La superòxid dismutasa (SOD) és efectiva en processos inflamatoris i per tant actua enels efectes que produeix de forma aguda la radioteràpia. En aquest treball es revisen elsmecanismes d'acció de les radiacions ionitzants i s'analitzen les causes dels seus efectesbiològics en el tractament radioteràpic de la patologia oncològica pèlvica. Es revisal'experiència de diversos autors en aquest camp, en les distintes àrees irradiades, ambl'administració del fàrmac durant el tractament radioteràpic.Una vegada avaluats els treballs anteriors, sembla lògic pensar que la SOD podria actuarde forma preventiva en els efectes secundaris tardans utilitzant-la una vegada finalitzatel tractament radioteràpic. Per tant, s'ha dissenyat un treball experimental en el que escomparen dos grups homogenis de 50 pacients cadascun, administrant SOD a un d'ells,durant un període de temps, una vegada finalitzada la irradiació i utilitzant l'altre com agrup control, sense tractament. Com a objectiu secundari s'han avaluat l'eficàcia i laseguretat de la SOD en el tractament dels efectes secundaris aguts del tractamentradioteràpic.S'avalua l'eficàcia i la seguretat de l'administració de SOD en les diferentslocalitzacions: pell, tracte digestiu alt i baix i aparell genitourinari, així com la toxicitatmàxima i la rellevant en cada localització.La discussió contempla tots els aspectes dels resultats de l'estudi amb una anàlisi finalde l'efectivitat del tractament amb SOD i la rellevància clínica dels resultats obtinguts.Les conclusions finals són les següents:- La SOD és un fàrmac segur ja que no s'ha presentat cap efecte advers.- Per prevenir els efectes secundaris aguts, la SOD s'ha d'administrar durant eltractament radioteràpic.- La pauta de tractament per prevenir els efectes aguts de la irradiació no és la mésadequada per prevenir els efectes tardans.- La SOD administrada després d'acabar la radioteràpia durant 7 setmanes, és capaç dereduir la toxicitat global tardana al llarg de tot el període d'estudi, manifestant-se ja elseu efecte a partir del dia 90, moment en el que comencen a aparèixer els fenòmensradioinduïts tardans.- La SOD utilitzada per prevenir els efectes tardans radioinduïts, és capaç d'evitarl'aparició global de toxicitat tardana de forma significativa, de manera que un pacient notractat amb SOD té de forma significativa un 37% més de probabilitats de desenvolupartoxicitat fins als 24 mesos, que un tractat amb SOD.- La reducció de toxicitat es manifesta especialment en el tracte digestiu baix, demanera que un pacient no tractat amb SOD té un 26% més de possibilitats dedesenvolupar toxicitat en el tracte digestiu baix, de forma significativa fins als 24mesos, que un tractat amb SOD. / La superóxido dismutasa (SOD) es efectiva en procesos inflamatorios y por tanto actúaen los efectos que produce de forma aguda la radioterapia. En este trabajo se revisan losmecanismos de acción de las radiaciones ionizantes y se analizan las causas de susefectos biológicos en el tratamiento radioterápico de la patología oncológica pélvica. Serevisa la experiencia de diversos autores en este campo, en las distintas áreas irradiadas,con la administración del fármaco durante el tratamiento radioterápico.Una vez evaluados los trabajos anteriores, parece lógico pensar que la SOD podríaactuar de forma preventiva en los efectos secundarios tardíos utilizándola una vezfinalizado el tratamiento radioterápico. Por tanto, se ha diseñado un trabajoexperimental en el que se comparan dos grupos homogéneos de 50 pacientes cada uno,administrando SOD a uno de ellos, durante un período de tiempo una vez finalizada lairradiación, y utilizando el otro como grupo control sin tratamiento. Como objetivosecundario se han evaluado la eficacia y la seguridad de la SOD en el tratamiento de losefectos secundarios agudos del tratamiento radioterápico.Se evalúa la eficacia y la seguridad de la administración de SOD en las distintaslocalizaciones: piel, tracto digestivo alto y bajo y aparato genitourinario, así como latoxicidad máxima y la relevante en cada localización.La discusión contempla todos los aspectos de los resultados del estudio con un análisisfinal de la efectividad del tratamiento con SOD y la relevancia clínica de los resultadosobtenidos.Las conclusiones finales son las siguientes:- La SOD es un fármaco seguro ya que no se ha presentado ningún efecto adverso.