Aquesta Tesi uneix tres diferents estudis realitzats al voltant del concepte de coneixement estratègic, aplicat al procés d’aprenentatge universitari d’una disciplina orientada a l’acció com és Màrqueting Estratègic. Els estudis es realitzaren en la fase Experimentació Activa del procès d’aprenentatge d’estudiants de ESADE Business School, en els 4 anys acadèmics del 2003/04 al 2006/07, en els programes de la Llicenciatura i Màster en Administració i Direcció d’Empreses, i en el Màster en Direcció de Màrqueting i Comercialització.
El primer estudi estava dirigit a contrastar:
a) com avaluàvem a la Universitat els Plans Estratègics de Màrqueting (PEM) que els nostres estudiants realitzaven per a empreses reals que teníen un problema estratègic o una inquietut estratègica,
en comparació amb
b) com les empreses reals avaluàven els mateixos PEM.
A la Universitat utilitzem diversos paràmetres per avaluar els treballs que fan els nostres alumnes. Depenent de la disciplina, s’avalúen coneixements, habilitats i/o actituts. Seguint un Model d’Universitat Oberta (en contrast amb un Model Humboldtià), vam voler estudiar com les empreses (els nostres clients finals) que contraten als nostres estudiants (els nostres clients intermitjos) avaluàven aquests PEM que els nostres alumnes feien per a elles.
Els resultats d’aquest primer estudi ens van indicar cinc línees de treball per a seguir millorant el aprenentatge dels nostres alumnes. Dos d’aquestes línees estaven relacionades amb les empreses per les que es feien els PEM. Primer de tot, la seva selecció tenía que asegurar una bona interacció amb els alumnes al llarg del treball. Seguidament, les empreses teníen que ser sensibles a la seva funció social.
Les altres tres línees de treball estaven en la vessant dels estudiants. Primerament, els estudiants teníen que ser formats en la diferència entre el fi i els mitjans. Seguidament, els alumnes teníen que desenvolopar una serie d’habilitats, entre les que l’optimizació de la utilització del temps mereixía un lloc apart (el temps sempre ha estat limitat, però cada día sembla encara més limitat).
El segon estudi estava focalizat en les relacions entre les motivacions humanes i l’adquisició de competències, aplicat al procés d’aprenentatge Màrqueting Estratègic. El raonament d’aquesta focalització radicaba en la nostra percepció de l’evolució dels perfils d’estudiants que rebíem a la Universitat, diguem que comparat amb els de fa 20 anys. Veiem evident que aquests perfils havíen evolucionat, igual que les seves motivacions. Vam voler una aproximació científica a aquestes evolucions i a les diferències resultants. Aquest desitg nostre estava reforçat per estudis anteriors tant en procesos d’aprenentatge com en resultats d’aprenentatge que clarament mostraven la importància de factors no cognitius com les actituts, les motivacions i els valors. Quan aquests factors s’involucren en un treball acadèmic, els estudiants no solçament aprenen millor si no que a més a més recorden més el que han aprés. Aquesta vessant de memorabilitat és crucial quan els alumnes deixen la Universitat, apropant-nos al desitgat long-life-learning.
Els resultats obtinguts en aquest segon estudi ens van permetre construir un model tridimensional de vectors motivacionals. Primerament estava la perspectiva de la Activitat. Aquí va resultar evident que teniem que apalancar les vessants Intrínseques del procés d’aprenentatge (els alumnes teníen que gaudir-ne) vs. les vertents Extrínseques (els alumnes teníen que estudiar per que teníen que aprobar un examen). Seguidament, desde la perspectiva Psicològica vam trobar una doble línea de treball. Certament vam detectar possibilitats de motivació en la perspectiva Intrapsicològica, que conceptualitzàrem com hedonista (plaentera per als alumnes). Però també vam detectar que la vessant reptadora tenía que ser paral.lela a la perspectiva Interpsicològica (bo per a la societat). Finalment dins del àmbit dels alumnes, detectàrem una tercera línea de treball en la Perspectiva Temporal que els alumnes prenen quan afronten un procés d’aprenentatge. Certament molts alumnes tenen propensió a tenir una Perspectiva de Temps Inmediat. Detectàrem que quan els alumnes assoleixen una Perspectiva de Temps Futur, aixó augmenta les seves motivacions.
