’efectivitat de la infermera d’enllaç respecte al retorn a domicili i el seguiment dels malalts inclosos al Programa Infermera d’Enllaç.
SUBJECTES: malalts que a l’alta de l’HCB passen a viure dins la zona d’influència del CAP Les Corts, entre l’1 d’octubre de 2011 i l’1 d’octubre de 2012.
DISSENY: estudi observacional longitudinal. Es va obtenir una mostra de 345 participants: 252 en el grup control i 93 en el grup intervenció. La inclusió dels malalts en cada grup es va fer de forma seqüencial fins a completar la grandària de mostra necessària.
METODOLOGIA: En entrevista semiestructurada es va aplicar el qüestionari “Full de planificació de l’alta hospitalària a l’atenció primària”, que té en compte aspectes a nivell sociodemogràfic, de fragilitat i de complexitat del malalt ingressat amb alta al seu CAP. També es va aplicar una enquesta de satisfacció (PCAS) al pacient. Es va fer un seguiment als 30, 90 i 180 dies posteriors a l’alta per estudiar els reingressos hospitalaris per la mateixa causa (utilització de recursos sanitaris).
ANÀLISI DE LES DADES: es va realitzar una anàlisi univariant per determinar la freqüència de les variables i la seva distribució. Després, es va fer una anàlisi bivariant per explorar la correlació entre les variables i la seva relació amb el reingrés hospitalari i amb el temps del reingrés. Finalment, es va fer una regressió logística per determinar factors associats al reingrés i l’anàlisi de supervivència i regressió de Cox per a la variable temps al primer reingrés hospitalari.
RESULTATS: en el grup intervenció, sí que hi hagué compliment terapèutic d’infermeria en el 81,72% dels pacients, i en el grup control, en el 55,56% (p<0,001). Les següents variables/categories (traumatismes, enverinaments i algunes altres conseqüències de causa externa, cuidador informal, viu sol, Charlson (comorbiditat baixa i alta), més de dos ingressos hospitalaris en l’últim
any, urgències als 90 dies, visites no presencials als 90 dies relacionades amb el diagnòstic hospitalari a l’alta, urgències als 180 dies relacionades amb el diagnòstic hospitalari a l’alta i visites no presencials als 180 dies) van presentar una relació estadística significativa amb la probabilitat de reingrés hospitalari. El fet d’estar en el grup control o intervenció no es va associar significativament amb el reingrés hospitalari.
CONCLUSIONS: encara que estar en el grup control o intervenció no es va associar significativament amb el reingrés hospitalari, es va observar que el grup control va presentar més reingressos hospitalaris que el grup intervenció. Així mateix, el model múltiple final suggereix que les variables inherents a la tipologia de pacient tenen més pes en la probabilitat de reingrés, sense deixar de banda aquelles variables relacionades amb la continuïtat assistencial, les quals van ser mesurades a través de la variable utilització de recursos sanitaris i en les quals la figura de la infermera d’enllaç té un paper protagonista quant a facilitar al pacient la continuïtat assistencial des de l’atenció primària. / OBJECTIVE: To determine the effectiveness of nurse liaison with respect to return home and follow up of patients included in the program liaison nurse. Subjects: Patients who discharge of HCB were living within the zone of influence of the CAP Les Corts, between 1 October 2011 to 01 October 2012. Design: Longitudinal observational study. A sample of 345 participants was selected, with 252 in the control group and 93 in the intervention group. The patients were incluyed in each group progressively until the necessary size was reached.
METHODOLOGY: in a semi-structured interview, a questionnaire was applied, discharge planning from the hospital to primary care, which takes into account sociodemographic, fragility and complexity aspects of the patients, admitted with hospital discharge to the primary care center. A satisfaction survey (PCAS) was also carried out on the patients. The patients were followed up at 30, 90 and 180 days after discharge in order to assess hospital readmissions for the same reason(use of healthcare resources).
DATA ANALYSIS: a univariare analysis was carried out to determine the frequency of variables and their distribution. Then a bivariate analysis was made to explore the correlation between variables and their relationship to hospital readmission and time to readmission. Finally, there was an evaluation to determine factors associated with readmission and survival analysis and Cox for variable time to first hospital readmission.
RESULTS: In the intervention group was compliance therapeutic nursing in 81.72% of patients and in the control group in 55.56% (p <0.001). The variables / categories “injury, poisoning and certain other consequences of external causes, caregiver, living alone, Charlson (comorbidity low and high)> 2 hospital readmissions in the last year, emergency within 90 days related to hospital discharged diagnosis, emergency within 180 days related to hospital discharged diagnosis and non-contact visits within 180 days” showed a statistically significant relationship with the likelihood of hospital readmission. Being in the intervention or control group was not significantly associated with hospital readmission.
CONCLUSIONS: Although being in the control or intervention group was not significantly associated with hospital readmission, was observed in the control group presented more readmissions than the intervention group. Also, the final multiple model suggests that variables inherent in the type of patient have greater weight in the likelihood of readmission, leaving aside those variables related to continuity of care, which were measured through the variable use of health resources and in which the figure of the link nurse has a leading role in terms of providing to patients continuity of care primary attention.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/285930 |
| Date | 22 January 2015 |
| Creators | López Poyato, Mireia |
| Contributors | Valls Molins, Roser, Fernández-Solà, J. (Joaquim), Escola Universitària d'Infermeria (Barcelona, Catalunya) |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 203 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0022 seconds