- Para prevenir los efectos secundarios agudos, la SOD se debe administrar durante eltratamiento radioterápico.- La pauta de tratamiento para prevenir los efectos agudos de la irradiación no es la másadecuada para prevenir los efectos tardíos.- La SOD administrada después de terminar la radioterapia durante 7 semanas, es capazde reducir la toxicidad global tardía a lo largo de todo el periodo de estudio,manifestándose su efecto a partir ya del día 90, momento en el que empiezan a aparecerlos fenómenos radioinducidos tardíos.- La SOD utilizada para prevenir los efectos tardíos radioinducidos, es capaz de evitar laaparición global de toxicidad tardía de forma significativa, de manera que un pacienteno tratado con SOD tiene de forma significativa un 37% más probabilidades dedesarrollar toxicidad hasta los 24 meses, que uno tratado con SOD.- La reducción de toxicidad se manifiesta especialmente en el tracto digestivo bajo, demanera que un paciente no tratado con SOD tiene un 26% más posibilidades dedesarrollar toxicidad en el tracto digestivo bajo, de forma significativa hasta los 24meses, que uno tratado con SOD. / Superoxide dismutase (SOD) is effective in inflammatory processes and therefore it actsin radiation therapy induced acute effects. In this work, the mechanisms of action ofionising radiation are reviewed and the causes of their biological effects in oncologicalpelvic radiation treatment are analysed. The experience of several authors in this field,in the different irradiated areas, with drug administration during radiotherapy treatmentis reviewed.Once evaluated the previous studies, it seems logical to think that SOD could preventlate side effects by using it after termination the radiation treatment. Therefore, anexperimental work has been designed to compare two homogenous groups of 50patients each. One group has been administered SOD during a period of time after thecompletion of radiation, and the other one, as a control group without treatment. Thesecondary aim is to evaluate the SOD efficacy and safety in the treatment of acute sideeffects of radiation therapy.Effectiveness and security of SOD administration is analysed in different localisations:skin, high and low digestive tract and genitourinary system, as well as the maximumand the outstanding toxicity in each location.The discussion contemplates all the aspects of the study results with a final analysis ofthe effectiveness of SOD treatment and the clinical relevance of the obtained results.The final conclusions are:- SOD is a safe drug since any adverse effect has not appeared.- To prevent acute side effects, SOD has to be administered during radiotherapytreatment.- The treatment schedule for administering SOD to prevent acute side effects is notadequate to prevent late side effects.- SOD, administered during 7 weeks after finishing radiotherapy, is able to reduce theglobal delayed toxicity throughout all the period of the study, showing its effect fromthe 90th day when late radiation induced phenomena starts to appear.- SOD, used to prevent late radiation induced side effects, is able to avoid the globalappearance of delayed toxicity in a significant form. So that, a patient not treated withSOD has, in a significant form, a 37% more probabilities of developing toxicity until to24 months that one treated with SOD.- The toxicity reduction is specially pronounced in the low digestive tract, so that apatient not treated with SOD has, in a significant form, a 26% more probabilities ofdeveloping toxicity in the low digestive tract until to 24 months that one treated withSOD.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/8260 |
| Date | 11 June 2004 |
| Creators | Carceller Vidal, José A. |
| Contributors | Esco Barón, Ricardo, Pérez Ruiz, Luis, Universitat de Lleida. Departament de Medicina |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0023 seconds