El tercer estudi comparava el procés d’aprenentatge d’alumnes de llicenciatura i d’alumnes de postgrau. En l’estudi dut a terme es trobàren diferències significatives en 6 variables llur Chi-quadrat era vàlida. Els resultats identificaven quatre línees principals de treball, que debíen ser abordades de forma diferent depenent del perfil dels alumnes. Primerament, s’identificàren diferències en les motivacions d’ambdós grups. La segona gran diferència radicava en la Perspectiva Temporal, que és va veure diferent en les dos tipologíes d’alumnes. La tercera línea de treball es va trobar en la comprensió de com es la vida dels nostres estudiants i per qué és així, i no solament adaptant-nos-hi sino que a més a més evidenciant als alumnes que ho feiem. Finalment, la quarta línea de treball radicava en treballar les diferències de percepcions dels alumnes en diversos temes (des de la llibertat fins a la càrrega de treball). / Esta Tesis une tres distintos estudios realizados alrededor del concepto de conocimiento estratégico, aplicado al proceso de aprendizaje universitario de una disciplina orientada a la acción como es Márketing Estratégico. Los estudios se realizaron en la fase Experimentación Activa del proceso de aprendizaje de estudiantes de ESADE Business School, en los 4 años académicos del 2003/04 al 2006/07, en los programas de la Licenciatura y Máster en Administración y Dirección de Empresas, y en el Máster en Dirección de Márketing y Comercialización.
El primer estudio estaba dirigido a contrastar:
a) cómo evaluábamos en la Universidad los Planes Estratégicos de Márketing (PEM) que nuestros estudiantes realizaban para empresas reales que tenían un problema estratégico o una inquietud estratégica,
en comparación con
b) cómo las empresas reales evaluaban los mismos PEM.
En la Universidad utilizamos varios parámetros para evaluar los trabajos que nuestros alumnos llevan a cabo. Dependiendo de la disciplina, se evalúan conocimientos, habilidades y/o actitudes. Siguiendo un Modelo de Universidad Abierta (en contraste con un Modelo Humboldtiano), quisimos estudiar cómo las empresas (nuestros clientes finales) que contratan a nuestros estudiantes (nuestros clientes intermedios) evaluaban dichos PEM que nuestros alumnos realizaban para ellas.
Los resultados de este primer estudio nos indicaron cinco líneas de trabajo para seguir mejorando el aprendizaje de nuestros alumnos. Dos de estas líneas estaban relacionadas con las empresas para la cuales se realizaban los PEM. Ante todo, su selección tenía que asegurar una buena interacción con los alumnos a lo largo del trabajo. Seguidamente, las empresas tenían que ser sensibles a su función social.
Las otras tres líneas de trabajo estaban en la vertiente de los estudiantes. Primeramente, los estudiantes tenían que ser formados en la diferencia entre el fin y los medios. Seguidamente, los alumnos tenían que desarrollar una serie de habilidades, entre las que la optimización del uso del tiempo merecía un espacio aparte (el tiempo siempre ha sido limitado, pero cada día parece aún más limitado).
El segundo estudio estaba focalizado en las relaciones entre las motivaciones humanas y la adquisición de competencias, aplicado al proceso de aprendizaje de Márketing Estratégico. El razonamiento de dicha focalización radicaba en nuestra percepción de la evolución de los perfiles de estudiantes que recibíamos en la Universidad, digamos que comparado a los de 20 años atrás. Vimos evidente que dichos perfiles habían evolucionado, lo mismo que sus motivaciones. Quisimos una aproximación científica a esas evoluciones y a las diferencias resultantes. Ese deseo nuestro estaba reforzado por estudios anteriores tanto en procesos de aprendizaje como en resultados de aprendizaje que claramente mostraban la importancia de factores no cognitivos como las actitudes, las motivaciones y los valores. Cuando estos factores se involucran en un trabajo académico, no solo los estudiantes aprenden mejor si no que además recuerdan más lo que han aprendido. Esta vertiente de memorabilidad es crucial cuando los alumnos dejan la Universidad, acercándonos al deseado long-life-learning.
Los resultados obtenidos en este segundo estudio nos permitieron construir un modelo tridimensional de vectores motivacionales. Primeramente estaba la perspectiva de la Actividad. Aquí resultó evidente que teníamos que apalancar las vertientes Intrínsecas del proceso de aprendizaje (los alumnos tenían que disfrutarlo) vs. las vertientes Extrínsecas (los alumnos tenían que estudiar por que tenían que aprobar un examen). Seguidamente, desde la perspectiva Psicológica encontramos una doble línea de trabajo. Ciertamente detectamos posibilidades de motivación en la perspectiva Intrapsicológica, que conceptualizamos como hedonista (placentera para los alumnos). Pero también detectamos que la vertiente retadora tenía que ser paralela a la perspectiva Interpsicológica (bueno para la sociedad). Finalmente dentro del ámbito de los alumnos, detectamos una tercera línea de trabajo en la Perspectiva Temporal que los alumnos toman cuando afrontan un proceso de aprendizaje. Ciertamente muchos alumnos tienen propensión a tener una Perspectiva de Tiempo Inmediato. Detectamos que cuando los alumnos logran una Perspectiva de Tiempo Futuro, esto aumenta sus motivaciones.
El tercer estudio comparaba el proceso de aprendizaje de alumnos de licenciatura y de alumnos de postgrado. En el estudio llevado a cabo se encontraron diferencias significativas en 6 variables cuya Chi-cuadrado era válida. Los resultados identificaban cuatro líneas principales de trabajo, que debían ser abordadas de forma diferente dependiendo del perfil de los alumnos. Primeramente, se identificaron diferencias en las motivaciones de ambos grupos. La segunda gran diferencia radicaba en la Perspectiva Temporal, que se vio es distinta en ambas tipologías de alumnos. La tercera línea de trabajo se encontró en la comprensión de cómo es la vida de nuestros estudiantes y porqué es así, y no solo adaptándonos a ello sino que además evidenciando a los alumnos que lo hacemos. Finalmente, la cuarta línea de trabajo radicaba en trabajar las diferencias de percepciones de los alumnos en varios temas (desde la libertad hasta la carga de trabajo). / Present Thesis gathers three different studies made around the concept of Strategic Knowledge, applied to the university learning process of an action-oriented discipline such as it is Strategic Marketing. Studies were done in the Active Experimentation phase of the learning process of students of ESADE Business School, in the 4 academic years from 2003/04 to 2006/07, in Undergraduate/MBA Program of Business Administration and Management (Lic & ADE IV) and in the Master in Marketing Direction and Commercialization (MDMC).
First study it was directed to contrast:
a) how we evaluated in the University the Strategic Marketing Plans (SMP) that our students made for real companies that had either an strategic problem or an strategic concern,
by report to
b) how real companies evaluated the same SMP.
In University we use several paramethers to evaluate the works that our students perform. Depending on discipline, knowledges, abilities and/or attitudes are evaluated. Under a Model of Open University (in contrast with a Humboldtian Model), we wanted to study how the companies (our final customers) that hire our students (our intermediate customers) evaluated these SMP that our students made for them.
Main findings of that first study showed us five main lines of work to keep improving the learning outcomes of our students. Two of them were related with the companies that the SMP are made for. First of all, their selection should ensure good interaction with students along work. Secondly, companies must have a sensibility for their social function.
The other three findings of that first study were on the students’ side. First of all, students should be taught on the distinction between the ends and the means. Secondly, students should develop a series of abilities, among which it merited space apart the optimization of use of time (that always has been limited, but every day seems to be still more limited).
Second study it was focused in the relationships between human motivations and competences' achievement, applied to the learning process of Strategic Marketing. The rationale of such focus it was our perception of the evolution of the profiles of the students that we receive in the University, say compared with 20 years ago. We found evident that they profiles of students have evolved, as so did their motivations. We wanted scientific approach to these evolutions and resulting differences. That desire of ours it was reinforced by previous studies in learning processes and learning outcomes that clearly indicate the importance of noncognitive factors such as attitudes, motivations and values. When these factors get involved in an assignment, students not only learn better but also they remember more what they learned. That memorability edge is crucial for when students leave University, getting closer to the desired long-life-learning.
Results obtained in that second study allowed us to construct a threedimensional motivational-vectors model. First of all, it came the perspective of the Activity. Here it came evident that we must leverage the Intrinsic edges of learning process (students must enjoy it) vs. the Extrinsic ones (students had to study because they had to pass an exam).
Secondly, from the Psychological perspective we found a twofold line of work. Indeed, we detected possibilities of motivation from Intrapsychological perspective, which we conceptualized as hedonistic (pleasant for students). But we also detected that the challenging edge had to be parallel to Interpsychological perspective (good for society).
Finally still in students’ side, we detected a third line of work on the Time Perspective that the students take when they are facing a learning process. Indeed, most students have a propensity to have an Immediate Time Perspective. We detected that when students get a Future Time Perspective, their motivations get enhanced.
Third study it compared the learning process of undergraduate students and of postgraduate students. In the study performed it was found significant difference in 6 variables which in addition their Chi-square it was valid. Results identified four main lines of work, that should be faced differently depending on each students’ profile. First of all, differences of Motivations were found between both groups. The second big difference it was the Time Perspective, which also it was found to be different in both groups of students. The third line of work it was found in the line of understanding how was the life of our students & why it is like that, and not only adapting to it but evidencing students we do so. Finally, the fourth main line of work it was working on the differences of students’ perceptions in relation with several edges (from freedom to workload).
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/129417 |
| Date | 17 January 2014 |
| Creators | Rius Brescó, José María |
| Contributors | Castelló Badia, Montserrat, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 382 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0038 seconds